Constantí Ribalaiga i Vert
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 març 1888 Lloret de Mar (Selva) |
Mort | 2 desembre 1952 (64 anys) Bar Facal (Uruguai) (en) |
Activitat | |
Ocupació | Cantinero, empresari, proctologist (en) |
Constantí Ribalaiga i Vert, també conegut amb el sobrenom de Constante (Lloret de Mar, la Selva, 2 de març de 1888 - l'Havana, Cuba, 2 de desembre de 1952) fou un empresari hoteler català.[1]
Nascut al carrer del Carme de Lloret de Mar, el petit de tres germans, fill de Salvador Ribalaigua i de Cristina Vert, quan encara era jove, a principis del segle xx, emigrà a Amèrica amb el seu pare, i s'establí a Cuba, a l'Havana, en el moment en què el país acabava d'independitzar-se d'Espanya. A l'Havana, començà a treballar com a bàrman o "cantinero", tal com s'anomenava allà. Amb el temps, esdevingué propietari de l'establiment 'La Florida', que passà a dir-se 'Floridita'. El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intel·lectuals bohemis. Fou el creador del combinat alcohòlic anomenat daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s'escampà més enllà de les Antilles. Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante. L'escriptor Ernest Hemingway fou un client habitual del 'Floridita', durant vint-i-dos anys, i en deixa constància en la seva novel·la pòstuma, Illes en el Golf.[1][2][3]
L'any 2020 el periodista Ramon Vilaró Giralt va fer un documental titulat Constante i el Floridita de Hemingway, on s'explica la seva història.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Constantí Ribalaiga i Vert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Ferrer, Jordi «L'ànima del Floridita és de Lloret. Constantí Ribalaigua va anar a fer les Amèriques de jove i és un referent de la cocteleria cubana. Després d'entrar-hi de bàrman, el lloretenc va ser l'amo del local del centre de l'Havana». El Punt Avui, 16-02-2020 [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ Sala i Egea, Montserrat; Barba i Serra, David «El Floridita: un trosset de Lloret a l'Havana». Sesmont, 2018, pàgs. 18-21 [Consulta: 22 maig 2021].