Alcalá de Henares
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Henares | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Comunitat de Madrid | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Alcalá de Henares | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 199.184 (2023) (2.263,45 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 88 km² | ||||
| Banyat per | Henares, Camarmilla River (en)  i Torote river (en) | ||||
| Altitud | 588 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Just i Pastor i Virgen del Val (en) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Judit Piquet Flores (2023–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | E 28800-28807 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 91 | ||||
| Codi INE | 28005 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Talença (1985–) Peterborough (1986–) Guanajuato (1990–) Plaza de la Revolución (en) (1999–)El Toboso (2001–) Lublin (2001–) Edchera (2002–) Alba Iulia (2002–) Azul (2011–) Lebrija (2021–) Montalban (2022–) | ||||
| Lloc web | ayto-alcaladehenares.es | ||||
.svg)
_vista_desde_el_sat%C3%A9lite_Sentinel-2A.png)
_mapa.svg&lang=ca)
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya). La seva població és de 203 924 habitants (2012), i té l'honor de ser Ciutat Patrimoni Mundial, segons la UNESCO, des de 1998. També és la ciutat natal de diversos personatges il·lustres: Miguel de Cervantes, autor del Quixot; i Manuel Azaña, el darrer president de la II República Espanyola.
Etimologia
[modifica]El nom prové del castell, en àrab alqalaʿa, sobre el riu Henares, prop de la confluència amb el riu Jarama. En castellà antic s'anomenava Alcalá de Fenares,[1] i en català es pot trobar ocasionalment com Alcalà de Fenars.[2]
Història
[modifica]
Els orígens de la ciutat d'Alcalá es remunten a l'època prehistòrica. El primer assentament va ser al Cerro del Viso. Amb l'arribada dels romans, la ciutat va passar al pla i va rebre el nom de Complutum ('entre les aigües'). La ciutat no va perdre el seu pes durant l'època visigòtica, i va ser seu de bisbat.
Després de la invasió dels àrabs el 711, va ser destruïda i, més tard, reconstruïda amb el nom d'Alqal a'Nahar (el castell sobre l'Henares). Va adquirir importància amb la designació com a lloc de descans de l'arquebisbe de Toledo a la fi del segle xv. El 1499 començà la construcció de la Universitat Complutense, una de les més antigues de tota Europa, i que serviria com a model a les universitats fundades a l'Amèrica del Sud en els segles posteriors. L'acció dinamitzadora de la Universitat va propiciar una època d'esplendor per a la ciutat, entre els segles xvi i xvii, quan va esdevenir un dels centres més importants de la cultura castellana. En aquesta època van estudiar a Alcalá, d'entre altres, Elio Antonio de Nebrija (autor de la primera gramàtica d'una llengua vulgar europea), Tomás de Villanueva (que fou arquebisbe de València), Ginés de Sepúlveda, Ignasi de Loiola, Domingo de Soto, Ambrosio de Morales, Arias Montano, Juan de Mariana, Francisco Vallés de Covarrubias, Joan de la Creu, Lope de Vega, Quevedo, etc.
En 1803 es creà l'Acadèmia d'Enginyers d'Alcalá de Henares, que traslladava l'Acadèmia Militar de Barcelona.[3] Les desamortitzacions del segle xix es van emportar la universitat a Madrid, i amb aquest esdeveniment la ciutat es va enfonsar en un període de decadència, del qual va sortir durant el segle xx, de primer com a ciutat dormitori i més tard com a ciutat industrial però que, a diferència de les altres ciutats de la rodalia de Madrid, ha sabut conservar una personalitat pròpia. El 1977 es refunda la Universitat d'Alcalá.
Alcalaïns il·lustres
[modifica]
- Escriptors
- Miguel de Cervantes
- Juan Ruiz, Arxipreste d'Hita
Reis i noblesa
- Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Caterina d'Aragó, reina consort del Regne d'Anglaterra
Polítics
- Manuel Azaña, president de la Segona República Espanyola
- Rafael Henche de la Plata, polític socialista
Arquitectes
Actors i cantants
Esportistes
Referències
[modifica]- ↑ Castrillo Martinez, Maximiliano. Opúsculo Sobre la Historia de la Villa de Astudillo. Valladolid: Maxtor, 2001, p. 230. ISBN 9788495636041 [Consulta: 8 setembre 2010].
- ↑ «Resolució de 6 de juny de 2003, de la Universitat Politècnica de València». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana [Consulta: 8 setembre 2010].
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Sánchez, Joan-Eugeni; Moncada, Omar. De Palas a Minerva: la formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII (en castellà). Editorial CSIC, 1988, p. 209. ISBN 8400068297.
