Coral Càrmina
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | cor  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1972, Barcelona | ||||
| Fundador | Jordi Casas i Bayer | ||||
La Coral Càrmina és un cor mixt de Barcelona creat l'any 1972 per Jordi Casas.[1]
Amb 50 cantaires, el director musical des de la temporada 2013-2014 és l'igualadí Daniel Mestre, mantenint-se com a director col·laborador qui ho fou prèviament, Gorka Sierra, director artístic de l'Orquestra Bilbao Philarmonia, i com a Director Fundador i Col·laborador, Jordi Casas.
Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila, Alfred Cañamero, Montserrat Ríos i Fernando Marina n'han estat directors.[2] El cor ha treballat també amb directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Christopher Hogwood, Ros Marbà, Salvador Mas, García Navarro, Andrew Parrott o Ton Koopman, entre altres. El seu repertori abasta des de la polifonia medieval fins a les composicions més actuals, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis. Així, ha estrenat obres de Mompou, Homs, Valls, Guinjoan, Soler, Vila, Brotons, Benguerel i Martorell.
La Coral Càrmina ha participat en la inauguració de l'Auditori Nacional de Música de Madrid,[1] els actes d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992,[1] el Festival Internacional de Música y Danza de Granada i en la inauguració de L'Auditori de Barcelona.
Ha estat el cor col·laborador de l'OBC des de l'any 1986 fins al 2002. Conjuntament han interpretat més de setanta-cinc obres simfonicocorals en més d'un centenar de concerts. Posteriorment, Càrmina ha seguit participant activament a les grans sales de concert, amb obres com la 9a simfonia de Beethoven a l'Auditori de Barcelona, de Lleida i al Teatre Grec, l'Stabat Mater de Rossini, Helgoland de Bruckner i La Demoiselle Élue de Debussy a l'Auditori de Barcelona, la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach als auditoris d'Andorra, Palau de la Música i catedral de Tortosa, el Rèquiem de Fauré, el Rèquiem de Mozart a l'Auditori de Palma, Un Rèquiem Alemany de Brahms a Saint Ciprien, el Lobgesang als auditoris de Terrassa i Vila-seca, el Messies de Haendel a l'Auditori de Girona, i el Carmina Burana d'Orff a l'Auditori de Barcelona, entre d'altres.
Paral·lelament, en aquests darrers anys la coral ha apostat per aprofundir en l'exploració expressiva de la veu i el treball vocal, amb una programació de repertoris "a cappella" o amb instruments solistes (piano, arpa). En aquest marc ha produït la Missa per a doble cor i vuit veus de F. Martin, les Bavarian Highlands d'E. Elgar, la A Ceremony of Carols de B.Britten, cançons d'E. Whitacre i de Sviridov, i també obres de compositors actuals com l'estrena de La Arboleda de S. Brotons, l'estrena d'Essències del mallorquí D. León o El Mirador de J. Vila. Les característiques d'aquests programes i la seva reduïda infraestructura instrumental permeten difondre i portar el cant coral d'alta qualitat fins arreu.
Càrmina ha fet amb diversos enregistraments entre els quals destaquem Tosca amb el director A. Rahbari, L'alta naixença del rei en Jaume de Gerhard amb E. Colomer, A vision of Ariel de Saminsky amb J. Mester i el segell Naxos, música tradicional catalana, el Psalm 126 de Philip Glass, amb K. A. Rickenbacher, l'Stabat Mater de Brotons i El Llibre Vermell, de Benguerel.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coral Càrmina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pérez Senz, Javier. «La Coral Càrmina celebra su 30º aniversario» (en castellà). El Pais, 27-11-2003. [Consulta: 18 juny 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Izaskun Argemí 30è aniversari de la coral Càrmina: en la cruïlla d'una nova etapa històrica, article a Catalunya música, revista musical catalana 231 (2004), p. 10-12 ISSN 1136-7458
- Plana de l'entitat
- Enregistraments musicals de la Coral Càrmina a les biblioteques catalanes