Vés al contingut

Contramonumentalisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vietnam Veterans Memorial a Washington DC[1][2][3]

El contramonumentalisme,[4][5] o antimonumentalisme,[6] és una tendència de l'art contemporani que desafia intencionadament els aspectes tradicionals de forma, tema i significat dels monuments públics convencionals. S'ha definit com l'art dissenyat «no per defensar, sinó per a negar els valors sagrats».[7] El contramonumentalisme pretén negar la presència i legitimitat de qualsevol autoritat social imponent a l'espai públic.

El concepte es va desenvolupar a Alemanya com a oposició al monumentalisme pel qual les autoritats (sovint l'estat o el dictador de torn) estableixen monuments en espais públics per a enaltir la seva ideologia i influir en la narrativa històrica del lloc.[8] El Vietnam Veterans Memorial (1982)[9] o 2146 pedres de Jochen Gerz (1993)[10] es poden considerar exemples de contramonuments.

Història

[modifica]
2146 pedres, a Saarbrücken. Les llambordes de la plaça porten inscrita en la part no visible el nom dels 2.146 cementiris jueus alemanys.[11]

El terme counter-monumentalism va aparèixer per primera vegada a través de les descripcions del lingüista estatunidenc James E. Young de les obres d'artistes alemanys que tracten la memòria de l'Holocaust.[8] Segons Young, el contramonumentalisme prové «d'una profunda desconfiança de les formes monumentals a la llum de la seva explotació sistemàtica per part del nazisme, i d'un profund desig de distingir la pròpia generació de la dels assassins a través de la memòria». Young considera que aquests contramonuments van en contra dels principis tradicionals dels monuments, per exemple, en desafiar «el protagonisme i la durabilitat, la representació figurativa i la glorificació de fets passats».[9] Segons l'artista mexicà Rafael Lozano-Hemmer, el contramonumentalisme també «es refereix a una acció, una performance, que rebutja clarament la noció de monument desenvolupat des d'un punt de vista elitista com a emblema del poder».[12] La historiadora de l'art austríaca Mechtild Widrich ha discutit els aspectes performatius dels monuments contemporanis i també els límits dels contramonuments en moltes de les seves publicacions.[13]

Young va escriure que el contramonument està «èticament segur del seu deure de recordar, però estèticament escèptic sobre els supòsits que sustenten les formes commemoratives tradicionals».[14] Com a tal, les obres contramonumentals tenen característiques pròpies que les diferencien conscientment dels monuments tradicionals:

  1. En l'àmbit temàtic, les obres contramonumentals solen abordar les parts més obscures i angoixants de la història i les ideologies. Mentre que els monuments tradicionals tendeixen a glorificar aquests esdeveniments, persones i períodes de la història.[9]
  2. La forma que presenta el contramonumentalisme s'oposa fonamentalment al monument tradicional. Això és palès pel que fa a la seva concepció, ús, materials utilitzats, durada, mida, etc. És adequat que la seva forma contradigui els monuments convencionals, ja que transmeten qüestions inquietants.[9] Sovint, un element del monumentalisme tradicional és present per tal de demostrar el fort contrast del missatge que prové del contramonument, com el pedestal tradicional buit del monument de Do-Ho-Suh.[15][16]
  3. Pel que fa al lloc, els monuments tradicionals es representen d'una manera glorificada i són molt evidents en l'espai on es troben. El contramonumentalisme és de naturalesa discreta, no és evident a la vista i es presenta amb indiferència en la zona on es troba.[9] Alguns contramonuments són completament invisibles als ulls, cosa que en si mateix forma part del missatge que intenta transmetre.
  4. L'antimonumentalisme qüestiona, sorprèn i enganxa el visitant en comptes de distanciar-se, contradient la sobrietat i el respecte de l'espectador tal com fan les obres convencionals.[9]
  5. El significat de les obres tradicionals sol ser instructiu i coherent. En canvi, el contramonumentalisme retrata significats abstractes i, en general, poc clars. La seva interpretació depèn de la comprensió comuna dels visitants i dels detalls addicionals proporcionats pels rètols.[9]
Antimonument a Ciutat de Mèxic dedicat als 43 mestres desapareguts

A Amèrica Llatina, especialment a Mèxic, el terme paral·lel antimonumento ha desenvolupat un significat diferent. És l'equivalent a l'art de carrer polític, o simplement, una instal·lació il·legal d'una escultura de temàtica política. S'utilitzen per a denunciar la inacció de l'Estat i recuperar l'espai públic.[17] Sovint s'instal·la un antimonumento durant una manifestació[17] i «correspon a un desig de recordar activament el passat dolorós».[18] Alguns dels temes commemorats són les desaparicions forçades, les massacres, la migració i els feminicidis.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Andrew Glass. «Vietnam War Memorial dedicated, Nov. 13, 1982» (en anglès). POLITICO. Arxivat de l'original el 2021-11-09. [Consulta: 9 novembre 2021].
  2. ↑ «The Vietnam Memorial's History | Washingtonian (DC)» (en anglès americà). Washingtonian, 01-11-2007. Arxivat de l'original el 2021-11-09. [Consulta: 9 novembre 2021].
  3. ↑ Leigh, C. Anti-Monument: The Vietnam Veterans Memorial and Its Legacy. Critical Read, 2017. 
  4. ↑ Ros, Cristina. «Eugenio Merino: “Espanya és un gran camp de concentració”», 07-05-2022. [Consulta: 10 octubre 2024].
  5. ↑ Barbancho, Juan Ramon. «Resignificar al “héroe”, del espacio público y el contramonumento •» (en castellà), 17-05-2022. [Consulta: 10 octubre 2024].
  6. ↑ «Tria33 - "Guernica", l'antimonument del segle XX - 3Cat». CCMA, 30-04-2017. [Consulta: 10 octubre 2024].
  7. ↑ Harrington, Mary. «We get the sculpture we deserve» (en anglès britànic). UnHerd, 19-01-2023. [Consulta: 19 gener 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 «counter-monuments». Facing History and Ourselves. Arxivat de l'original el 15 April 2012. [Consulta: 8 desembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Stevens, Quentin; Franck, Karen A.; Fazakerly, Ruth The Journal of Architecture, 17, 6, 18-07-2018, pàg. 951–972. DOI: 10.1080/13602365.2012.746035.
  10. ↑ Young, James E. «Germany's vanishing Holocaust monuments». Arxivat de l'original el 25 August 2019. [Consulta: 25 agost 2019].
  11. ↑ «2146 Stones - Monument Against Racism. Square of The Invisible Monument. Saarbrücken.» (en anglès). www.jochengerz.eu. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  12. ↑ Lozano-Hemmer, Rafael TransUrbanism, 2002, pàg. 155.
  13. ↑ Widrich, Mechtild. “ After the Counter-monument. Commemoration in the Expanded Field”. In: The Routledge Companion to Critical Approaches to Contemporary Architecture, 2019.. Routledge, 2019. 
  14. ↑ SSENSE. «What Do Statues Stand For?» (en anglès). ssense, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  15. ↑ «The Anti-Monument | The Walrus» (en anglès americà), 12-10-2004. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 5 maig 2021].
  16. ↑ «Do Ho Suh: From Sculpture to Film» (en anglès). Whitehot Magazine of Contemporary Art. Arxivat de l'original el 2021-02-28. [Consulta: 2 març 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 Infoactivismo. «Antimonumentos: intervenciones, arte, memoria | InfoActivismo.org» (en castellà), 30-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-10-27. [Consulta: 13 octubre 2021].
  18. ↑ Seligmann-Silva, Márcio (en portuguès) Psicologia USP, 27, 1-2016, pàg. 49–60. DOI: 10.1590/0103-6564D20150011. ISSN: 0103-6564 [Consulta: 13 octubre 2021].
  19. ↑ «Por qué en México están apareciendo "antimonumentos" (y cómo reflejan los episodios más oscuros de su historia reciente)» (en castellà). BBC News Mundo.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contramonumentalisme&oldid=34105247»