Vés al contingut

Controvèrsia sobre l'energia nuclear

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 2011, l'accident nuclear de Fukushima I, el pitjor accident nuclear en 25 anys, va desplaçar a 50.000 persones de casa seva degut al material radioactiu filtrat en l'aire, la terra i el mar.[1] Els controls de radiació van conduir a la prohibició d'alguns enviaments de vegetals i peixos.[2]

La controvèrsia sobre l'energia nuclear és present,[3][4][5][6][7] i ha envoltat la implantació i utilització dels reactors de fissió nuclear per generar electricitat a partir de combustible nuclear per a fins civils. El debat sobre l'energia nuclear va aconseguir el seu punt màxim durant els anys 1970 i 1980, quan es "va aconseguir una intensitat sense precedents en la història de les controvèrsies sobre la tecnologia", en alguns països.[8][9]

Els defensors de l'energia nuclear argumenten que l'energia nuclear és una font d'energia sostenible que redueix les emissions de carboni i pot augmentar la seguretat energètica si el seu ús suplanta una dependència dels combustibles importats.[10] Els defensors avancen la idea que l'energia nuclear pràcticament no produeix contaminació de l'aire, en contrast amb cap alternativa viable de combustibles fòssils. Els defensors també creuen que l'energia nuclear és l'únic camí viable per aconseguir la independència energètica de la majoria dels països occidentals. Fan èmfasi que els riscos de l'emmagatzematge dels residus són petits i es poden reduir encara més mitjançant l'ús de l'última tecnologia dels nous reactors, i que l'historial de seguretat operacional en el món occidental és excel·lent en comparació amb els altres tipus principals de plantes d'energia.[11]

Els opositors diuen que l'energia nuclear planteja nombroses amenaces a les persones i al medi ambient i els estudis publicats qüestionen si mai serà una font d'energia sostenible.[12] Aquestes amenaces inclouen riscos per a la salut i el dany ambiental de la mineria de l'urani, el processament i el transport, el risc de la proliferació d'armes nuclears o de sabotatge, i el problema no resolt dels residus nuclears radioactius.[13][14][15] També sostenen que els mateixos reactors són màquines enormement complexes on moltes coses poden fallar i anar malament, i que han provocat molts accidents nuclears greus.[16][17] Els crítics no creuen que aquests riscos es poden reduir a través de les noves tecnologies.[18] Ells argumenten que si es consideren totes les etapes d'alt consum energètic del cicle del combustible nuclear, des de la mineria de l'urani fins al desmantellament de les instal·lacions nuclears, la conclusió és que l'energia nuclear resulta que no és una font d'electricitat amb baixes emissions de carboni.[19][20][21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tomoko Yamazaki and Shunichi Ozasa «Fukushima Retiree Leads Anti-Nuclear Shareholders at Tepco Annual Meeting». Bloomberg, 27-06-2011.
  2. ↑ Mari Saito «Japan anti-nuclear protesters rally after PM call to close plant». Reuters, 07-05-2011 [Consulta: 29 març 2014]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Sunday Dialogue: Nuclear Energy, Pro and Con». New York Times, 25-02-2012.
  4. ↑ MacKenzie, James J. «The Nuclear Power Controversy by Arthur W. Murphy». The Quarterly Review of Biology, 52, 4, 12-1977, pàg. 467–8. DOI: 10.1086/410301. JSTOR: 2823429.
  5. ↑ Walker, J. Samuel. Three Mile Island: A Nuclear Crisis in Historical Perspective. University of California Press, 10 gener 2006, p. 10–11. ISBN 9780520246836. 
  6. ↑ In February 2010 the nuclear power debate played out on the pages of the New York Times, see A Reasonable Bet on Nuclear Power and Revisiting Nuclear Power: A Debate and A Comeback for Nuclear Power?
  7. ↑ In July 2010 the nuclear power debate again played out on the pages of the New York Times, see We’re Not Ready Nuclear Energy: The Safety Issues
  8. ↑ Kitschelt, Herbert P. «Political Opportunity Structures and Political Protest: Anti-Nuclear Movements in Four Democracies». British Journal of Political Science, 16, 2009, pàg. 57. DOI: 10.1017/S000712340000380X.
  9. ↑ Jim Falk (1982). Global Fission: The Battle Over Nuclear Power, Oxford University Press, pages 323-340.
  10. ↑ Jay Newton-Small. «U.S. Energy Legislation May Be `Renaissance' for Nuclear Power». Bloomberg, juny 2005.
  11. ↑ Bernard Cohen. «The Nuclear Energy Option». [Consulta: 9 desembre 2009].
  12. ↑ J. M. Pearce, “Limitations of Nuclear Power as a Sustainable Energy Source, Sustainability 4(6), pp.1173-1187 (2012).
  13. ↑ Sanskar Shrivastava. «Nuclear Energy is not a New Clear Resource». Theworldreporter.com, 02-09-2010.
  14. ↑ Greenpeace International and European Renewable Energy Council (January 2007). Energy Revolution: A Sustainable World Energy Outlook Arxivat 2009-08-06 a Wayback Machine., p. 7.
  15. ↑ Giugni, Marco. Social protest and policy change: ecology, antinuclear, and peace movements in comparative perspective. Rowman & Littlefield, 2004, p. 44–. ISBN 9780742518278. 
  16. ↑ Stephanie Cooke (2009). In Mortal Hands: A Cautionary History of the Nuclear Age, Black Inc., p. 280.
  17. ↑ Sovacool, Benjamin K. «The costs of failure: A preliminary assessment of major energy accidents, 1907–2007». Energy Policy, 36, 5, 2008, pàg. 1802. DOI: 10.1016/j.enpol.2008.01.040.
  18. ↑ Jim Green. Nuclear Weapons and 'Fourth Generation' Reactors Arxivat 2013-02-05 a Wayback Machine. Chain Reaction, August 2009, pp. 18-21.
  19. ↑ Kleiner, Kurt «Nuclear energy: Assessing the emissions». Nature Reports Climate Change, 810, 2008, pàg. 130. DOI: 10.1038/climate.2008.99.
  20. ↑ Mark Diesendorf (2007). Greenhouse Solutions with Sustainable Energy, University of New South Wales Press, p. 252.
  21. ↑ Mark Diesendorf. «Is nuclear energy a possible solution to global warming?», juliol 2007. Arxivat de l'original el 2014-02-12. [Consulta: 29 març 2014].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_sobre_l%27energia_nuclear&oldid=34334172»