Copa d'Europa de trialsín

Copa d'Europa de trialsín
Tipus	competició esportiva
Esport	Trialsín
Organitzador	Pere Pi ; Reial Federació Espanyola de Ciclisme
Localització i dates
Àmbit	Europa
Vigència	1982 – 1985
Dades estadístiques
Primer guanyador	Carles Montaner, 1982
Darrer guanyador	Thierry Girard, 1985
	Campionat del Món de trialsín (1986) →

La Copa d'Europa de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1982, fins al de la seva conversió en Campionat del Món, esdevinguda el 1986. Creada a iniciativa de Pere Pi, la Copa d'Europa fou la primera competició internacional que existí mai de bicitrial i l'antecedent més llunyà de l'actual Campionat del Món de biketrial. L'organització anava a càrrec del mateix Pi, qui comptava amb una xarxa de delegats estatals de trialsín repartida per diversos països europeus, amb els quals coordinava la celebració de les diverses proves puntuables.^[1]

El campionat atorgava un títol europeu específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents: Experts, Juvenils, Cadets, Infantils i Alevins.

Història

Un cop Montesa hagué exportat els primers centenars d'exemplars del seu innovador model de bicicleta, la Montesita, Pere Pi (aleshores, la màxima autoritat federativa d'aquest nou esport) decidí convocar la primera Copa d'Europa de Trialsín, per a la qual cercà el suport de la federació estatal de ciclisme.^[1] La prova inaugural de la primera edició del campionat l'organitzà el Moto Club Mollet, presidit pel cunyat de Pi, Josep Isern, prop de la "Font Better" de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental). Pel que fa al finançament, la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya hi aportà 300.000 pts de l'època (1.800 €),^[1] en concepte d'ajuda als esports minoritaris aprofitant que l'esdeveniment coincidia amb el Mundialet. A banda, la prova catalana comptà al llarg de les diferents edicions amb un cànon de 500.000 pts (3.000 €).^[1] Inseriu aquí un text sense format La Copa d'Europa tingué una bona acollida inicial i hi participaren nombrosos pilots de diversos països, alguns dels quals acabarien triomfant després en el trial en motocicleta (com ara Jordi Tarrés, Marc Colomer o Joan Pons), tot i que els més coneguts en aquell moment eren Andreu Codina i Ot Pi, amb anys d'experiència en el bicitrial. Per bé que molts hi participaven amb les Montesita, diversos pilots es varen fer la seva pròpia bicicleta.

El campionat es disputava al llarg de l'estiu, aprofitant que els joves participants tenien vacances escolars, i començava sempre a Catalunya. Per tal de desplaçar-se als altres països, Pere Pi i la seva esposa, Maria Isern, organitzaven l'expedició dels pilots catalans (el gruix de participants en el campionat) a bord d'un autocar gratuït per als pilots i de pagament per als acompanyants.^[1]^[2] Una de les fites de la competició fou el fet d'exportar al Regne Unit un esport nascut a Catalunya, vint anys després que un esport britànic, el trial, hagués estat introduït a Catalunya.

A partir de 1986, a causa de l'interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers), la Copa d'Europa es rebatejà com a Campionat del Món de trialsín.

Proves puntuables

El total de proves puntuables de les diferents edicions de la Copa d'Europa és aquest:^[3]

Edició	Any	País	Població
I	1982	1. Catalunya	Sant Fost de Campsentelles
		2. Alemanya	Fürstenhagen
		3. Regne Unit	Heywood
II	1983	1. Catalunya	Montjuïc (Barcelona)
		2. Occitània	Niom
		3. Alemanya	Emmendingen
		4. Bèlgica	Bilstain
		5. Regne Unit	Trentham, Stoke-on-Trent
III	1984	1. Catalunya	Montjuïc (Barcelona)
		2. Itàlia	Milà
		3. França	Grenoble
		4. Àustria	Aflenz
		5. Alemanya	Fürstenhagen
		6. Bèlgica	Bilstain
		7. Regne Unit	Heywood
IV	1985	1. Catalunya	Berga
		2. França	Grenoble
		3. Itàlia	Lecco
		4. Àustria	Aflenz
		5. Alemanya	Emmendingen
		6. Txecoslovàquia	Revnice
		7. Bèlgica	Bilstain

Llista de campions per categories

Edició	Any^[4]^[5]	Experts	Juvenils	Cadets	Infantils	Alevins
I	1982	Carles Montaner	Andreu Codina	Jordi Tarrés	Joan Cañellas	Ot Pi
II	1983	Eduard Roura	Thierry Girard	Antonio Talavera	Ot Pi	Joan Pons
III	1984	Joan Solé	Thierry Girard	Daniel del Valle	Ot Pi	Joan Pons
IV	1985	Thierry Girard	Daniel Crosset	Ot Pi	Olivier Marechal	Dominique Peters

Resum estadístic

Campions múltiples

Pilot	Experts	Juvenils	Cadets	Infantils	Alevins	Total
Ot Pi	-	-	1	2	1	4
Thierry Girard	1	2	-	-	-	3
Joan Pons	-	-	-	-	2	2

Títols per nacionalitat

Nacionalitat	Experts	Juvenils	Cadets	Infantils	Alevins	Total
Catalunya	3	1	4	3	3	14
França	1	2	-	-	-	3
Bèlgica	-	1	-	1	1	3
Total	4	4	4	4	4	20

Vegeu també

Copa d'Europa de trialsín Experts

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261
↑ Pi, Ot. «Descobrint un nou món». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 32. ISBN 8415097204.
↑ Pi 2012: «Organitzadors de la Copa d'Europa de Trialsín» p. 260
↑ Pi 2012: «Resultats de les 4 Copes d'Europa de Trialsín» p. 261
↑ «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].

Bibliografia

Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.

Enllaços externs

Vídeo de la Copa d'Europa de trialsín de 1983 (castellà)

[ppi-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261

[2] Pi, Ot. «Descobrint un nou món». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 32. ISBN 8415097204.

[3] Pi 2012: «Organitzadors de la Copa d'Europa de Trialsín» p. 260

[4] Pi 2012: «Resultats de les 4 Copes d'Europa de Trialsín» p. 261

[5] «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]