Conveni d'Eliot
Tipus | tractat internacional | ||
---|---|---|---|
Data | 27 abril 1835 | ||
El Conveni d'Eliot es va signar el 27 d'abril de 1835 a Logronyo per Jerónimo Valdés de Noriega i el 28 d'abril de 1835 a Eulate pel carlí Tomás de Zumalacárregui y de Imaz amb la intervenció de lord Eliot, enviat pel govern britànic, per posar final als afusellaments indiscriminats de presoners i promoure el seu intercanvi, durant la Primera Guerra Carlina. El tractat estipulava:[1]
- La preservació de les vides dels presoners
- L'intercanvi periòdic de presoners
- L'intercanvi de presoners en igual nombre per cada bàndol
- L'intercanvi d'oficials en igualtat de rang
- Els llocs on es mantinguessin els presoners havien de ser respectats
- Els presoners havien de ser jutjats segons la Llei
- Els presoners malalts i ferits havien de ser respectats
- El tractat era vigent en tots els territoris del Regne
- El Conveni seria seguit estrictament
Aplicació
[modifica]Al front basc i navarrès fou d'aplicació immediata, però a Catalunya no entrà en vigor fins al comunicat del liberal Ramon de Meer i Kindelán al cap carlí Antonio Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i la notificació d'aquest a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol. Ramon Cabrera i Grinyó no acceptà les disposicions del Conveni fins a les acaballes de la guerra, acordant el Conveni de Segura o Lécera el 3 d'abril de 1839 amb Antonio van Halen y Sarti.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660.
- ↑ «Conveni d'Eliot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.