Vés al contingut

Berga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBerga
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 06′ 00″ N, 1° 50′ 44″ E / 42.1°N,1.8456°E / 42.1; 1.8456
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalBerga Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.959 (2023) Modifica el valor a Wikidata (750,4 hab./km²)
Llars187 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentiliciberguedà, berguedana, berguedans, berguedanes Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície22,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud704 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniEulàlia de Mèrida Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataIvan Sànchez i Rodríguez (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08022 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080229 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webajberga.cat Modifica el valor a Wikidata

Berga (IPA: [ˈbeɾɣə]) és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l'antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs; al sud-est, amb Olvan; al sud, amb Avià; al sud-oest, amb Capolat; i al nord-oest, amb Castellar del Riu.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Berga (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Berga i el seu agregat de la Valldan gaudeixen d'una posició estratègica i privilegiada, al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana —amb boscos, prats, torrents i fonts— orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.

És en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d'un corredor natural que comunica les terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages.

No és d'estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l'home prehistòric visqués de forma estable de vegades, i d'altres hi passés llargues temporades.

Història

[modifica]

Tradicionalment hom ha relacionat la ciutat amb el Castrum Bergium[1] que esmenta Titus Livi com a capital del poble dels bargusis o bergitans.[2][3] Tot i així, no s'han trobat restes arqueològiques sota la ciutat moderna que indiquin la presència de cap assentament ibèric.

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començament del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. El 1393 la vila passà del domini feudal de Joana d'Aragó i d'Armanyac, comtessa consort de Foix, al domini reial de Joan el Caçador, que regia la monarquia comtal catalana.[4] La bastida de la muralla el segle xiv, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la Generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran. Un fet molt destacable és que a la baixa edat mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat caigué en mans franceses el 1655 i fou recuperada per les tropes de la monarquia hispànica, enviades pel Virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria sota el comandament de Juan Mata.

Durant la guerra de successió espanyola, Berga, juntament amb altres ciutats com Fraga o Cervera, va decantar-se pel bàndol borbònic, perquè estava enfrontada amb Cardona, on eren favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[5]

Gravat de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el Castell de Sant Ferran i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt

Durant la guerra contra Napoleó va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carlí. Berga va esdevenir capital de la Catalunya carlina tot essent la seu de la major part de les institucions de l'administració carlina catalana. La importància de Berga va quedar ben palesa en tant que, en caure en mans dels carlins, molts pobles de Catalunya van passar a obeir les ordres provinents de la capital del Berguedà en detriment de les rebudes des de la Barcelona liberal. Ben entrat el 1840, Ramon Cabrera va fer la darrera resistència abans de passar a França en 1840.[6] Cap a la fi de febrer de 1873, durant la tercera guerra carlina, els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga,[7] però les tropes del General Joan Castells i Rossell es van retirar,[8] i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta Maria de les Neus de Portugal, que va sortir il·lesa de l'atac.[8] Finalment, Berga fou presa per Castells el 27 de març.[9] El 1877 la vila va rebre el títol de ciutat.

Ja en el segle xx, la indústria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic.

El 31 d'octubre de 1908 va rebre la visita del llavors rei Alfons XIII d'Espanya.

L'1 de juliol de 1966 va rebre la visita del llavors cap d'Estat Francisco Franco.

El 17 de febrer de 1976 va rebre la vista dels reis Joan Carles I i Sofia de Grècia.

El desembre 2011 va crear-se el moviment Dona la cara per la Independència, dins la secció berguedana de l'Assemblea Nacional Catalana.[10]

El 3 de maig del 2012 el Ple de l'ajuntament de Berga va aprovar declarar al rei Joan Carles I persona non grata. També es va aprovar que es revoqués l'acord del 17 de juliol de 1962 que atorgava al dictador Francisco Franco el títol de Fill Adoptiu de la Ciutat i la Medalla d'Or de la Ciutat. La moció es va aprovar amb els únics vots a favor de la CUP i les abstencions de CiU i el PSC. El grup municipal del PP hi va votar en contra.[11]

Patrimoni històric

[modifica]
  • Església Parroquial de Santa Eulàlia, del segle xvii. Està formada per una sola nau amb capelles laterals.[12]
  • Església de Sant Joan de Berga, d'orígens romànics (segle xiii) i molt reformada en època gòtica (s. XV) i al segle xviii. Des de 1983 és monument històric artístic.
  • Palau dels Peguera, que fou residència dels Peguera, senyors de Berga. Dels orígens romànics no se'n conserva res i l'edifici actual és probablement del segle xiv, amb modificacions del segle xviii.[12] Durant la Guerra del Francès hi visqué el Baró de Maldà.
  • Torre de la Petita, damunt la serra de la Petita, construïda al segle xix (1838) en plena dominació carlina. Pel seu emplaçament estratègic va ser una important torre de guaita i de defensa. Desmilitaritzada des de 1868, és de les poques edificacions militars d'època carlina que encara resten dempeus.
  • Plaça de Sant Pere: el seu origen medieval es relaciona amb la construcció de l'antiga església romànica de Sant Pere, enderrocada al segle xviii per construir-hi la nova de Santa Eulàlia. És l'espai central de les festes de la Patum.[12]
  • Ajuntament, a la plaça de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una façana historicista d'intenció monumental.
  • Cal Sarraís, edifici del 1740.
  • Portal de Santa Magdalena: l'única porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
  • Capella de La Pietat, del segle xvii.
  • Molí de la Sal, del segle xviii.
  • Santuari de la Mare de Déu de Queralt, del segle xviii (imatge de la Verge del segle xiv).
  • Sant Quirze de Pedret, del segle ix. Malgrat que es troba en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, després d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauració i conservació. Només s'hi realitza culte religiós el dia de la seva festa anual i depèn de la parròquia de Berga.
  • Forns de Casa-en-Ponç.
  • Sant Francesc de Berga.

Política

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jaume Farguell i Sitges Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Jaume Farguell Sitges CiU 28/05/1983 --
1987–1991 Agustí Ferrer Gasol Independent 30/06/1987 --
1991–1995 Jaume Farguell Sitges CiU 15/06/1991 --
1995–1999 Jaume Farguell Sitges CiU 17/06/1995 --
1999–2003 Josep M. Badia Pons CiU 03/07/1999 --
2003–2007 Josep M. Xoy Soler
Ramon Camps Roca 		ERC
PSC 		14/06/2003
08/07/2003 		Dimissió
--
2007–2011 Juli Gendrau Farguell CiU 16/06/2007 --
2011–2015 Juli Gendrau Farguell CiU 11/06/2011 --
2015–2019 Montserrat Venturós Villalba CUP 13/06/2015 --
2019-2023 Montserrat Venturós Villalba
Ivan Sànchez i Rodríguez 		CUP 15/06/2019
16/07/2021 		Dimissió
Des de 2023 Ivan Sànchez i Rodríguez CUP 17/06/2023 --
Resultats electorals - Berga, municipals 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu Montserrat Venturós 3.347 8 40,75%
Junts per Catalunya Jordi Sabata 2.349 6 28,60%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Ramon Camps 948 2 11,54%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés Abel García 745 1 9,07%
Partit Popular de Catalunya Joan Antoni López Noguera 252 0 3,07%
Altres 0 -
Vot en blanc 97 -
Vot nul 42 -
Total 8.256 17

Museus

[modifica]
Carrer Major

Carrer del Programari Lliure

[modifica]

El 3 de juliol de 2010 va ser inaugurat a Berga el primer carrer del món amb el nom de Carrer del Programari Lliure, en una cerimònia on va assistir el fundador del moviment, Richard Stallman. La iniciativa de batejar amb aquest nom el carrer va ser proposada pels promotors de les Jornades de Programari Lliure al Berguedà.

Fills il·lustres

[modifica]
Categoria principal: berguedans

Festes i tradicions

[modifica]
La Patum

Cada any per Corpus se celebra una festa única i originària de Berga, la Patum. És la festa més important d'aquesta ciutat i dura 5 dies. Hi assisteix gent de tota Catalunya i de molts llocs del món. La Patum és denominada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Altres festes i tradicions berguedanes són:[16]

Ciutats agermanades

[modifica]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Berga15.490
Sant Bartomeu de la Valldan760
Cal Rosal709
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
131 136 187 1.802 3.366 6.127 5.473 5.269 5.747 5.871

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
6.042 6.816 6.914 8.379 10.241 12.285 14.249 14.076 14.118 14.118

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
14.207 14.173 14.305 14.995 15.753 16.457 17.072 17,161 16.845
 16.456

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
16.175
 16.199
 16.760
 16.762 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.

Galeria

[modifica]
  • Església de Santa Eulàlia
    Església de Santa Eulàlia
  • Palau dels Peguera
    Palau dels Peguera
  • Vista del Castell de Sant Ferran
    Vista del Castell de Sant Ferran
  • L'Església de Sant Francesc des del Portal de Santa Magdalena
    L'Església de Sant Francesc des del Portal de Santa Magdalena
  • Façana Església de Sant Joan
    Façana Església de Sant Joan
Vista panoràmica de la serra de Queralt (al mig) i la ciutat de Berga (a la dreta). A l'esquerra, el polígon industrial de la Valldan.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Livi, XXXIV 21.
  2. ↑ Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 39. ISBN 387320813X. 
  3. ↑ Ángel, Iniesta. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 365. ISBN 8424913868. 
  4. ↑ Gasull, Carme. Catalunya al paladar. Cossetània Edicions, 2006, p. 51. ISBN 8497910885. 
  5. ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  6. ↑ Santirso Rodríguez, Manuel «El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840)» (en castellà). Gerónimo de Urdariz, n.14-15, 1999, pàg. 169 [Consulta: 18 maig 2013].
  7. ↑ Gol Roca, Toni «El carlisme bergueda i la multa de deu mil duros». L'Erol, n.76, 2003, p.26-29 [Consulta: 15 gener 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». Ausa, vol.22, n.158, 2006, p.584.
  9. ↑ Balcells, Albert. Cataluña contemporánea: Siglo XIX (en castellà). Siglo XXI de España Editores, 1977, p.201. ISBN 8432302562. 
  10. ↑ «Es crea el projecte "Dona la cara per la independència"». llibertat.cat. [Consulta: 19 juliol 2024].
  11. ↑ «Berga aprova declarar el rei persona non grata - Regió7 : El Diari de la Catalunya Central».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 El barri vell Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. al web de l'ajuntament de Berga
  13. ↑ Marimon, Silvia «Museu del Circ de Berga. Senyores i senyors, passin i mirin!». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, 3-2008, p. 58. ISSN: 1695-2014.
  14. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 38. ISBN 84-393-5437-1. 
  15. ↑ LLONCH I PAUSAS, Sílvia; ALARCIA I HUARTE, Miquel Àngel: "Jaume Cascalls, escultor de Berga", a: XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Berga: Publicacions de l'Ajuntament, 1982, p. 23-29.
  16. ↑ «Fires». Ajuntament de Berga.
  17. ↑ NacióBerguedà. «Una delegació de Berga participa en un acte d'agermanament a Tarascon sur Ariège». [Consulta: 26 maig 2023].
  18. ↑ «Berga celebra avui el Dia d'Europa, dedicat al vintè aniversari de relacions amb Suècia», 17-05-2012. [Consulta: 26 maig 2023].
  19. ↑ «PX Berguedà, Bages i Solsones nº233 - Març» p. 88. [Consulta: 26 maig 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berga&oldid=34377726»