Consum col·laboratiu

El consum col·laboratiu, de l'anglès Collaborative Consumption, és l'actual canvi cultural i socioeconòmic en els hàbits de consum caracteritzats per la migració d'un escenari de consum individualitzat cap a nous models d'intercanvi, ús compartit, permuta o lloguer d'objectes i serveis, potenciat per les xarxes socials i les plataformes d'igual a igual. El consum col·laboratiu fa referència a la manera tradicional de compartir, intercanviar, prestar i llogar redefinida a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació així com de les noves maneres de mesurar la reputació de les persones. El terme fou mencionat per primer cop per Ray Algar en un article del mateix nom publicat al butlletí Leisure Report l'abril del 2007.^[1] El concepte de consum col·laboratiu va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre "What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption".^[2]Rachel Botsman, coautora del llibre, va fer una presentació sobre el consum col·laboratiu a la conferència TEDxSydney al maig del 2010.^[3]

Segons l'informe del World Economic Forum "Collaboration in Cities: From Sharing to ‘Sharing Economy’",^[4] els sectors clau del consum col·laboratiu són:

Mobilitat i Transport

Sistemes de transport compartit: Blablacar.
Sistemes de transport sota demanda: Uber, Lyft i OLA.
Sistemes de transport sota demanda compartit: UberPool i LyftLine.
Sistemes de compartició de vehicles (cotxe multiusuari, bicicletes, vaixells, avions, etc.): Bicing, Zipcar, AutoShare, Spinlister, Boatsetter i JetSmarter.

Espais

Allotjament: Airbnb, Couchsurfing i HomeAway.
Treball: WeWork, PivotDesk Arxivat 2017-12-03 a Wayback Machine., ShareDesk i LiquidSpace.
Emmagatzematge: MakeSpace, Spacer i Spaceout.
Esbarjo: Club Cultural Matienzo i 596 Acres.

Habilitats / Talent

Serveis personals: TaskRabbit, Handy, DogVacay, Zaarly, i Fiverr.
Serveis professionals: Upwork, crowdspring, Catalant, BidWilly i Andela.

Finances

Préstecs d'igual a igual: LendingClub, Zopa i Prosper.
Finançament col·lectiu: Indiegogo, Kickstarter, GoFundMe i CircleUp.
Assegurances: Friendsurance, Wesura i Inspeer Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine..

Salut

Equipament mèdic: Cohealo.
Serveis mèdics: Doctor On Demand, CrowdMed Arxivat 2017-12-23 a Wayback Machine. i MedZed.

Utilitats

Telecomunicacions: Fon i Open Garden Arxivat 2017-12-22 a Wayback Machine..
Informació: OpenDataSoft.
Energia: Gridmates, TREC i Vandebron.

Béns materials

Productes de primera o segona ma: thredUP, OLX, letgo Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine. i Warp it, ClickOnTrend
Productes en préstec: Rocksbox, Pley Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine., Rent The Runway i Peerby.

Menjar

Àpats: EatWith, SHARECITY, Meal Sharing i VizEat.

Aprenentatge

Aprenentatge d'igual a igual: Peer2Peer University, Skillshare i Sharing Academy.
Cursos oberts: Coursera, Khan Academy & Udemy.

Referències

↑ «Collavorative consumption». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 8 juliol 2011].
↑ Rachel Botsman, Roo Rogers, What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption, HarperBusiness, 2010 ISBN 978-0-06-196354-4
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.ted.com/talks/lang/spa/rachel_botsman_the_case_for_collaborative_consumption.html Arxivat 2011-01-22 a Wayback Machine.
↑ «Collaboration in Cities: From Sharing to ‘Sharing Economy’». [Consulta: 6 gener 2018].

Enllaços externs

[1] «Collavorative consumption». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 8 juliol 2011].

[2] Rachel Botsman, Roo Rogers, What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption, HarperBusiness, 2010 ISBN 978-0-06-196354-4

[3] {[enllaç sense format]} http://www.ted.com/talks/lang/spa/rachel_botsman_the_case_for_collaborative_consumption.html Arxivat 2011-01-22 a Wayback Machine.

[4] «Collaboration in Cities: From Sharing to ‘Sharing Economy’». [Consulta: 6 gener 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]