Copa Príncep d'Astúries de futbol
Tipus | torneig |
---|---|
Esport | futbol |
Localització i dates | |
Estat | Espanya |
Vigència | 1914 – 1926 |
Dades estadístiques | |
Guanyador | Catalunya (3) |
La Copa Príncep d'Astúries fou un antic torneig de futbol que es disputava entre combinats o seleccions "regionals". Aquest torneig es va desenvolupar entre 1915-1925. La competició consistia en un partit d'anada i un de tornada, havent-hi partit de desempat si calia. L'edició de 1926, fou l'última edició del campionat amb victòria de la selecció que més vegades havia aconseguit el títol: Catalunya, amb quatre títols.
Història
[modifica]La competició fou iniciativa de la Reial Federació Espanyola de Futbol que demanà al rei Alfons XIII la concessió de una copa de plata en honor de l'aleshores príncep d'Astúries Alfons de Borbó i de Battenberg.[1]
Les primeres edicions (1914 a 1918) les competicions es disputaren a Madrid i la inscripció de les federacions regionals era voluntària. Finalitzada la quarta edició, la competició es deixà de disputar per manca d'interès i el trofeu fou atorgat en propietat a la federació Centre per haver guanyat en dues edicions.
El juliol de 1922 s'acordà instaurar un nou trofeu amb el nom Campeonato Interregional, que es disputaria amb seus variables i amb la participació obligatòria de totes les federacions regionals associades a la nacional. La manca d'interès i els elevats costos econòmics pels desplaçament provocaren novament la desaparició de la competició, disputant-se el 1926 un torneig final amb l'objectiu d'atorgar en propietat el segon trofeu en disputa. La campiona fou la selecció de Catalunya.
Historial
[modifica]Edicions
[modifica]1915
[modifica]Hi participaren les seleccions del Nord (País Basc i Cantàbria), Catalunya i Centre (Àvila, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Madrid, Segovia i Toledo).[2] Tots els partits es disputaren al Camp d'O'Donnell de Madrid. Es disputà en format lligueta i la campiona fou la selecció Nord, després d'un empat i una victòria.[3][4]
10 de maig de 1915 | Centre | 1:2 | Catalunya | Madrid | |
René Petit | MD_1915/05/17-1 | Paulino Alcántara Antoni Baró |
Camp d'O'Donnell Julián Ruete |
12 de maig de 1915 | Nord | 1:0 | Catalunya | Madrid | |
Legarreta | MD_1915/05/17-1 | Camp d'O'Donnell Menéndez |
14 de maig de 1915 | Centre | 1:1 | Nord | Madrid | |
Santiago Bernabéu | MD_1915/05/17-1 | Patricio Arabolaza | Camp d'O'Donnell Carlos Dieste |
Campió Selecció de futbol Nord 1r títol |
Alineacions de Catalunya:
- vs Centre: Bru, Reguera, Matifoll, Torralba, A. Massana, Monistrol, Mallorquí, Baró, Martínez, Alcántara i Peris
- vs Nord: Bru, Casellas, S. Massana, Torralba, A. Massana, Monistrol, Mallorquí, Baró, Armet-Kinké, Alcántara i Peris
1916
[modifica]La següent edició del campionat havia de ser disputada per les mateixes seleccions que en la primera edició. No obstant això, la selecció del Nord finalment no es va presentar a la competició per no haver pogut reunir a tots els seus integrants per les diferències que succeïen dins de la seva pròpia federació.[5][6] Així les seleccions de Centre i Catalunya es disputaren el trofeu, essent vencedora la segona.[7]
11 de maig de 1916 | Centre | 3:6 | Catalunya | Madrid | |
? | MD_1916/05/15-1 | Cabedo Emili Sampere Armet-Kinké |
Camp d'O'Donnell Carlos Dieste |
13 de maig de 1916 | Catalunya | 2:2 | Centre | Madrid | |
Armet-Kinké | ABC_19160514-19 | Larra De Miguel |
Camp d'O'Donnell Carlos Dieste |
Campió Selecció de futbol de Catalunya 1r títol |
Alineacions de Catalunya:
- 1r partit: Gibert, Armet-Pacan, Sampere, Salvó, Matifoll, Prat, Armet-Kinké, Monistrol, Cabedo, López i Raich
- 2n partit: Gibert, Casellas, Sampere, Salvó, Matifoll, Prat, Armet-Pacan, Monistrol, Cabedo, López i Armet-Kinké
1917
[modifica]A la tercera edició del torneig hi prengué part la selecció cantàbrica (formada per les províncies d'Oviedo i Santander). Novament hi fou absent la selecció del País Basc (Nord). Les altres dues seleccions participants foren Centre i Catalunya. Es tornà a disputar en format de lligueta, però calgué un desempat final entre castellans i catalans.[1] que guanyà la selecció Centre.[8]
10 de maig de 1917 | Centre | 2:2 | Catalunya | Madrid | |
Fernando Villaverde | MD_1917/05/15-4 | Josep Gumbau Joan Alcover |
Camp d'O'Donnell Carlos Dieste |
10 de maig de 1917 | Catalunya | 1:0 | Cantàbric | Madrid | |
Josep Gumbau | MD_1917/05/15-4 | Camp d'O'Donnell Menéndez |
11 de maig de 1917 | Centre | 3:2 | Cantàbric | Madrid | |
? | MD_1917/05/15-4 | ? | Camp d'O'Donnell Serrano |
Va ser necessari un partit de desempat final per decidir el campió. Amb 2-0 favorable als castellans, se li va anul·lar un gol a Catalunya per haver-se anotat de manera directa d'un servei de córner i després de les protestes fou expulsat un jugador català. La selecció catalana va abandonar el partit en senyal de protesta al minut 75.[9]
15 de maig de 1917 | Centre | 2:0 | Catalunya | Madrid | |
Miguel Mieg José Agüero |
ABC_19170517-16 | Camp d'O'Donnell Julián Ruete |
Campió Selecció de futbol Centre 1r títol |
Alineacions de Catalunya:
- Els 3 partits van tenir el mateix onze: Aramburo, Bau, Armet-Pacan, Salvó, Sancho, Urgell, Cella I, Gumbau, Alcover, Monistrol i Plaza
1918
[modifica]La quarta edició de la competició deixà clar que aquesta estava estancada. Els clubs de futbol van demanar a la Federació el gener de 1918 que suspengués la competició.[1] A més, la competició es va fer coincidir amb la celebració de la Copa del Rei de futbol per la qual cosa el millors jugadors no hi van poder prendre part.[10] Finalment només hi participaren les seleccions Centre i Cantàbrica, i la competició es disputà en una final directa a doble partit.[11] La victòria fou per la regió Centre, que a més, s'adjudicà el trofeu en propietat.[12]
20 de gener de 1918 | Centre | 3:2 | Cantàbric | Madrid | |
? | ? | Camp d'O'Donnell ? |
22 de gener de 1918 | Centre | 3:1 | Cantàbric | Madrid | |
? Olarquiaga |
ABC_19180124-14 | S. Villaverde | Camp d'O'Donnell Carlos Dieste |
Campió Selecció de futbol Centre 2n títol |
1922-23
[modifica]Després de l'èxit assolit per la selecció d'Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers, i de cara a la preparació de la selecció espanyola per als Jocs de París de 1924, l'Assemblea Nacional va acordar en la reunió del 20 de juliol de 1922, restablir la competició com a base per a la composició de l'equip.[1]
En aquesta edició hi van prendre part les vuit Federacions afiliades a la Federació Estatal: Galícia, Astúries, Biscaia, Guipúscoa, Catalunya, Llevant, Centre i Sud.[1]
- Quarts de final
12 de novembre de 1922 | Astúries | 1:1 | Biscaia | Gijón | |
Arcadio | MS_1922/11/16-8 | Larraza | El Molinón Murguía |
14 de novembre de 1922 | Astúries | 4:3 (pr.) | Biscaia | Gijón | |
Zabala Barril |
MD_1922/11/17-3 | Travieso Carmelo Careaga |
El Molinón Murguía |
19 de novembre de 1922 | Galícia | 4:1 | Centre | Vigo | |
Chiarroni Polo Pinilla Ramón González |
MD_1922/11/20-4 | Monjardín | Camp de Coia Ivo Lems |
19 de novembre de 1922 | Llevant | 1:2 | Sud | València | |
Cubells | LJD_19221120-12 | Gabriel León |
Camp d'Algirós Enric Peris de Vargas |
19 de novembre de 1922 | Guipúscoa | 0:3 | Catalunya | Irun | |
MD_1922/11/20-3 | Samitier Gràcia Martí |
Estadi d'Amute Eulogio Aranguren |
- Semifinals
14 de gener de 1923 | Astúries | 1:0 | Catalunya | Gijón | |
José Luis Zabala | MD_1923/01/15-1 | El Molinón Torra |
14 de gener de 1923 | Sud | 1:4 | Galícia | Sevilla | |
Armet Kinké | MD_1923/01/19-2 | Ramon González Polo Chiarroni |
Camp de la Reina Victoria Montero |
- Final
25 de febrer de 1923 | Galícia | 1:3 | Astúries | Vigo | |
Balbino | MD_1923/02/26-1 | Meana Zabala |
Camp de Coia Lecrerq |
Campió Selecció de futbol d'Astúries 1r títol |
Alineacions de Catalunya:
- vs Guipúscoa: Estruch, Canals, Montesinos, Torralba, Pelaó, Samitier, Pellicer, Piera, C. Gràcia, Martí i Sagi-Barba
- vs Astúries: Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Tena II, V. Martínez, C. Gràcia, Carulla i Oliveras
Alineació de Llevant:
1923-24
[modifica]La temporada següent es va disputar una nova edició d'aquesta competició, que no va aconseguir l'èxit de l'anterior, que a més, complerta la missió de servir de base per formar l'equip olímpic i després del fracàs espanyol a París, va suposar la supressió definitiva de la competició segons acord adoptat per l'Assemblea Nacional de l'26 de juny de 1924. Els participants i el format van ser els mateixos que la temporada anterior.[1]
- Quarts de final
11 de novembre de 1923 | Sud | 3:2 | Llevant | Sevilla | |
Brand Armet Kinké Spencer |
MD_1923/11/12-1 | Cubells | Camp de la Reina Victoria Luis Colina Álvarez |
18 de novembre de 1923 | Biscaia | 4:2 | Astúries | Bilbao | |
Carmelo Laca Travieso |
MD_1923/11/19-1 | Bolado Zabala |
San Mamés Contreras |
25 de novembre de 1923 | Centre | 1:0 | Galícia | Madrid | |
De Miguel | Sol_27/11/1923-6 | Stadium Metropolitano Agustí Cruella Tena |
25 de novembre de 1923 | Catalunya | 2:1 | Guipúscoa | Barcelona | |
Joan Olivella | LJD_27/11/1923-10 | René Petit | Camp de Les Corts Montero |
- Semifinals
27 de gener de 1924 | Centre | 2:1 | Andalusia | Madrid | |
Monjardín | MD_1924/01/28-2 | Fuentes | Stadium Metropolitano Josep Llovera Mas |
27 de gener de 1924 | Catalunya | 1:0 | Biscaia | Barcelona | |
Cristòfol Martí | MD_1924/01/28-2 | Camp de Les Corts Contreras |
- Final
24 de febrer de 1924 | Centre | 4:4 (pr.) | Catalunya | Bilbao | |
Félix Pérez Triana Monjardín |
MD_1924/02/25-1 | Samitier Piera Sagi-Barba |
San Mamés Murguia |
26 de febrer de 1924 | Centre | 2:3 | Catalunya | Bilbao | |
Monjardín | MD_1924/02/27-1 | Carulla Samitier Piera |
San Mamés Fermín Sánchez |
Campió Selecció de futbol de Catalunya 2n títol |
Alineacions de Catalunya:
- vs Guipúscoa: Zamora, Cabedo, Garrobé, Roca, Sancho, Carulla, Pellicer, Martí, Cros, Olivella i Sagi-Barba
- vs Biscaia: Zamora, Planas, Garrobé, Trabal, Sancho, Carulla, Pellicer, Martí, Samitier, Tena II i Sagi-Barba
- vs Centre: Zamora, Planas, Surroca, Caicedo, Sancho, Sanahuja, Piera, Martí, Feliu, Samitier i Sagi-Barba
- vs Centre (repetició): Zamora, Massagué, Montané, Sancho, Caicedo, Carulla, Piera, Samitier, Martí, Peidró i Sagi-Barba
Alineació de Llevant:
- vs Sud: Alanga, Torregrosa, Ventura, Puig, Molina, Estevan, Rino, Cubells, Montes, Albaladejo i Bayo
1926
[modifica]Finalitzat el torneig, l'any 1926 encara es disputà una darrera edició entre els dos campions anteriors del torneig Inter-regional: Astúries i Catalunya.[1] La selecció catalana es proclamà campiona, emportant-se el títol en propietat.
5 de setembre de 1926 | Astúries | 0:2 | Catalunya | Gijón | |
MD_1926/09/06-3 | Broto | El Molinón José María Steimborn Ludeuvik |
19 de setembre de 1926 | Catalunya | 4:3 | Astúries | Barcelona | |
Forgas Pellicer Alcantara Forgas |
MD_1926/09/20-3 | Avilesu Herrera Herrera |
Camp del Guinardó José María Steimborn Ludeuvik |
Campió Selecció de futbol de Catalunya 3r títol |
Alineacions de Catalunya:
- anada: Pedret, Serra, Montané, Tena I, Pelaó, Mauricio, Piera, Samitier, Sastre, Broto i Sagi-Barba
- tornada: Pedret, Serra, Massagué, Soligó, Pelaó, Tena I, Pellicer, Broto, Forgas, Alcántara i Sagi-Barba
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «La Copa Príncipe de Asturias». Cuadernos de fútbol - CIHEFE. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «Integrantes de la selección centro». Diari ABC, 31-01-1915. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «Copa del Príncipe de Asturias». Diari El Mundo Deportivo, 17-05-1915. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ Heraldo Deportivo. «Copa del Príncipe de Asturias», 08-02-1915. [Consulta: 10 juliol 2014].
- ↑ «Copa Príncipe de Asturias 1916». Diari ABC. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «Incomparecencia de la selección del Norte». Diari ABC. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «Vencedor Copa Príncipe de Asturias 1916». Diari ABC. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «Final III Copa Príncipe de Asturias». Diari ABC. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ COPA PRÍNCEP D'ASTÚRIES (INTERREGIONAL) Federació Catalana de Futbol
- ↑ «Desaparición de la Copa Príncipe de Asturias». Diari ABC. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ «Centro ganó la Copa Príncipe de Asturias 1918». Diari El Mundo. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ «Segundo partido Copa Príncipe de Asturias 1918». Diari El Mundo Deportivo. [Consulta: 13 gener 2014].