Vés al contingut

Revolta de Villarejo de Salvanés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cop d'estat del 2 de gener de 1866)
Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolta de Villarejo de Salvanés
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 10′ 08″ N, 3° 16′ 34″ O / 40.168888888889°N,3.2761111111111°O / 40.168888888889; -3.2761111111111
Tipusintent de cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data3 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRegne constitucional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVillarejo de Salvanés (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant

La Revolta de Villarejo de Salvanés va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats que es va produir el 3 de gener de 1866 a Espanya. Després dels successos de la Nit de Sant Daniel, progressistes i demòcrates estaven decidits a prosseguir la seva política d'assetjament als governs continuistes de la Unió Liberal,[1] en aquest cas en la persona de Leopoldo O'Donnell. Les intencions no eren ja forçar a la reina Isabel II a un canvi de govern, sinó derrocar a la mateixa monarquia que s'havia convertit, al seu parer, en un obstacle per al progrés d'Espanya[2] Per a aquesta tasca, encara que també actuant pel seu propi compte com altres vegades, el general Prim va organitzar a principis de gener de 1866 un cop d'estat que hauria de controlar Madrid, amb l'alçament de diverses casernes dels voltants que prendrien posicions a l'entrada de la capital i afavoririen que les unitats de la ciutat s'unissin a la revolta. En aquests moments, Madrid comptava amb prop de 40.000 homes armats, el que suposava prop del 45% del total de l'exèrcit isabel·lí.[3]

El 2 de gener, Prim i els seus ajudants, entre els quals destacava el brigadier Llorenç Milans del Bosch, va sortir del seu domicili a Madrid amb la intenció d'arribar al poble de Villarejo de Salvanés on s'uniria als regiments d'Aranjuez, Leganés i Alcalá de Henares cap on diversos enllaços havien partit per a l'alçament. Al mateix temps, i tement moviments de tropes, el govern d'O'Donnell havia ordenat l'aquarterament de diverses unitats, la sortida a punts estratègics de les més fidels i l'arrest domiciliari o el trasllat immediat dels caps i oficials menys afins.

En la matinada del 2 al 3 de gener el Regiment d'Infanteria de Burgos es va col·locar a la Porta de Toledo. El 3 de gener, un regiment procedent d'Ocaña i el d'Húsars de Bailén es van concentrar a Aranjuez. Pel matí, la unitat d'Aranjuez es van dirigir a Villarejos, però ningú més les va acompanyar. A pesar de comptar amb un nombre reduït de militars, Prim fa una proclama i es dirigí cap a Madrid en tres columnes, però en el camí va patir algunes desercions. Abans d'arribar, Prim fugí en direcció a Madridejos, després a Fregenal de la Sierra i més tard, per la província de Badajoz passà a Portugal el 20 de gener, perseguit per unitats lleials al govern que, no obstant això, el deixen marxar sense prestar-li major interès.

Un cop sufocada la revolta, l'endemà 4 de gener, en el missatge de la Corona al Congrés dels Diputats, O'Donnell sol·licità poders extraordinaris que li foren concedits per a perseguir als culpables: declaració de l'estat de setge a Madrid i Castella atorgant plens poders al general Isidoro de Hoyos, censura de premsa -que es va mantenir fins al 2 de febrer- i el tancament de determinats cercles progressistes, entre ells l'Ateneo de Madrid. Les conseqüències immediates serà l'afusellament de diversos membres dels alçats en armes, però cap dels generals implicats.

Referències

[modifica]
  1. No està clar que demòcrates i progressistes participessin activament en el cop ja que no hi va haver, com a d'altres vegades, preparatius als barris de Madrid.
  2. Després de la Nit de Sant Daniel, les posicions d'inhibició de l'oposició s'havien accentuat i, de manera general, l'objectiu era derrocar la monarquia i no participar en els seus governs.
  3. Dades del professor Calleja Leal per a 1865.

Bibliografia

[modifica]
  • VV.AA. Historia Contemporánea de España. Siglo XIX. Edit. Ariel. Madrid, 2004.
  • Espantaleón, Antonio y Pordomingo, Isabel. De San Daniel a San Gil. Revista Historia 16. núm. 53. Madrid, septiembre de 1980.