Vés al contingut

Cop d'estat al Sudan de 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat al Sudan de 2019
Map
 15° 30′ N, 32° 34′ E / 15.5°N,32.56°E / 15.5; 32.56
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part derevolució sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Data11 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKhartum (Sudan) Modifica el valor a Wikidata
EstatSudan Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts11 Modifica el valor a Wikidata

Al matí de l'11 d'abril de 2019, el dictador sudanès Omar al-Bashir va ser apartat del poder per les Forces Armades Sudaneses enmig de les protestes en marxa després d'ocupar el càrrec durant gairebé 30 anys.[1]

Rerefons

[modifica]
Article principal: Protestes al Sudan de 2018-2019

Hi havia hagut protestes al Sudan des del 19 de desembre de 2018, quan un seguit de manifestacions es van succeir en diverses ciutats a causa d'un increment dramàtic del cost de vida i la deterioració de l'economia del Sudan.[2] El 19 de gener de 2019, les protestes van canviar el focus d'atenció dels temes econòmics a una crida a la dimissió del que havia estat President del Sudan durant molts anys, Omar al-Bashir.[3][4]

Al febrer de 2019, Bashir va declarar el primer estat d'emergència en vint anys, enmig de l'escalada dels disturbis.[5][6]

Cop d'estat i conseqüències

[modifica]
Plantilla revolucionària anti-Omar al-Bashir en un carrer de Khartum.

L'11 d'abril de 2019, els militars sudanesos van derrocar Omar al-Bashir de la seva posició de president del Sudan, van dissoldre el seu gabinet i la branca legislativa del govern del Sudan, i van anunciar un estat d'emergència de fins a tres mesos, que seria seguit per un període de transició de dos anys.[7] El tinent general Ahmed Awad Ibn Auf, que era tant el ministre de defensa del Sudan com el vicepresident del país, es va autoproclamar cap d'estat de facto, va anunciar la suspensió de la Constitució del Sudan, i va imposar un toc de queda de les 22h a les 4h, ordenant de manera efectiva la dissolució de les protestes que hi estava havent en aquells moments.[8] Juntmanet amb la branca legislativa i el govern nacional, els governs estatals i els consells legislatius del Sudan van ser també dissolts.[9]

Mitjans estatals van informar que tots els presos polítics, inclosos els líders de les protestes anti-Bashir, estaven sent alliberats de la presó.[8] El Partit del Congrés Nacional del Sudan d'al-Bashir va repondre anunciant que convocarien una manifestació en defensa del president derrocat.[10] Els soldats també van assaltar les oficines del Moviment Islàmic, la principal ala ideològica del Congrés Nacional, a Khartum.[11]

El 12 d'abril, el govern liderat per militars va acordar escurçar el període del seu mandat a "tan sols un mes" i a transferir el control a un govern civil si les negociacions duien a la formació d'un nou govern.[12] Aquell vespre, Auf va renunciar al càrrec de cap del consell militar i va nomenar el tinent general Abdel Fattah Abdelrahman Burhan, que era inspector general de les forces armades, el seu successor.[13][14][15] Això va anar seguit de protestes sobre la decisió de no extradir al-Bashir a la Cort Penal Internacional.[13][16] La dimissió va ser considerada una victòria pels manifestants, que es mostraven feliços.[17][18] Es considera que Burhan té un historial més net que la resta dels generals d'al-Bashir i no està en cerca i captura ni té cap implicació amb crims de guerra en cap tribunal internacional.[18] Va ser un dels generals que es van reunir amb els manifestants durant el campament que va durar una setmana a prop de la seu dels militar, trobant-se cara a cara amb ells i escoltant les seves opinions.[18]

Malgrat el toc de queda imposat, les manifestacions van seguir als carrers.[19] El 13 d'abril, Burhan va anunciar en el primer missatge televisat que es retirava el toc de queda i que tots els presos polítics empresonats sota lleis d'emergència ordenades per Bashir serien alliberats.[20][21] Hores abans,[20] membres del consell militar al poder van emetre un comunicat en la televisió sudanesa que afirmava que Burhan havia acceptat la dimissió del cap d'intel·ligència i seguretat Salah Gosh.[22][21][23] Gosh havia supervisat la repressió dels manifestants opositors d'al-Bashir.[21] Després d'aquestes notícies, es va iniciar oficialment el diàleg entre els manifestants i els militars envers una transició cap a un govern civil.[23]

En un comunicat, diversos activistes sudanesos, inclosos els de l'Associació de Professionals Sudanesos i del Partit Comunista del Sudan, van denunciar el consell militar transicional com un govern de "les mateixes cares i entitats contra els quals el nostre gran poble s'ha revoltat". Els activistes van instar que el poder fos entregat a un govern civil.[1][24] El 12 d'abril, el coronel general Omar Zein al-Abideen, membre del Consell Militar Transicional al poder, va anunciar que el relleu del govern del Sudan als civils es faria en "tan sols un mes si un govern era format" i va oferir començar un diàleg amb els manifestants per començar aquesta transició.[12] El 14 d'abril de 2019, es va anunciar que el consell havia aprovat que els manifestants nomenessin com a Primer Ministre un civil i que els civils dirigissin tots els ministeris del govern excepte el de Defensa i el d'Interior.[25][26] Al mateix dia, el portaveu del consell militar Shams El Din Kabbashi Shinto va anunciar que Auf havia estat destituït com a Ministre de Defensa i que el tinent general Abu Bakr Mustafa havia estat nomenat successor de Gosh com a cap del Servei d'Intel·ligència i Seguretat Nacional del Sudan (NISS).[27][28][29]

El 15 d'abril de 2018, Shams al-Din Kabbashi va anunciar que "el Partit del Congrés Nacional, abans al poder, no participa[ria] en cap govern de transició".[30][31] Malgrat ser vetat en el govern de transició, al PCN no se li va prohibir participar en futures eleccions.[30] L'activista prominent Mohammed Naji al-Asam va anunciar que s'estava generant més confiança entre els militars i els manifestants després de les reunion i l'alliberament de més presos polítics, malgrat un intent molt mal organitzat de l'exèrcit de dispersar el diàleg.[32] També es va anunciar que el consell militar s'estava reestructurant, començant amb el nomenament del coronel general Hashem Abdel Muttalib Ahmed Babakr com a cap de personal de l'exèrcit i del coronel general Mohamed Othman al-Hussein com a vice-cap.[33]

El 15 d'abril,[34] la Unió Africana va donar al Sudan 15 dies per tenir un govern civil.[35] Si el consell militar al poder no complia amb el termini, el Sudan seria suspès com a membre de la Unió.[36] El 16 d'abril, el consell militar va anunciar que Burhan havia cooperat un altre cop amb les demandes dels manifestants i havia acomiadar tres del fiscals més importants de la nació, inclòs el fiscal en cap Omar Ahmed Mohamed Abdelsalam, el fiscal Amer Ibrahim Majid, i el fiscal adjunt Hesham Othman Ibrahim Saleh.[37][38][39] El mateix dia, dues fonts amb coneixement directe van relatar a la CNN que Bashir, el seu antic ministre d'interior Abdelrahim Mohamed Hussein, i Ahmed Haroun, l'antic cap del partit al poder, serien acusats de corrupció i de la mort dels manifestants.[36] El 23 d'abril,[40] la Unió Africana va accedir a posposar la data límit de 15 dies a 3 mesos.[41]

El 24 d'abril, tres membres del consell militar transicional van presentar les seves dimissions.[42] Entre els dimissionaris hi havia el tinent general president del comitè polític Omar Zain al-Abideen, el tinent general Jalal al-Deen al-Sheikh i el tinent general Al-Tayeb Babakr Ali Fadeel.[43] El 27 d'abril, es va arribar a un acord per formar un consell transicional, format per militars i civils, malgrat que els detalls concrets sobre com es compartiria el poder no es van arribar a tancar, ja que tots dos -militars i civils- volient tenir majoria.[44] Els militars van anunciar també la dimissió de tres altres generals del consell militar.[45]

Destí d'al-Bashir i els seus aliats

[modifica]

Després de ser detingut, al-Bashir va ser inicialment posat sota arrest domiciliari amb extrema vigilància; el seu guardaespatlles va ser destituït.[46] Lt. General Omar Zain al-Abideen, que en aquell moment també ocupava el càrrec de cap del comitè polític del Consell Militar Transicional,[47] va dir que el govern militar no extradiria al-Bashir a La Haia per enfrontar-se a càrrecs davant de la Cort Penal Internacional (ICC en anglès), on al-Bashir és subjecte d'una ordre de detenció en tribunals de crims contra la humanitat i crims de guerra en relació al genocidi de Darfur entre els anys 2003 i 2008. Al-Abideen va dir, tanmateix, que el govern militar intentaria processar al-Bashir al Sudan.[46][48][49]

Més de 100 aliats d'al-Bashir,[50] inclòs el primer ministre Mohamed Taher Ayala, el líder del Partit Nacional del Congrés Ahmed Haroun, el membre del Congrés Nacional Awad Al-Jaz, i els antics vicepresidents Bakri Hassan Saleh i Ali Othman Taha també van ser detinguts. L'antic ministre de defensa i governador de l'estat de Khartoum Abdel Rahim Mohammed Hussein, també amb ordre de detenció per l'ICC per crims de guerra i contra la humanitat, va ser igualment detingut.[46][51][52][50] Més gent que havia ocupat algun càrrec en el govern d'al-Bashir van ser detinguts el dia 14 d'abril de 2019.[26] Entre la gent detinguda aquell dia hi havia el cap de la secció política del partit Abdel Rahman al-Khidir, l'antic ministre d'interior Ibrahim Mahmoud Hamad, l'antic ministre de presidència Fadl Abdallah, i el cap de les joventuts del partit Mohamed al-Amin.[31][30]

El 17 d'abril de 2019, dos oficials de presons, així com membre de la família d'al-Bashir, van confirmar que al-Bashir havia estat transferit del palau presidencial, on es trobava sota arrest domiciliari, a la presó de màxima seguretat Kobar, a Khartum,[47][53][54] Segons es va informar, Al-Bashir va ser rodejat per agents de seguretat i va ser mantingut en règim d'aïllament,[53] en la mateixa presó on ell mateix havia retingut presos polítics durant el seu mandat.[53][54] Això va passar el dia després que el Ministre d'Afers Exterior d'Uganda Henry Oryem Okello considerés oferir a l'expresident del Sudan asil a Uganda.[53] Diversos altres aliats d'al-Bashir es troben retinguts a la presó igualment.[54] Un guàrdia de la presó va confirmar posteriorment el traspàs d'al-Bashir a la presó a Al Jazeera.[55] El portaveu del consell militar Shams Eldin Kabashi va afegir que dos dels germans d'al-Bashir, Abdullah al-Bashir i Alabas al-Bashir, també havien estat detinguts.[55]

Al 20 d'abril, els oficials van descobrir maletes "carregades de diners en metàl·lic" a la casa d'al-Bashir i van afegir que el secretari general del moviment islàmic Al-Zubair Ahmed Hassan i l'antic parlamentari Ahmed Ibrahim al-Taher també es trobaven entre els detinguts.[56] Més tard, es va revelar que les maletes contenien un total d'al voltant de 6.7 milions de dòlars americans.[57] El parlamentari Ibrahim Ahmed Omar i l'ajudant del president Nafie Ali Nafie van ser també posats sota arrest domiciliari.[56]

Al 7 de maig de 2019, 21 antics oficials que havien format part de l'Aliança Democràtica Nacional (NDA) d'al-Bashir a Janob Darfur van ser detinguts en intentar fugir del país.[58] Al 8 de maig, es va conèixer que alguns dels oficials de Janob Darfur que van ser detingudes eren dones.[58]

Reaccions internacionals

[modifica]

Organitzacions supranacionals

[modifica]
  • Nacions Unides Nacions Unides: Les Nacions Unides van emetre un comunicat instant al nou govern a no utilitzar la violència contra els manifestants pacífics.[59]
  • Unió Africana: La Unió Africana va condemnar el cop d'estat, dient que el moviment no va ser la resposta adequada als reptes del Sudan i a les aspiracions del poble.[60]
  • Unió Europea Unió Europea: La Unió Europea va afirmar que estava fent seguiment de la situació al Sudan i reclamava a totes les parts rebutjar la violència i trobar una forma d'assegurar una transició pacífica.[61]

Altres països

[modifica]
  • Egipte Egipte: el govern d'Egipte va expressar el seu suport al poble del Sudan.[62]
  • França França: el govern francès va dir que estava observant amb atenció el desenvolupament de la situació, fent una crida que la veu del poble sudanès fos escoltada i donant suport al procés de pau.[63]
  • Alemanya Alemanya: el govern alemany va fer una crida a una solució pacífica per tal de superar la crisi.[64]
  • Rússia Rússia: Molts juristes russos van criticar els organitzadors del cop d'estat.[65]
  • Aràbia Saudita Aràbia Saudita: L'Aràbia Saudita va donar la benvinguda als nous desenvolupaments i van prometre ajudes econòmiques.[66]
  • Turquia Turquia: El president turc Recep Tayyip Erdogan va afirmar que esperava que un "procés normal democràtic" tornés al Sudan.[67]
  • Unió dels Emirats Àrabs: van donar la benvinguda a aquests nous desenvolupaments.[66]
  • Estats Units Estats Units: Els Estats Units van fer públic un comunicat donant suport a una transició pacífica a un govern liderat per civils a dos anys vista, emfasitzant la necessitat d'emprendre accions per establir la democràcia.[59]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 ; Elbagir, Nima; Abdullah, Yasir«Sudan's President Bashir forced out in military coup». CNN, 11-04-2019. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2023. [Consulta: 12 abril 2019].
  2. ↑ «Several killed in Sudan as protests over rising prices continue». Al Jazeera, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018]. Arxivat 20 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Sudanese police fire on protests demanding president step down». The Guardian, 17-01-2019 [Consulta: 17 gener 2019]. Arxivat 27 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. ↑ Osha Mahmoud «'It's more than bread': Why are protests in Sudan happening?». Middle East Eye, 25-12-2018 [Consulta: 2 gener 2019]. Arxivat 3 de gener 2019 a Wayback Machine.
  5. ↑ Khalid Abdelaziz «Day into emergency rule, Sudan's Bashir names VP and prime minister». Reuters, 23-02-2019. Arxivat 23 de febrer 2019 a Wayback Machine.
  6. ↑ Mohammed Alamin «Sudan's Al-Bashir Declares State of Emergency for One Year». Bloomberg, 22-02-2019 [Consulta: 23 febrer 2019]. Arxivat 24 de febrer 2019 a Wayback Machine.
  7. ↑ Sarah El Sirgany, Nima Elbagir and Yasir Abdullah. «Sudan's President Bashir forced out in military coup». CNN. Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 18 juny 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 ; Bearak, Max «Sudan's military overthrows president following months of popular protests» (en anglès). The Washington Post, 11-04-2019 [Consulta: 11 abril 2019]. Arxivat 1 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ «Sudanese protesters reject army procedures, decide to continue sit-in – Global Times». Arxivat de l'original el 12 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  10. ↑ «Bashir’s Supporters Plan Rival Sudanese Rally to Defend His Rule». Bloomberg News, 10-04-2019. Arxivat de l'original el 2022-04-25. [Consulta: 19 juny 2019].
  11. ↑ «Soldiers raid Bashir's ruling party offices: witnesses». Daily Nation. Arxivat de l'original el 18 de maig 2019. [Consulta: 11 abril 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 «'We are not greedy for power': Sudan army promises civilian gov't». Al Jazeera, 12-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Head of Sudan military council steps down one day after long-time leader Bashir toppled in coup», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  14. ↑ «The Latest: Sudan's post-coup transitional leader steps down», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  15. ↑ «Sudan defense minister steps down as head of transitional military council». Arxivat de l'original el 14 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  16. ↑ «Sudan's Ibn Auf steps down as head of military council». Arxivat de l'original el 3 de setembre 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  17. ↑ AfricaNews. «Sudan coup leader resigns, protesters celebrate 'triumph'», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Sudan replaces military leader linked to genocide, rejects extraditing ex-president Social Sharing». CBC News, 12-04-2019. Arxivat 14 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  19. ↑ «Sudan protesters defy military curfew». BBC News, 11-04-2019. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Sudan's security and intelligence chief resigns, as new leader lifts night curfew», 13-04-2019. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Sudan's intelligence chief Salah Gosh resigns: Military council».
  22. ↑ «Sudan intelligence chief Salih Ghosh resigns day after president Omar al-Bashir toppled by army». Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 19 juny 2019].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Sudan's military holds talks with protesters as curfew lifted». Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 19 juny 2019].
  24. ↑ «الحزب الشيوعي السوداني Sudanese Communist Party-SCP» (en àrab). [Consulta: 11 abril 2019].
  25. ↑ AfricaNews. «Sudan military arrests Bashir's brothers, 'tame' militia groups», 18-04-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Sudan arrests former government members», 14-04-2019. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  27. ↑ «Sudan's military council removes defense minister, names new...», 14-04-2019. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  28. ↑ «Sudan military vows to reform intelligence service amid protests». Arxivat de l'original el 11 de juny 2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  29. ↑ «Sudan's military council names new intelligence chief», 14-04-2019. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Arab, The New. «Bashir's former ruling party barred from transitional government, will take part in future elections». Arxivat de l'original el 15 d’abril 2019. [Consulta: 29 maig 2019].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Partai Mantan Presiden Sudan Dilarang Ikut Transisi», 15-04-2019. Arxivat de l'original el 8 de gener 2021. [Consulta: 18 abril 2019].
  32. ↑ Magdy, Samy. «Sudan's protesters voice optimism after talks with army», 15-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 15 abril 2019].
  33. ↑ «Sudan leaders face pressure for transfer to civilian rule». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  34. ↑ «African Union sets deadline for Sudan power transfer». [Consulta: 18 abril 2019].
  35. ↑ «African Union sets deadline for Sudan power transfer». [Consulta: 17 abril 2019].
  36. ↑ 36,0 36,1 CNN, Leona Siaw. «African Union gives Sudan 15 days to establish civil rule». Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  37. ↑ «Sudan Military Ruler Sacks Prosecutor General: Statement – Al-Manar TV Lebanon». Arxivat de l'original el 13 de setembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  38. ↑ «Sudan's interim military council fires three top public prosecutors», 16-04-2019. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  39. ↑ correspondent, Jason Burke Africa. «Sudan's military rulers sack more top officials after pressure from protesters», 16-04-2019. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  40. ↑ «African leaders urge 'democratic transition' within three months in Sudan». France 24, 23-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019]. Arxivat 28 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  41. ↑ «Subscribe to read». [Consulta: 29 maig 2019].
  42. ↑ «3 members of Sudan military council resign after demand by opposition». Middle East Monitor, 25-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019].
  43. ↑ «Three members of Sudan military council resign after demand by...», 24-04-2019. [Consulta: 29 maig 2019].
  44. ↑ «Sudan's military and opposition 'agree on joint council'». Al Jazeera, 28-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019]. Arxivat 28 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  45. ↑ ; Magdy, Samy «Sudanese protesters, military council say talks 'fruitful'». Associated Press, 27-04-2019 [Consulta: 28 abril 2019]. Arxivat 27 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Farai Sevenzo, Sarah El Sirgany and Nima Elbagir, Sudan will prosecute Bashir but won't hand him over, military says Arxivat 2019-04-17 a Wayback Machine., CNN (April 13, 2019).
  47. ↑ 47,0 47,1 «Toppled Bashir moved from residence to Khartoum's Kobar prison: relatives», 17-04-2019. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2020. [Consulta: 18 juny 2019].
  48. ↑ Maggie Michael. «Sudanese Army Won't Extradite Deposed President Omar al-Bashir», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  49. ↑ «The Latest: Sudan's post-coup transitional leader steps down», 12-04-2019. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  50. ↑ 50,0 50,1 «More than 100 people arrested from president's team in Sudan, including prime minister». Arxivat de l'original el 16 d’abril 2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  51. ↑ Nima Elbagir. «As Bashir faces court, Sudan's protesters keep the music alive». CNN, 15-04-2019. Arxivat de l'original el 19 de juny 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  52. ↑ «Sudan's President Steps Down After Months of Protests». Arxivat de l'original el 13 de setembre 2020. [Consulta: 18 abril 2019].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 Sudan crisis: Ex-President Omar al-Bashir moved to prison Arxivat 2019-04-17 a Wayback Machine., BBC News (April 17, 2019).
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Nima Elbagir and Yasir Abdullah. «Sudan's Bashir transferred to notorious maximum-security prison». CNN, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Omar al-Bashir's brothers arrested as Sudan protests continue». Al Jazeera, 17-04-2019. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  56. ↑ 56,0 56,1 Khalid Abdelaziz «Sudanese authorities arrest members of Bashir's party: source». Reuters, 20-04-2019 [Consulta: 8 maig 2019]. Arxivat 8 de maig 2019 a Wayback Machine.
  57. ↑ Fedschun, Travis. «Suitcases stuffed with $6.7M in cash reportedly found at home of Sudan's ousted president», 21-04-2019. [Consulta: 29 maig 2019].
  58. ↑ 58,0 58,1 «Sudan's army arrests 21 Bashir-era officials in Darfur». Middle East Monitor, 08-05-2019 [Consulta: 8 maig 2019]. Arxivat 8 de maig 2019 a Wayback Machine.
  59. ↑ 59,0 59,1 «Sudan's military removes al-Bashir: All the latest updates». Al Jazeera. Arxivat de l'original el 25 de maig 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  60. ↑ Mbewa, David Ochieng. «African Union criticises military takeover in Sudan». Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  61. ↑ «EU Follows Situation In Sudan, Delegation In African Country Continues Work - Spokeswoman». Arxivat de l'original el 12 d’abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  62. ↑ ; Griffiths, James «Sudan's Omar al-Bashir forced out in coup». CNN, 11-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019]. Arxivat 3 de maig 2019 a Wayback Machine.
  63. ↑ étrangères, Ministère de l'Europe et des Affaires. «Soudan – Q&R – Extrait du point de presse (11.04.19)» (en francès). France Diplomatie : Ministère de l'Europe et des Affaires étrangères. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 13 abril 2019].
  64. ↑ Şimşek, Ayhan «Germany calls for peaceful solution to Sudan crisis». Anadolu Agency [Consulta: 12 abril 2019]. Arxivat 13 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  65. ↑ «Russian Lawmakers Criticize Sudan Coup as 'Unconstitutional'». The Moscow Times, 11-04-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
  66. ↑ 66,0 66,1 «Sudan's protesters stand firm for civilian rule». The Economist, 15-04-2019.
  67. ↑ «Erdogan hopes Sudan will return to 'normal democratic process'» (en anglès). Yahoo! News, 11-04-2019. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_al_Sudan_de_2019&oldid=34315291»