Vés al contingut

Copa del Món de Futbol de 1962

Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de Futbol de 1962
Imatge
TipusCopa del Món de Futbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Format per
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
Localització Estadio Nacional de Xile (Ñuñoa)
Estadi Sausalito (Viña del Mar)
Estadi El Teniente (Rancagua)
Estadi Carlos Dittborn (Arica) Modifica el valor a Wikidata
EstatXile Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 maig 1962 – 17 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició7  (1962) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBrasil (2n) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits32 Modifica el valor a Wikidata
Gols89 Modifica el valor a Wikidata
Màxim golejadorFlórián AlbertHongria (4)
Màxim golejadorEdvaldo Izídio NetoBrasil (4)
Màxim golejadorManuel Francisco dos SantosBrasil (4)
Màxim golejadorDražan JerkovićIugoslàvia (4)
Màxim golejadorValentín Kozmitx IvanovURSS (4)
Màxim golejadorLeonel Guillermo Sánchez LinerosXile (4) Modifica el valor a Wikidata
Assistència893.172 Modifica el valor a Wikidata

La Copa del Món de Futbol 1962 va ser la setena edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Xile, l'any 1962. La competició es disputà entre el 30 de maig i el 17 de juny de 1962 i Brasil repetí títol en derrotar l'equip de Txecoslovàquia a la final per 3 a 1.

Antecedents

[modifica]

El torneig tornà a Sud-amèrica 12 anys després del darrer cop. Argentina, que havia sol·licitat diversos cops ésser el país organitzador, era el gran favorit per a ser escollit, però en la reunió celebrada a Lisboa el 10 de juny de 1956, Xile s'imposà per 32 vots a favor, mentre que Argentina en va rebre 10, i hi va haver 14 vots en blanc.

El maig de 1960 Xile patí el major terratrèmol del segle xx (d'intensitat 9,5), que causà enormes destrosses infraestructurals. Algunes infraestructures van haver de ser reconstruïdes en un temps rècord. El gran artífex perquè tot sortís bé fou el president del Comitè Organitzador, Carlos Dittborn. Dittborn va morir un mes abans que s'iniciés el campionat i no va poder veure acabada la seva obra. En el seu record, l'estadi d'Arica fou batejat Estadio Carlos Dittborn.

La competició estigué marcada per les tàctiques defensives i el joc violent. Aquesta atmosfera culminà amb el partit de la primera ronda entre Xile i Itàlia (2-0), que fou conegut com la batalla de Santiago. En aquest partit, que va acabar amb dues expulsions i la presència de la policia, diversos jugadors d'ambdós equips intentaren agredir els adversaris. Brasil, malgrat la lesió de la seva figura Pelé al segon partit, fou la millor, encapçalada per Garrincha i Amarildo.

Seus

[modifica]
Santiago Viña del Mar
Estadi Nacional de Xile Estadi Sausalito
33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.46444°S,70.61056°O / -33.46444; -70.61056 (Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos) 33° 00′ 51.83″ S, 71° 32′ 6.84″ O / 33.0143972°S,71.5352333°O / -33.0143972; -71.5352333 (Estadio Sausalito)
Capacitat: 66,660 Capacitat: 18,037
Rancagua Arica
Estadi de la Braden Copper Co. Estadi Carlos Dittborn
34° 10′ 39.95″ S, 70° 44′ 15.79″ O / 34.1777639°S,70.7377194°O / -34.1777639; -70.7377194 (Estadio El Teniente) 18° 29′ 15.47″ S, 70° 17′ 56.96″ O / 18.4876306°S,70.2991556°O / -18.4876306; -70.2991556 (Estadio Carlos Dittborn)
Capacitat: 18,000 Capacitat: 17,786

Equips participants

[modifica]
Equips participants

Per a aquest torneig es van inscriure 56 associacions (rècord de participants), de manera que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze seleccions finalistes. S'abandonà la repetició de partits en cas d'empat, adoptant-se la diferència de gols, cosa que estalvià molts partits. França i Suècia, que van estar al podi la temporada anterior, foren les sorpreses i no es classificaren. Tampoc es classificà cap equip d'Àsia o d'Àfrica. Tampoc assolí la seva classificació el Perú, a mans de Colòmbia, malgrat els organitzadors havien escollit la ciutat d'Arica com a seu per la seva proximitat al país andí.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Equips participants
 Alemanya Occidental  Bulgària  Itàlia  Txecoslovàquia
 Anglaterra  Colòmbia  Iugoslàvia  Unió Soviètica
 Argentina  Espanya  Mèxic  Uruguai
 Brasil  Hongria  Suïssa  Xile

Plantilles

[modifica]

Resultats

[modifica]

El format de la competició fou el mateix que el de l'edició anterior, la de Suècia 58.

Primera fase

[modifica]

Grup 1

[modifica]
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC GR Pts Classificació
1  Unió Soviètica 3 2 1 0 8 5 1,600 5 Avança a la segona fase
2  Iugoslàvia 3 2 0 1 8 3 2,667 4
3  Uruguai 3 1 0 2 4 6 0,667 2
4  Colòmbia 3 0 1 2 5 11 0,455 1
Font: FIFA
Uruguai   2–1  Colòmbia
Cubilla Gol 56'
Sasía Gol 75'
Informe Zuluaga Gol 19' (p.)

Iugoslàvia   3–1  Uruguai
Skoblar Gol 25' (p.)
Galić Gol 29'
Jerković Gol 49'
Informe Cabrera Gol 19'
Unió Soviètica   4–4  Colòmbia
Ivanov Gol 8'11'
Chislenko Gol 10'
Ponedelnik Gol 56'
Informe Aceros Gol 21'
Coll Gol 68' (o.)
Rada Gol 72'
Klinger Gol 86'

Unió Soviètica   2–1  Uruguai
Mamykin Gol 38'
Ivanov Gol 89'
Informe Sasía Gol 54'
Iugoslàvia   5–0  Colòmbia
Galić Gol 20'61'
Jerković Gol 25'87'
Melić Gol 82'
Informe

Grup 2

[modifica]
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC GR Pts Classificació
1  Alemanya Occidental 3 2 1 0 4 1 4,000 5 Avança a la segona fase
2  Xile 3 2 0 1 5 3 1,667 4
3  Itàlia 3 1 1 1 3 2 1,500 3
4  Suïssa 3 0 0 3 2 8 0,250 0
Font: FIFA
Xile   3–1  Suïssa
L. Sánchez Gol 44'55'
Ramírez Gol 51'
Informe Wüthrich Gol 6'
Alemanya Occidental   0–0  Itàlia
Informe

Xile   2–0  Itàlia
Ramírez Gol 73'
Toro Gol 87'
Informe
Alemanya Occidental   2–1  Suïssa
Brülls Gol 45'
Seeler Gol 59'
Informe Schneiter Gol 73'

Alemanya Occidental   2–0  Xile
Szymaniak Gol 21' (pen.)
Seeler Gol 82'
Informe
Itàlia   3–0  Suïssa
Mora Gol 1'
Bulgarelli Gol 65'67'
Informe

Grup 3

[modifica]
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC GR Pts Classificació
1  Brasil 3 2 1 0 4 1 4,000 5 Avança a la segona fase
2  Txecoslovàquia 3 1 1 1 2 3 0,667 3
3  Mèxic 3 1 0 2 3 4 0,750 2
4  Espanya 3 1 0 2 2 3 0,667 2
Font: FIFA
Brasil   2–0  Mèxic
Zagallo Gol 56'
Pelé Gol 73'
Informe
Txecoslovàquia   1–0  Espanya
Štibrányi Gol 80' Informe

Brasil   0–0  Txecoslovàquia
Informe
Espanya   1–0  Mèxic
Peiró Gol 90' Informe

Brasil   2–1  Espanya
Amarildo Gol 72'86' Informe Adelardo Gol 35'
Mèxic   3–1  Txecoslovàquia
Díaz Gol 12'
Del Águila Gol 29'
Hernández Gol 90' (p.)
Informe Mašek Gol 1'

Grup 4

[modifica]
Pos Equip PJ PG PE PP GF GC GR Pts Classificació
1  Hongria 3 2 1 0 8 2 4,000 5 Avança a la segona fase
2  Anglaterra 3 1 1 1 4 3 1,333 3
3  Argentina 3 1 1 1 2 3 0,667 3
4  Bulgària 3 0 1 2 1 7 0,143 1
Font: FIFA
Argentina   1–0  Bulgària
Facundo Gol 4' Informe
Hongria   2–1  Anglaterra
Tichy Gol 17'
Albert Gol 71'
Informe Flowers Gol 60' (p.)

Anglaterra   3–1  Argentina
Flowers Gol 17' (p.)
Charlton Gol 42'
Greaves Gol 67'
Informe Sanfilippo Gol 81'
Hongria   6–1  Bulgària
Albert Gol 1'6'53'
Tichy Gol 8'70'
Solymosi Gol 12'
Informe Sokolov Gol 64'[1]

Hongria   0–0  Argentina
Informe
Anglaterra   0–0  Bulgària
Informe

Segona fase

[modifica]
 
Quarts de finalSemifinalsFinal
 
          
 
10 de juny - Arica
 
 
 Unió Soviètica1
 
13 de juny - Santiago
 
 Xile2
 
 Xile2
 
10 de juny - Viña del Mar
 
 Brasil 4
 
 Brasil3
 
17 de juny - Santiago
 
 Anglaterra1
 
 Brasil 3
 
10 de juny - Santiago
 
 Txecoslovàquia1
 
 Alemanya Occidental0
 
13 de juny - Viña del Mar
 
 Iugoslàvia1
 
 Iugoslàvia1
 
10 de juny - Rancagua
 
 Txecoslovàquia3 Tercer lloc
 
 Hongria0
 
16 de juny - Santiago
 
 Txecoslovàquia1
 
 Xile1
 
 
 Iugoslàvia0
 

Quarts de final

[modifica]
Xile   2–1  Unió Soviètica
L. Sánchez Gol 11'
Rojas Gol 29'
Informe Chislenko Gol 26'
Txecoslovàquia   1–0  Hongria
Scherer Gol 13' Informe
Brasil   3–1  Anglaterra
Garrincha Gol 31'59'
Vavá Gol 53'
Informe Hitchens Gol 38'

Semifinals

[modifica]
Txecoslovàquia   3–1  Iugoslàvia
Kadraba Gol 48'
Scherer Gol 80'84' (p.)
Informe Jerković Gol 69'
Brasil   4–2  Xile
Garrincha Gol 9'32'
Vavá Gol 47'78'
Informe Toro Gol 42'
L. Sánchez Gol 61' (p.)

3r i 4t lloc

[modifica]
Xile   1–0  Iugoslàvia
Rojas Gol 90' Informe

Final

[modifica]
Brasil   3–1  Txecoslovàquia
Amarildo Gol 17'
Zito Gol 69'
Vavá Gol 78'
Informe Masopust Gol 15'

Campió

[modifica]
Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1962 

Brasil
Segon títol


Classificació final

[modifica]

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1962 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1  Brasil 6 5 1 0 14 5 +9 11
2  Txecoslovàquia 6 3 1 2 7 7 0 7
3  Xile 6 4 0 2 10 8 +2 8
4  Iugoslàvia 6 3 0 3 10 7 +3 6
Eliminats als quarts de final
5  Hongria 4 2 1 1 8 3 +5 5
6  Unió Soviètica 4 2 1 1 9 7 +2 5
7  Alemanya Occidental 4 2 1 1 4 2 +2 5
8  Anglaterra 4 1 1 2 5 6 −1 3
Eliminats a la primera fase
9  Itàlia 3 1 1 1 3 2 +1 3
10  Argentina 3 1 1 1 2 3 −1 3
11  Mèxic 3 1 0 2 3 4 −1 2
12  Uruguai 3 1 0 2 4 6 −2 2
13  Espanya 3 1 0 2 2 3 −1 2
14  Colòmbia 3 0 1 2 5 11 −6 1
15  Bulgària 3 0 1 2 1 7 −6 1
16  Suïssa 3 0 0 3 2 8 −6 0

Golejadors

[modifica]

4 gols

3 gols

2 gols


1 gol


Referències

[modifica]
  1. L'RSSSF li assigna aquest gol a Georgi Asparuhov.
  2. «Permanent Table». FIFA. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 15 juny2018].
  3. «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 12 setembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]