Vés al contingut

Convent de Santa Anna de Sant Mateu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Convent de Santa Anna de Sant Mateu
Imatge
Façana de l'església
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcció1590
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Altitud325 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
ComarcaBaix Maestrat
 Sant Mateu del Maestrat
LocalitzacióPlaça de les Monges, 29
Map
 40° 27′ 51″ N, 0° 10′ 44″ E / 40.46403°N,0.17889°E / 40.46403; 0.17889
BRL
Data1/10/2002[1]
Identificador12.03.100-001
Activitat
CategoriaConvent
DiòcesiTortosa
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.100-9999-000006

El convent de santa Anna de Sant Mateu, és un complex religiós, seu d'una comunitat de religioses agustines de vida contemplativa, situat al final del carrer València, al sud de la població, i ocupa una illa completa, entre la plaça de les Monges, el carrer beat Jacint Orfanell i el carrer Vedella.

Amb la publicació del decret 166/2002, de 24 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural el Conjunt Històric de Sant Mateu, el convent i església de les monges agustines queda inclòs com a Bé Immoble de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]

Història

[modifica]

El poble de Sant Mateu, el 26 de desembre de 1586, decideix la fundació d'un convent de monges agustines, seguint el corrent de l'època, i amb l'argument de fer front a l'expansió protestant. El 28 de febrer de 1590 el bisbe de Tortosa, Gaspar Punter i Barreda, a poc d'ocupar la seu, concedeix la llicència; el 18 de març, es fundava el convent amb un acord entre el consell municipal i l'Orde, mantenint la vila el dret de patronatge i obligant-se a defensar les monges en tots els plets,[2] i el 3 de novembre, quatre monges provinents del convent de Mirambel, formen el nucli fundador del convent de Sant Mateu.

El convent s'instal·la en el lloc on actualment es troba, ocupant la part alta de l'antic hospital, l'església adjunta, un hort i una torre de la muralla. Posteriorment, al llarg del segle xvii, amb l'adquisició de les cases contigües es va ampliant l'edifici conventual. Més tard es compren els baixos de l'hospital, i en el solar resultant, es construeix l'església, entre el 28 d'agost de 1701, en què es col·loca la primera pedra, i el 29 de setembre de 1708, en què finalitzen les obres.[2][3]

Arquitectura

[modifica]

El convent està format per un conjunt d'edificacions, de distintes èpoques, destinades a les tasques pròpies d'una comunitat religiosa, i l'església, que ocupen la meitat nord d'un recinte tancat pels edificis i per un mur, mentre la meitat sud i una franja a l'oest, està ocupada per horts i jardins. Dels edificis existents, destaca, per la seva monumentalitat, l'església barroca de principis del segle xviii.[4]

Església conventual

[modifica]

Estructura

[modifica]
Interior de l'església.

El temple presenta una planta de creu llatina amb una nau de quatre trams amb capelles entre contraforts comunicades entre si per dos passos que semblen naus laterals, transsepte i capçalera plana. El caràcter conventual del temple està present en el matroneu cobert amb reixetes situat sobre les capelles laterals i el profund cor alt als peus. La nau i els braços del transsepte estan coberts amb volta de canó amb llunetes, la capçalera amb volta de canó, el creuer amb cúpula sobre petxines, i les capelles amb volta bufada.[2][5][4][6]

L'espai interior s'articula mitjançant pilastres d'ordre compost, les quals sostenen un entaulament continu prou desenvolupat, amb un fris carregat amb mènsules de fullatge sostenint una àmplia cornisa. I per damunt, un segon fris llis, i una imposta d'on arranca la volta.

A l'exterior, la cúpula es tanca mitjançant un prisma octagonal amb coberta piramidal i la resta, a dos aiguavessos.[2][5]

Pòrtic, porxo o nàrtex de l'església.

Façana

[modifica]

La façana és tota de carreus, amb dues torres campanar, lleugerament avançades, que flanquegen un tripòrtic sotacor format per columnes toscanes i arcs de mig punt que donen pas a una portada d'arc de llinda. Els primers tres cossos estan separats per línies d'imposta, on els únics elements que trenquen la uniformitat del parament són les finestres laterals —algunes apaïsades—, i el finestral central —que trenca la línia d'imposta—, amb un ressalt en totes les obertures. Aquests cossos estan rematats per una cornisa, d'on sobresurt, en la part central, una balustrada cega coronada per pinacles, i en els extrems, els cossos de les campanes, amb obertures de mig punt flanquejades per parelles de pilastres en cada cara, coronades les torres per coberta de quatre vents.[7][5]

Les torres quadrades laterals presenten una clara influència herreriana, amb una composició similar a les de la façana principal del monestir de Sant Miquel dels Reis;[8] mentre el pòrtic presenta similituds amb el convent de Sant Josep d'Àvila.[9] I tant la disposició de les finestres laterals com el finestral central destinat a il·luminar el cor, ens apropen a les façanes de les esglésies conventuals de les carmelites descalces.[10]

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Annex III del Decret 166/2002, de 24 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural el Conjunt Històric de Sant Mateu.Publicada en el DOGV núm. 4.347, d'1 d'octubre de 2002.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gil Saura 2004: p. 390.
  3. ↑ Miralles Sales 1981.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Adell 1990: p. 180.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Alonso Bayón 1995: p. 219.
  6. ↑ Rodriguez Culebras 1990: p. 145.
  7. ↑ Gil Saura 2004: pp. 390-391.
  8. ↑ Delicado Martínez 2002: p. 716.
  9. ↑ Sánchez Adell 1990: pp. 180-181.
  10. ↑ Blasco Esquivias 2004.

Bibliografia

[modifica]
  • Alonso Bayón, José Luís. Catálogo arquitectónico del Maestrazgo. Primera parte (en castellà). Castelló: Diputació, 1995. ISBN 84-86895-64-2. 
  • Blasco Esquivias, Beatriz «Utilidad y belleza en la arquitectura carmelitana: las iglesias de San José y La Encarnación» (en castellà). Anales de Historia del Arte, núm. 14, 2004, pp. 143-156. ISSN: 0214-6452 [Consulta: 9 gener 2015].
  • Delicado Martínez, Francisco Javier. «Presencia del Escorial en la arquitectura del Levante español». A: Francisco Javier Campos i Fernández de Sevilla (coords.). El Monasterio del Escorial y la arquitectura : Actas del simposium, 8/11-IX-2002 (en castellà). San Lorenzo del Escorial: Real Centro Universitario Escorial-María Cristina, 2002, pp. 705-722. ISBN 84-89942-28-5 [Consulta: 9 gener 2015]. 
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8. 
  • Miralles Sales, J «El convent de les Agustines de la vila de Sant Mateu». Butlletí de la societat Castellonenca de Cultura, núm. 57, 1981, pp. 193-202. ISSN: 0210-1475.
  • Rodríguez Culebras, Ramón. «San Mateo: Casco urbano/Clos urbà». A: Joaquín Bérchez Gómez (coord.). Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidads Valenciana = Catàleg de monuments i Conjunts de la comunitat Valenciana (en castellà i català). Vol. II. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1983, pp. 139-147. ISBN 84-500-8938-7 (v. 2). 
  • Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón. Castellón de la Plana y su provincia (en castellà). Castelló: Inculca, 1990. ISBN 84-404-7693-0. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Santa Anna de Sant Mateu
  • Pàgina oficial (castellà). Monestir de Santa Anna d'Agustines Contemplatives de Sant Mateu.
  • Església i convent de les Agustines Arxivat 2015-03-11 a Wayback Machine. (castellà). Ajuntament de Sant Mateu. Monuments i Museus.
  • Descripció del monument (castellà) i Descripció BRL del monument (castellà). Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Convent_de_Santa_Anna_de_Sant_Mateu&oldid=31695633»