Convent dos Capuchos (Sintra)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (pt) Convento dos Capuchos  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Convent i patrimoni cultural | |||
| Part de | Cultural Landscape of Sintra (en)  | |||
| Construcció | 1548 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sintra (Santa Maria e São Miguel, São Martinho e São Pedro de Penaferrim) (Portugal) (en) | |||
| Localització | São Martinho | |||
| ||||
| Immoble d'interès públic en Portugal | ||||
| Identificador | 72838 | |||
| Lloc web | parquesdesintra.pt… | |||
El Convent dels Capuchos (també anomenat Convent de Santa Cruz) és un antic convent de l'Orde de Sâo Francisco que es troba a la serra de Sintra, a la freguesia de Sâo Martinho, municipi de Sintra, districte de Lisboa, Portugal.[1]
Història
[modifica]Segons la llegenda, durant una cacera a la serra de Sintra, perseguint un cérvol, el 4t virrei de l'Índia, João de Castro, es perdé i s'adormí de cansament sota una roca. En el somni, se li revelà la necessitat d'erigir un temple cristià en aquell indret.
Quan morí, al 1548, sense haver pogut acomplir aquesta obligació, la va transmetre al seu fill. Així, un convent de frares franciscans de la més estricta observança de la província d'Arrábida s'hi fundà al 1560 per Álvaro de Castro, conseller d'estat de Sebastià I de Portugal i administrador d'Hisenda.
La primitiva comunitat la componien vuit frares, i el més conegut n'era fra Honório, que, segons la llegenda, viviu vora 100 anys, malgrat que les darreres tres dècades les passà fent penitència en una petita cova dins la tanca del convent.
Amb l'extinció dels ordes religiosos masculins al país (1834), la comunitat de franciscans fou expropiada i hagué d'abandonar les dependències del convent. Després, encara al segle xix, l'espai el comprà Francis Cook, 1r vescomte de Monserrate.
El 1949 l'immoble fou adquirit per l'estat portugués, i arribà al final del segle XX en precari estat de conservació. A partir del 2000 passà a la responsabilitat de l'empresa "Parcs de Sintra, Monte da Lua, SA", que té com a objectiu central la recuperació de l'espai.
Característiques
[modifica]La pobresa es portà a l'extrem en la construcció d'aquest convent. El conjunt edificat inclou una àrea relativament reduïda i diverses cel·les tenen portes revestides amb escorça amb altura inferior a la d'una persona, de manera que obliga a agenollar-se. Els elements decoratius són també escassos. Al refectori hi ha una gran llosa de pedra com a taula, regal del cardenal rei D. Henrique.
- 1560 - El convent s'edifica per ordre de D. Álvaro de Castro;
- 1834 - Extinció dels ordes religiosos a Portugal;
- 1873 - Adquisició per la família Cook;
- 1949 - Adquisició per l'estat portugués;
- 1995 - la serra de Sintra, on és el Convent dels Capuchos, és classificada per la UNESCO com a Paisatge Cultural, Patrimoni de la Humanitat.
Referències
[modifica]- ↑ Frades Capuchos e Frades Capuchinhos: Embora pelo nome pareçam a mesma ordem religiosa, na verdade não o são. Os Frades Capuchos são uma reforma saída dos Ordem dos Franciscanos Observantes, aqueles que possuíam o desejo de uma observância mais estrita da Regra, que se instalaram em conventos ou ermitérios fora das povoações e formaram Províncias dependentes apenas do Padre Geral da Ordem dos Franciscanos Observantes. Propagaram-se muito e deu-se-lhes o nome de Récollets em França, Descalzos em Espanha e Capuchos em Portugal. Em território português, a primeira Província dos Frades Capuchos iniciou-se em 1517, o mesmo ano em que se tinha fundado também a Província dos Franciscanos Observantes, chamada de Portugal. Ora, os Frades Capuchinhos apenas se estabeleceram em Portugal em 1934, e aos Capuchinhos estrangeiros, que até um século antes viveram em Lisboa, o povo chamou-lhes sempre de Barbadinhos por causa da barba que usavam. A primeira Província dos Capuchos em Portugal foi a Província da Piedade, que tinha como Casa-Mãe o Convento de Nossa Senhora da Piedade, em Vila Viçosa; depois, em 1560, fundou-se a Província da Arrábida (de que se conservam os conventos da Arrábida, de Sintra e da Caparica), e em 1568 a de Santo António, que tinha a Casa Mãe no edifício do actual Hospital de Santo António dos Capuchos, em Lisboa. Para saber mais: Frei Francisco Leite de Faria, em «Irmãos Felizes», edição da Difusora Bíblica; «Os Capuchinhos em Portugal e no Ultramar Português», separata dos «Anais» da Academia Portuguesa de História, II série, vol. 27, 1982, pp. 161-180.
- ↑ Linha de tempo. Desdobrável "Convento dos Capuchos". Parques de Sintra - Monte da Lua.
Galeria
[modifica]-
Porteria -
Claustre -
Fontana -
Vista exterior -
La Sala del Capítol -
Pati de les creus -
Refectori -
Vista interior, entrada a tres cel·les -
Típica finestra amb acabament en escorça -
Pati de la campana -
Cova de fra Honório -
Vista panoràmica a partir del mirador
_-_Vista_interior.jpg)
_-_Janela.jpg)
_-_Cova_de_Frei_Hon%C3%B3rio.jpg)
_-_Vista_do_miradouro.jpg)
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- PACHECO, Ana Assis, «Arquitectura Franciscana Observante: la ermida i el tempietto del Cardenal Infant D.Henrique», in «El franciscanismo en la Península Ibèrica, El viatgi de San Francisco per la Península Ibèrica y su llegat (1214-2014)», Actes del III Congreso Internacional, Ediciones El Almendro, Córdoba, 2010.
- PACHECO, Ana Assis, 'Capuchos de Sintra', (ARQUITECTURA FRANCISCANA) in www.academia.edu
Enllaços externs
[modifica]