Cop d'estat a Guinea Bissau de 1980
| ||||
Tipus | cop d'estat ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Data | 14 novembre 1980 ![]() | |||
Localització | Bissau ![]() | |||
Estat | Guinea Bissau ![]() | |||
El cop d'estat de Guinea Bissau de 1980 va ser el cop militar sense sang que va tenir lloc a Guinea Bissau el 14 de novembre de 1980. Dirigit pel primer ministre i general João Bernardo Vieira,[1] va comportar la deposició del president Luís Cabral (miggermà del líder anticolonial Amílcar Cabral), que ocupava el càrrec des de 1973, mentre la Guerra de la Independència del país encara continuava.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Guine_Bissau_%2C_Premier_Joao_Bernardo_Vieira_%28kop%29%2C_Bestanddeelnr_931-0498.jpg/220px-Guine_Bissau_%2C_Premier_Joao_Bernardo_Vieira_%28kop%29%2C_Bestanddeelnr_931-0498.jpg)
Efectes en les relacions amb Cap Verd[modifica]
El cop d'estat va provocar l'abandonament de la proposta d'unificació de Guinea Bissau amb Cap Verd, un país també lusòfon de l'Àfrica Occidental. Abans del cop d'estat, la unificació estava escrita a les constitucions dels dos països,[2] i el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC),l'únic partit legal que governava en ambdós països, els considerava "repúbliques germanes" amb "dos cossos i un sol cor". Els països, fins i tot, tenien banderes gairebé idèntiques i compartien l'himne nacional.[3]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/LuisCabralZiguinchor1973.tif/lossy-page1-220px-LuisCabralZiguinchor1973.tif.jpg)
No obstant això, les elits de Cap Verd es van oposar a la unificació[3] i, finalment, Vieira va derrocar el govern del president Cabral (d'origen capverdià) a Guinea Bissau en un cop d'estat sense sang, que els informes inicials van atribuir a la lluita racial entre la població negra de Guinea Bissau i la població mulata (mestiços) "estrangera" de Cap Verd, que Cabral encarnava.
El cop d'estat va portar a la separació de Cap Verd el 20 de gener de 1981.[3][2] La branca capverdiana del partit PAIGC es va separar i va formar el nou partit, el Partit Africà per la Independència de Cap Verd (PAICV), sota el lideratge d'Aristides Pereira, president de Cap Verd i antic secretari general del PAIGC.[4]
Conseqüències[modifica]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Victor_Sa%C3%BAde_Maria_1980.jpg/220px-Victor_Sa%C3%BAde_Maria_1980.jpg)
El general Vieira va anunciar la creació del Consell Revolucionari, que exerciria tots els poders executius i legislatius del país. Finalment, es va desenvolupar una lluita pel poder[5] entre Vieira i Victor Saúde Maria, primer ministre i vicepresident del Consell Revolucionari, l'únic membre civil del cos, que es va veure obligat a exiliar-se a Portugal el març de 1984. Dos mesos després. es va promulgar una nova Constitució, proclamant Vieira com a president i retornant el país al domini civil.
El mateix Vieira va ser deposat a la Guerra Civil de 1998-99 i exiliat també a Portugal el juny de 1999.[6][7][8] Vieira, però, va tornar al país el 2005 i va ser escollit novament com a president.[9] En va ocupar el càrrec fins al seu assassinat per part d'un grup de soldats el 2 de març de 2009.[10][11][12]
Referències[modifica]
- ↑ «The 1980 Coup in Guinea Bissau» (en anglès). Review of African Political Economy, 1981. Arxivat de l'original el 2018-10-29. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Widening trajectories: Guinea Bissau and Cape Verde since independence» (en anglès). IPRI, 01-02-2006. Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lobban i Mendy, 2013.
- ↑ Szajkowski, 2005, p. 113.
- ↑ «AROUND THE WORLD; Army Ousts Last Civilian In Guinea Bissau Regime» (en anglès). The New York Times, 15-03-1984. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «GUINEA BISSAU: Loyalist troops capitulate» (en anglès). IRIN, 07-05-1999. Arxivat de l'original el 2008-03-19. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Guinea-Bissau palace ablaze» (en anglès). BBC News, 07-05-1999. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Deposed Guinea-Bissau's president arrives in Portugal» (en anglès). BBC News, 11-06-1999. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Army man wins G Bissau election» (en anglès). BBC News, 28-07-2005. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Guinea-Bissau president shot dead» (en anglès). BBC News, 02-03-2009. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Guinea-Bissau president 'killed in clash between rival soldiers'» (en anglès). The Guardian, 02-03-2009. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «https://web.archive.org/web/20111007052712/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/africa/article5830298.ece» (en anglès). The Sunday Times, 03-03-2009. Arxivat de l'original el 2011-10-07. [Consulta: 30 maig 2024].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Lobban, Jr., Richard A.; Mendy, Peter Karibe. «Cape Verde, Relations with». A: Historical Dictionary of the Republic of Guinea-Bissau (en anglès). Scarecrow Press, 2013. ISBN 9780810880276.
- Szajkowski, Bogdan. Political Parties of the World (en anglès). 6a. John Harper Publishing, 2005. ISBN 978-0954381141.