Vés al contingut

Copa d'Europa de rugbi a 15

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCopa d'Europa de rugbi a 15
Nom oficialHeineken Cup (1995–2014)
Heineken Champions Cup (2018–2023)
European Rugby Champions Cup (2014–)
H Cup (1995–2014)
Investec Champions Cup (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Tipuscompetició de rugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorEuropean Professional Club Rugby (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorInvestec PLC Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants24 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Localització illa d'Irlanda
Sud-àfrica
Itàlia
Gal·les (Regne Unit)
França
Escòcia (Regne Unit)
Anglaterra (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Vigència1995 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadadesembremaig Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webepcrugby.com… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: EuropeanRugbyChampionsCup X: ChampionsCup Instagram: europeanrugbychampionscup Modifica el valor a Wikidata

La Copa d'Europa de rugbi a 15, oficialment anomenada European Rugby Champions Cup (ERCC), és una de les dues competicions de rugbi europeus organitzades anualment per Clubs Europeus Professionals de Rugbi (EPRC) que juguen en les lligues de la nacions que participen en el torneig de les sis nacions. La denominació actual substitueix l'anterior de Heineken Cup (pel patrocini de l'empresa de cervesa Heineken) o H-Cup (a França per la prohibició de la publicitat de marques d'alcohol) vigent des de la seva creació l'any 1995 fins al 2014.[1]

El torneig implica els equips regionals i provincials de sis països membres de la International Rugby Board (IRB), concretament aquells que participen des de l'any 2000 en el Torneig de les Sis Nacions: Anglaterra, França, Irlanda, Itàlia, Escòcia i Gal·les. A més d'aquests sis països, Romania va competir en el torneig inaugural, però la participació dels seus clubs no va tenir continuïtat. Els equips d'alt nivell dels països implicats en la ERCC que no es classifiquen passen a disputar la European Challenge Cup.[2]

La Copa Heineken, antecessora de la ERCC, fou un dels trofeus esportius més prestigiosos i que va comptar amb el patrocini de la cervesera holandesa Heineken International des del seu llançament la temporada 1995-96. El torneig es va posar en marxa a l'estiu europeu de 1995 per iniciativa del llavors Comitè de les Cinc Nacions amb la idea d'ampliar el nivell de competició de clubs professionals a nivell transfronterer. Cada país europeu utilitza un sistema de classificació diferent, tot i que en total, 20 equips (24 equips en l'època de la Heineken Cup) disputen la fase de grups distribuïts en cinc grups de quatre equips.[1] [3]

Tolosa amb quatre títols és el club amb més victòries al seu poder, seguit per Leinster i RC Toulon[4] amb tres títols (Aquest últim de forma consecutiva), mentre Münster, Leicester Tigers i London Wasps l'han guanyat dues vegades cada un. L'USAP de Perpinyà, l'únic club català que hi ha participat, fou subcampió la temporada 2002-03.[5]

Història

[modifica]
Stade Français - Biarritz a la semifinal de la Heineken Cup

La competició va ser creada el 1995 i reuneix clubs de França, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Gal·les i Itàlia, les nacions més potents del rugbi europeu, i és organitzada per l'European Rugby Cup (ERC).

Anteriorment a l'actual Copa d'Europa, l'Associació Europea de Rugbi (FIRA) ja organitzà als anys 60 una primera versió de la competició. La competició no comptà amb la participació dels clubs britànics i sí amb la de francesos, alemanys i romanesos.

Format

[modifica]

Classificació Directa

[modifica]

El format de la European Rugby Champions Cup difereix del format de 24 equips de l'antiga Heineken Cup. Les principals diferències són resultat d'una reducció en el nombre d'equips inscrits en la competició. Un total de 20 equips es classifiquen per a la competició, 19 dels quals ho fan automàticament en funció dels resultats a les seves respectives lligues :

Anglaterra : 6 equips, basats en la classificació de la English Premiership França: 6 equips, basats en la posició en el Top 14 Irlanda, Itàlia, Escòcia i Gal·les : 7 equips segons la classificació al Pro12 tenint en compte el criteri que el millor equip de cada país col·locat en el Pro12 es classifica directament per a la competició (4 places) i els tres llocs restants s'atorgaran als equips millor classificats al Pro12 no ho ha qualificat (3 places)

Play-off

[modifica]

Hi ha un equip que al final de cada temporada qualifica a través d'un sistema de play - off entre els equips no qualificats amb millor. Tot i que tradicionalment, aquest play-off el jugaven els dos setens classificats de la lliga francesa i anglesa, a partir de la temporada 2015-16 s'hi veuran involucrats 3 equips, el primer no classificat del Pro12 i els setens de la Premiership i del Top14.

Competició

[modifica]

Fase de grups

[modifica]

Per a la fase de grups hi ha cinc grups de quatre equips. El sorteig de distribució dels equips en els diferents grups es fa a l'atzar entre quatre grups de nivell, distribuïts en funció de la seva classificació a la lliga. Només existeix la condició que no es poden trobar equips de la mateixa lliga o país, amb l'excepció del darrer grup nivell (On hi ha el 6è de la lliga francesa, anglesa i celta, el 7è de la lliga celta i el guanyador del play-off).[6]

El sistema de joc és una lligueta a doble volta. La victòria es gratifica amb 4 punts, l'empat amb dos punts i la derrota amb zero punts. En el cas que un equip anoti 4 o més assaigs que el rival obtindrà un punt de “bonus ofesiu”, mentre que si perd el partit per 7 o menys punts obtindrà un punt de “bonus defensiu”. En acabar la lligueta els cinc guanyador de cada grup i els tres millors segons accedeixen a la fase de quarts de final.

Fase final

[modifica]

La fase final la juguen els 5 campions i els 3 millors segons. Els quatre guanyadors de grup amb el millor rendiment juguen el partit de quarts com a locals contra un dels equips amb pitjor rendiment, de manera que el millor (1) s'emparella amb el pitjor (8) i així successivament (2v7,3v6, 4v5). Els guanyadors dels quarts de final avancen cap a les semifinals els aparellaments de les quals i el factor de jugar com a local es determina per sorteig.[6] Els guanyadors de les semifinals disputaran la final, que se celebrarà a tot tardar el primer cap de setmana de maig de cada temporada.

Historial

[modifica]
Any Campió Marcador Finalista Seu
1995-96 França Stade Toulousain 21 - 18 (pròrroga) Gal·les Cardiff RFC Cardiff Arms Park, Cardiff
1996-97 França CA Brive 28 - 9 Anglaterra Leicester Tigers Cardiff Arms Park, Cardiff
1997-98 Anglaterra Bath Rugby 19 - 18 França CA Brive Parc Lescure, Bordeus
1998-99 Rugby irlandès Ulster Rugby 21 - 6 França US Colomiers Lansdowne Road, Dublín
1999-00 Anglaterra Northampton Saints 9 - 8 Rugby irlandès Munster Rugby Twickenham Stadium, Londres
2000-01 Anglaterra Leicester Tigers 34 - 30 França Stade Français Paris Parc des Princes, París
2001-02 Anglaterra Leicester Tigers 15 - 9 Rugby irlandès Munster Rugby Millennium Stadium, Cardiff
2002-03 França Stade Toulousain 22 - 17 Catalunya USAP Perpinyà Lansdowne Road, Dublín
2003-04 Anglaterra London Wasps 27 - 20 França Stade Toulousain Twickenham Stadium, Londres
2004-05 França Stade Toulousain 18 - 12 França Stade Français Paris Murrayfield Stadium, Edimburg
2005-06 Rugby irlandès Munster Rugby 23 - 19 País Basc Biarritz Olympique Millennium Stadium, Cardiff
2006-07 Anglaterra London Wasps 25 - 9 Anglaterra Leicester Tigers Twickenham Stadium, Londres
2007-08 Rugby irlandès Munster Rugby 16-13 França Stade Toulousain Millennium Stadium, Cardiff
2008-09 Rugby irlandès Leinster Rugby 19 - 16 Anglaterra Leicester Tigers Murrayfield Stadium, Edimburg
2009-10 França Stade Toulousain 21 - 19 País Basc Biarritz Olympique Stade de France, París
2010-11 Rugby irlandès Leinster Rugby 33 - 22 Anglaterra Northampton Saints Lansdowne Road, Dublín
2011-12 Rugby irlandès Leinster Rugby 42 - 14 Rugby irlandès Ulster Rugby Twickenham Stadium, Londres
2012-13 França RC Toulon 16 - 15 França ASM Clermont Auvergne Aviva Stadium, Dublín
2013-14 França RC Toulon 23 - 6 Anglaterra Saracens Millennium Stadium, Cardiff
2014-15 França RC Toulon 24 - 18 França ASM Clermont Auvergne Twickenham Stadium, Londres
2015-16 Anglaterra Saracens 21 - 9 França Racing Métro 92 Parc Olympique lyonnais, Lió
2016-17 Anglaterra Saracens 28 - 17 França ASM Clermont Auvergne Murrayfield Stadium, Edimburg
2017-18 Rugby irlandès Leinster Rugby 15-12 França Racing Métro 92 San Mamés, Bilbao
2018-19 Saracens 20-10 Rugby irlandès Leinster Rugby St. James' Park, Newcastle upon Tyne
2019-20 Exeter Chiefs 31-27 Racing Métro 92 Ashton Gate Stadium, Bristol
2020-21 Stade Toulousain 22-17 La Rochelle Twickenham Stadium, Londres
2021-22 La Rochelle 24-21 Rugby irlandès Leinster Rugby Stade Vélodrome, Marsella
2022-23 Aviva Stadium, Dublín

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Slattery, Will «Heineken may sponsor the Champions Cup but the name ‘Heineken Cup’ is dead and gone» (en anglès). Eurosport UK News. Eurosport UK, 17-10-2014 [Consulta: 12 maig 2015].
  2. «Heineken Cup – Key Tournament Rules». European Rugby Cup. Arxivat de l'original el 17 de maig 2008. [Consulta: 12 gener 2008].
  3. Cain, Nick; Greg Growden. Rugby Union For Dummies (en anglès). John Wiley & Sons, 2011. ISBN 9781119991823 [Consulta: 16 abril 2015]. 
  4. Osmond, Ed «Classy Toulon claim third European title in a row» (en anglès). Reuters UK. Reuters, 02-05-2015 [Consulta: 13 maig 2015]. Arxivat 14 de maig 2015 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-14. [Consulta: 13 maig 2015].
  5. «Heineken Cup Final Returns to Dublin in 2013» (en anglès). Dublín: Dublin City Council. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 12 maig 2015].
  6. 6,0 6,1 «Champions Cup Rules» (en anglès). ERC. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2015. [Consulta: 12 maig 2015].