Edifici cantoner de planta baixa i dues elevades, acull una església amb accés directe des del carrer Cervantes i les dependències de la comunitat religiosa amb pati-jardí tancat a posteriori. Presenta dues façanes amb xamfrà intermedi, amb composició de buits en tres franges horitzontals sobre parament pla i ordenats en eixos verticals. La majoria dels buits presenten trencaaigües i predominen els arcs apuntats. Edifici rematat per cornisa i coberta formant tremujals. L'accés a l'església està singularitzat i rematat per espadanya amb dos buits i dos petits pinacles laterals. El parament és arrebossat amb socolada de pedra. L'interior de la capella és d'una sola nau amb absis poligonal, d'estil neogòtic amb columnes adossades trilobades; arcada apuntada rebaixada i volta d'eresta, estrellada, amb fornícules laterals ornades amb fronda i magolla.[1]
Projecte datat a Santander, al Setembre del 1904, per l'arquitecte Joaquín de Rucoba.[1][2] La presència de la comunitat de monges de les Serves de Jesús a Tortosa s'inicià el 5 de juny de 1896, quan les sis monges que van fundar la comunitat van ser rebudes a l'estació de tren pel bisbe Pere Rocamora i Garcia, el Capítol de la Catedral, l'Ajuntament i un nombre important de ciutadans.[2] La seva presència es va allargar durant 122 anys, fins l'estiu del 2018, quan el convent va haver de tancar per manca de relleu generacional. Actualment l'edifici és una residència d'estudiants.[3][4]
↑ 1,01,1«Convent de les Serves de Jesús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2018].
.JPG)
