Coplas por la muerte de su padre
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Jorge Manrique |
| Llengua | castellà |
| Publicació | 11 novembre 1476 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | rapejar i plany |
"Coplas por la muerte de su padre" és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle xv dedicada al seu pare. És una de les obres cabdals de la literatura espanyola, i un dels exemples paradigmàtics del tòpic literari ubi sunt.[1][2]
Es tracta d'una composició que estremeix per la freda brillantor de l'anàlisi, per la constatació del desengany i de la corrupció de tot el vivent, i no una obra que emociona pel sentiment adolorit del fill o la seva pena insuportable. La veu de Manrique ressona greu i profunda, potent, vivaç i expressiva, les mateixes metàfores es materialitzen, al mateix temps que s'ensorra l'esperança. Consisteix, segons Salinas, en la vivència de l'eterna oposició entre temporalitat i eternitat.[3][4] Es poden qualificar las Coplas com un sermó funeral, on ja des del principi es percep el to d'exhortació.[5]
- Recuerde el alma dormida
- avive el seso y despierte
- contemplando
- como se pasa la vida
- como se viene la muerte,
- tan callando;
- cuán presto se va el placer,
- cómo, después de acordado,
- da dolor;
- cómo, a nuestro parecer,
- cualquiera tiempo pasado,
- fue mejor.
El peu trencat, el "contemplando", al mateix temps que exhortatiu també ens convida a la meditació i en actuar de passarel·la ens transporta a l'objecte de la contemplació estimada pel poeta: "com es passa la vida". A les Coplas es troba la gran igualadora, la gran justiciera: la mort, que acaba per ensenyorir-se de tot. Al final de la composició, la Mort es dirigeix cavallerosament al Mestre,[6] en un diàleg digne d'un llibre de cavalleries:
- Buen caballero
- dejad el mundo engañoso
- y su halago.
Més que la glòria en sentit cristià, el poeta es decanta per l'extensió de la fama en aquest món:
- que aunque la vida perdió
- dejónos harto consuelo
- su memoria.
Las Coplas es divideixen en tres parts:
- vida terrenal (I-XIV)
- vida eterna (XV-XXIV)
- vida de la fama (XXV-XL)
En qualsevol cas, caldria preguntar-se si viure no és navegar sobre el temps, sobre el vent, per acabar ancorant al port de la mort, el darrer i definitiu port on s'amarren les il·lusions perdudes i l'oblit de tot allò mundà.
Referències
[modifica]- ↑ Quilis, María José «Estudio métrico-lingüístico de las “Coplas a la muerte de su padre” de Jorge Manrique» (en castellà). Rhythmica: revista española de métrica comparada, 01-01-2009, pàg. 55-94.
- ↑ Domínguez, Frank A. «Body and Soul: Jorge Manrique's "Coplas por la muerte de su padre" 13: 145-156». Hispania, 84, 1, 2001, pàg. 1–10. DOI: 10.2307/3657886. ISSN: 0018-2133.
- ↑ Dunn, Peter N. «Themes and Images in the "Coplas Por La Muerte De Su Padre" of Jorge Manrique». Medium Ævum, 33, 3, 1964, pàg. 169–183. DOI: 10.2307/43627113. ISSN: 0025-8385.
- ↑ Zaldívar Ovalle, María Inés «La negación que afirma: Una posible y parcial lectura de las "Coplas a la muerte de su padre" de Jorge Manrique». Estudios sobre la Edad Media, el Renacimiento y la temprana Modernidad / Francisco Bautista Pérez. Cilengua. Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española, 2010, pàg. 435–446.
- ↑ Royo Latorre, María Dolores «Jorge Manrique y el "ars praedicandi": una aproximación a la influencia del arte sermonario en las "Coplas a la muerte de su padre"». Revista de filología española, 74, 3, 1994, pàg. 249–260. ISSN: 0210-9174.
- ↑ Orduna, Germán «Las "Coplas" De Jorge Manrique Y El Triunfo Sobre La Muerte: Estructura E Intencionalidad». Romanische Forschungen, 79, 1/2, 1967, pàg. 139–151. ISSN: 0035-8126.