Coràsmic
| Tipus | llengua i llengua antiga  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Estat | Coràsmia, Uzbekistan, República Popular de la Xina, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Kanat de Kokand i República Socialista Soviètica de Turkmenistan |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet arameu, alfabet sogdià, escriptura pahlavi i alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xco |
| Glottolog | khwa1238 |
| IETF | xco |
El coràsmic o llengua coràsmica fou una llengua irànica de la regió de Coràsmia.
Es va desenvolupar al segle i aC i va patir la influència dels parts. Probablement, la seva escriptura va quedar danyada el 712, però, almenys parlada, va subsistir; escrita sembla que va canviar als caràcters àrabs. La llengua fou considerada rude pels viatgers àrabs. Alguns termes s'han conservat en l'Al-Biruní i en el glossari del diccionari àrab Muqaddimat al-àdab del savi corasmí Az-Zamakhxarí, i d'una obra de dret per a la regió que inclou termes locals i especialment en el Kunyat al-munya de Mukhtar ibn Mahmud az-Zahidí († 1260).
La llengua i cultura coràsmiques foren progressivament influenciades pel turc, que va substituir totalment l'antiga llengua al segle xiv (es va parlar fins aquest segle a Hazarasp). El 1971 se'n va publicar un diccionari, però inacabat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ W. B. Henning, que va morir mentre el feia, i la part ja confeccionada la va publicar D.N. MacKenzie com "A fragment of the Kharezmian dictionary" a Londres el 1971