Convent de la Divina Providència

Infotaula edifici Convent de la Divina Providència
Dades
Tipus	Església
Característiques
Estil arquitectònic	neoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Badalona (Barcelonès)
Localització	Arnús, 64
41° 27′ N, 2° 15′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	20494

El convent de les Franciscanes de Nostra Senyora de la Divina Providència, o simplement la Divina Providència, és un monestir de monges clarisses de la Divina Providència situat al carrer d'Arnús, 64 de Badalona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Una de les seves germanes més destacades va ser la venerable Coloma Martí i Valls (1860-1899), que es troba en procés de beatificació.

Església

La façana de l'església és plana, sense cap ornament. A l'eix de simetria s'arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l'òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament. El campanar té una tipologia d'espadanya. L'interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus. L'absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l'únic sector amb decoració.

Història

El convent vist des del carrer d'Enric Borràs

Va ser fundat per la monja terciària franciscana Teresa Arguyol i Fontseca, que el 1849 havia fundat un monestir a la vila de Gràcia, dedicat a la vida contemplativa, però també a l'ensenyament gratuït per a nenes pobres o filles d'obrers. En aquells moments, Badalona vivia una intensa industrialització, que provocà un gran creixement econòmic, demogràfic i urbà, amb les conseqüències socials en els àmbits obrers, amb uns pares que no podien ocupar-se dels seus fills ni de la seva escolarització.

Les obres de construcció s'inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil, gairebé al final del carrer del Pilar (actualment Arnús) amb un finançament a base d'almoines i el dot de les noies que ingressaven a la comunitat monàstica. El suport econòmic del projecte també va procedir de famílies propietàries de la localitat, com Evarist Arnús o Joaquim i Raimunda Roca i Pi, germans de Vicenç de Roca i Pi, entre altres donacions i cessions particulars.

A causa del sistema de finançament, les obres del convent seran més lentes del que volia sor Teresa. El 18 o el 21 d'agost del 1853 s'inaugurà oficialment el convent i, a més, es començà a habitar, amb l'aprovació del bisbe de Barcelona, Josep Costa i Borràs; l'acte va comptar amb la presència d'altres sacerdots, entre ells Jaume Alsina i mossèn Josep Massaneda, que era l'encarregat de resoldre els tràmits normals del convent i qui acompanyava a la seva fundadora.

Pocs mesos després, el 6 de desembre del 1853, va morir la mare Teresa i el seu cos va ser dut pels homes de professions marineres de Badalona fins a Gràcia, on va rebre sepultura a la casa mare de les germanes clarisses. D'ençà aleshores, les obres les supervisarà Josep Massaneda i el 17 d'abril de l'any següent, el bisbe Costa assignava a sor Serafina del Carme la direcció de la comunitat.

De la totalitat del convent encara restava per construir l'església, que no serà construïda fins al 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig; les funcions religiosos s'havien realitzat fins aquell moment a la sala capitular. L'abril d'aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal. Tanmateix, l'església acabaria acollint a partir del 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que hi romangué fins al 1925 per falta de recursos i, finalment, n'obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d'uns terrenys de les germanes clarisses.

A les primeries del segle xx, les convulsions socials van afectar la comunitat. Els fets de la Setmana Tràgica (1909) va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies. Pel que fa a l'edifici del convent, va aconseguir la salvació de l'atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l'alcalde Martí Pujol.

Després d'aquest període, la comunitat retornà a la vida comunitària i la seva activitat docent. Amb el pas dels anys, les germanes van adaptar-se a una nova pedagogia i van restaurar i ampliar la seu de l'escola segons les necessitats, però a finals del segle xx el convent va decidir abandonar l'ensenyament per les complicacions a l'hora de sostenir i mantenir l'escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat. Actualment, cedeixen l'espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Bibliografia

• Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona (Volum VII). Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982. ISBN 84-400-8651-2. 
• Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 313-319. ISBN 84-95550-45-8. 

Enllaços externs

• «Convent de la Divina Providència (o de les Clarisses)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.