Constantí I de Tessàlia
| Nom original | Κωνσταντίνος Δούκας (grec) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | 1303 |
| Sebastocràtor de Tessàlia | |
| 1289 – 1303 | |
Joan II → | |
| Família | |
| Família | Àngel |
| Fills | Joan II |
| Pare | Joan I de Tessàlia |
Constantí de Tessàlia o Constantí Ducas o Constantí Àngel, fou governant de Tessàlia, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Joan Àngel-Comnè Ducas.
Governant de Tessàlia
[modifica]Constantí fou el segon fill de Joan I de Tessàlia i de la seva esposa i va heretar els dominis del seu pare —Tessàlia, amb capital a Tessalònica, més el Ducat de Neopàtria— perquè el fill gran Miquel estava empresonat a Constantinoble.[1] Quan el pare va morir el 1289 la seva mare va entrar a un monestir i va prendre el nom Hypomone ("Paciència"),[2][3] però abans va negociar amb l'emperador romà d'Orient, del qual Tessàlia era un estat vassall i, a canvi de reconèixer la sobirania de l'emperador, aquest li va donar el títol de sebastocràtor, el mateix que havia portat el seu pare.[3][4] El seu germà menor, Teodor Àngel, fou nomenat cogovernant de Tessàlia fins a la seva mort, vora el 1299.[5]
Constantí va continuar la guerra que havia mantingut el seu pare contra el Despotat de l'Epir i els seus aliats angevins, ja que Anna Cantacuzena i el seu marit Nicèfor I Àngel havien estat els causants de l'empresonament de Miquel, el germà de Constantí. Amb la campanya del 1295 Felip I de Tàrent, fill de Carles I d'Anjou, va ocupar la fortalesa anomenada Angelocastro que el seu sogre, Nicèfor I Àngel, li havia donat en el dot de la seva filla Tamara. Quan el 1296 es va signar una treva, bona part del territori ocupat va tornar a Constantí I de Tessàlia. El 1301 es van renovar les hostilitats i Felip de Tàrent va recuperar Angelocastro. No hi ha més dades sobre el govern de Constantí, el qual va morir el 1303.
Matrimoni i descendència
[modifica]Es desconeix l'origen de la seva esposa i la data del casament; l'historiador Karl Hopf ha deduït que s'anomenava Anna Evagionissa i que li va sobreviure, ja que va morir el 1317. La parella va tenir almenys un fill, conegut com a Joan II Àngel o Joan II Ducas, que el va succeir com a governant de Tessàlia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Nicol, 1993, p. 115.
- ↑ Polemis, 1968, p. 97, 98.
- ↑ 3,0 3,1 Trapp i Beyer, 2001, p. 212.
- ↑ 4,0 4,1 Polemis, 1968, p. 98.
- ↑ Trapp i Beyer, 2001, p. 212, 195.
Bibliografia
[modifica]- Fine, John Van Antwerp. The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest (en anglès). University of Michigan Press, 1994. ISBN 978-0-472-08260-5.
- Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261–1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993.
- Polemis, Demetrios I. The Doukai: a contribution to Byzantine prosopography (en anglès). Athlone, 1968.
- Trapp, Erich; Beyer, Hans-Veit. Prosopographisches Lexikon der Palaiologenzeit (en alemany). I. Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 2001. ISBN 978-3-7001-3003-1.