Coordinadora de Presos en Lluita
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització |
| Història | |
| Creació | 1976, presó de Carabanchel |
| Data de dissolució o abolició | 1979 |
| Format per | |
La Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL) fou un moviment creat a la fi de 1976 a la presó madrilenya de Carabanchel per un grup de presos amb suport d'un grup d'advocats i que tenia l'objectiu d'aconseguir l'amnistia o l'indult general i canviar les normes de vida a l'interior de les presons. Estava inspirat en el Groupe d'information sur les prisons, creat el 1971 a l'Estat francès per iniciativa del filòsof Michel Foucault.[1]
Reivindicacions
[modifica]El 23 de gener de 1977, la COPEL va publicar un comunicat en el qual exposava les seves reivindicacions concretes i la filosofia que inspirava als seus participants i militants.
- Amnistia o indult general
- Abolició de les tortures i els tractaments que violessin els drets humans
- Una alimentació decent
- Una sanitat efectiva
- Supressió dels càstigs disciplinaris en aïllaments indefinits
- Un règim de visites no humiliant per als presos i les seves famílies o amistats
- La creació de visites íntimes
- La fi de la censura de la correspondència
- La reforma del Codi Penal per adequar les penes a la realitat social
- Un treball remunerat digne
- La supressió de la Ley de vagos y maleantes
- Accés a l'educació i dret a tenir biblioteques
- Millora de les instal·lacions carceràries
- Tenir dret a poder sortir en llibertat condicional
- Redempcions de pena per treball per a tots els presos per igual[2]
Alhora es fundava l'Asociación de Familiares y Amigos de Presos (AFAPE) per a difondre a l'exterior de les presons les seves reivindicacions.
Accions de protesta
[modifica]Des de febrer de 1977 es van organitzar diverses accions reivindicatives, com la jornada de solidaritat amb els presos feta a la Facultat de Ciències de la Informació de Madrid el 3 de març de 1977 en la que hi va participar un membre de COPEL i aconseguiren el suport de José Luis López Aranguren, Chicho Sánchez Ferlosio, Agustín García Calvo i Fernando Savater.[3]
L'acció més sonada fou el motí organitzat a la presó de Carabanchel el 18 de juliol de 1977, durant el qual vuit presos van pujar a la teulada de la presó amb una pancarta i l'escut de la COPEL, i quan hi entraren els antidisturbis al voltant de 800 presos pujaren a la teulada cridant Amnistía, mentre d'altres es van tallar les venes per tal de ser duts a l'hospital. El motí fou sufocat quatre dies després i les autoritats van traslladar els presos que havien pujat a la teulada al penal de Cartagena, als que es van tallar les venes al penal de Còrdova, i a d'altres als de Burgos, Ocaña i Dueso. Això no obstant, els motins van estendre's a nombroses presons i destacats artistes, polítics i sindicalistes demanaren una amnistia general.
El moment àlgid arribà el 13 de març de 1978 quan l'anarquista català i membre de la COPEL Agustín Rueda Sierra va morir de resultes de les tortures infligides a la presó de Carabanchel. Com a resultat de l'escàndol provocat, el director de la presó fou destituït i fou nomenat un nou Director General d'Institucions Penitenciàries, alhora que la COPEL organitzà una tallada de venes generalitzada a les presons el 10 de maig.
Després de l'aprovació de la Llei Orgànica Penitenciària de 1979,[4] que recollia moltes de les reivindicacions de la COPEL, l'activitat reivindicativa dels presos socials va disminuir: Amadeu Casellas Ramón ha afirmat haver estat militant de la COPEL.
Referències
[modifica]- ↑ https://www.cairn.info/revue-les-temps-modernes-2007-4-page-268.htm
- ↑ La historia de un periodo en la lucha dentro de las cárceles españoles. C.O.P.E.L. Arxivat 2013-09-18 a Wayback Machine. a autodefensa.info
- ↑ «Víctimas en el franquismo y olvidados en la democracia» (en castellà). Diario de León, 09-12-2016. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària». Portal Jurídic de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2022].
