Mateixa
La mateixa o copeo o "ball de pagès" o "ball de per llarg", és un dels balls tradicionals més antics de l'illa de Mallorca, en compàs de 6/8, que es balla per parelles o "colles" i que -segons algunes teories- té els seus orígens en la “courante” francesa,[1] i que data de començaments del segle xvi, en la qual les parelles s'esquivaven en un moviment de ziga-zaga. Els moviments típics són laterals: punt simple+punt simple+punt doble o rossegueta.[2] De manera que els moviments laterals són molt llargs.L'agrupació Aires de Muntanya de Selva conserva moltes mateixes polides, amb acompanyament musical i lletres que són gloses mallorquines. A la part de llevant de l'illa tenen una estructura de minué, és a dir damunt una Z imaginària dibuixada en terra, es fan els desplaçaments del punt llis: punt simple+punt doble o rossegueta, i per tant els moviments laterals són més curts. Es ballen molt a ballades populars de la part de Manacor i el llevant de Mallorca, però són amb acompanyament musical més senzill a base de cantar gloses acompanyades de guitarra i guitarró.
Molt probablement és l'únic ball propi de Mallorca, ja que no apareix en repertoris de ball de territoris propers com ara la península ibèrica o resta d'illes de la mediterrània occidental[3]
Consta de dues parts diferenciades clarament, la primera i única, anomenada "mateixa", d'on pren el nom més habitual i la segona part anomenada "copeo, o copeos" (Amb el mot "copeo" és com també s'anomena al ball complet en alguns indrets).
Es ballen al pla tradicionalment amb l'acompanyament de música instrumentals formades per xeremies, flabiol i tamborí, encara que al llevant hi apareixen la guitarra, el guitarró, el triangle i les castanyoles. Els copeos es ballen a continuació d'aquesta, i en són el seu complement.
Les mateixes presenten aquesta estructura: després d'una introducció instrumental, apareixen les cobles per a una veu i acompanyament instrumental, de quatre versos de set síl·labes amb distintes repeticions.
- Punt de començament (un seguit)
- Rossegueta (entremig opcional només després de la mateixa i abans del copeo)
- Mateixa llisa:
- Amb una passada
- Amb dues passades
- Amb tres passades
- Amb passada per la dreta i per l'esquerra
- Mitja lluna:
- Per darrera
- Per davant
- Per davant i per darrere amb vilafranquera
- Amb un enrevolt
- Vilafranquera:
- Normal o simple
- Amb una passada
- Amb dues passades
- Amb tres passades
- Sempre passant
- Amb la volta de les nines
- La trobada o les nines:
- Per un vent
- Pels dos vents
- Amb vilafranquera
- Dues picades i passada
- Mateixa felanitxera
- La llarga
- La curta
- Les bagues
- Els vuits
- Un enrevolt
- Dos enrevolts
*I a més totes les combinacions o mudances possibles.
- Rossegueta (un seguit)
- Copeos de Manacor:
- Normal
- Per dos vents
- Per davant i per darrere
- Per darrere i per davant
- Per darrere i per darrere
- Per davant i per darrere amb volta
- Tres coces cap endarrere
- Tres coces per darrere
- Tres coces cap endavant
- Tres punts i un llarg
- Tres punts i un llarg amb enrevolt
- Les bagues
- Els vuits
- Copeo de Sant Llorenç (Dues passades i un enrevolt)
- Un enrevolt
- Dos enrevolts
*I a més totes les combinacions o mudances possibles.
Referències
[modifica]- ↑ Francesc Pujol, Joan Amades: Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors (Institut d'Estudis Catalans) (català)
- ↑ Francesc Xavier Domènech Ferrer: Història i manual per aprendre els balls mallorquins. (Ajuntament de Palma) (català)
- ↑ Adrover Artigues, Maria «Un poc d'història de les Mateixes i els Copeos». La Caramella, núm. 22, Gener-Juny 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Apunts de curs de l'escola de Ball Mallorquí -Mª Dolores Rodriguez-
Enllaços externs
[modifica]- Mateixa interpretada pel grup "Els Revetlers" a França
- Mateixa (completa) ballada per en Marc i na Carme