Vés al contingut

Corc de la fusta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorc de la fusta

Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de
Corc comú (larva)
Fusta corcada
Fusta corcada pel mol·lusc corc marí

Corcs, corcó o barrinadors de la fusta[1] també anomenats queres són les larves de diverses espècies d'insectes o al medi marí mol·luscs xilòfags que perforen la fusta (bigues, mobles, enteixinats, etc.) dins de les quals foraden galeries, que la malmeten. Els corcs de la fusta terrestres produeixen corquim, una pols característica anomenada també quera o corcadura.[2] Fora de l'hàbitat humà, als boscs, tenen una funció en el cicle biològic de la descomposició dels arbres morts. En l'àmbit humà són considerats una plaga pels danys que poden causar a les construccions, mobles i obres d'art.

La infecció en edificis i mobles és fàcil de reconèixer, però més pels seus rastres (orificis i serradures) que per la visió del mateix corc, que viu amagat al fons de galeries. Colonitza i danya la fusta en estat de corc.

Distribució i característiques

[modifica]

Viuen arreu al món. Segons l'espècie i les circumstàncies (humitat, temperatura, valor proteínic de l'hoste) calen entre dos i quatre anys abans que atenyi l'estadi de pupa. Els adults tenen una vida curta, d'una a tres setmanes. Han trobat en l'hàbitat de l'home un biòtop ideal. Trien generalment fusta amb un grau d'humitat mínim d'un 10% en llocs frescs, de manera que el seu entorn més propici són les parts no escalfades de construccions humanes, sempre que hi hagi fusta morta.

Durant la major part de la seva vida la larva rosega galeries per dins de la fusta. En la seva última etapa d'imago, molt curta, es transforma en coleòpter. Després de la metamorfosi forada un orifici circular a la superfície per sortir i cercar parella. Això sol ser en els mesos càlids de l'any, entre abril i setembre. La capacitat de vol depèn de l'espècie. Després de la fecundació, les femelles ponen ous en qualsevol tipus d'esquerda. Els ous es desclouen i les diminutes larves roseguen el seu camí fusta endins. Només a l'estadi d'imago són realment vulnerables.

Hi ha altres espècies de corcs que ataquen arbres vius, com per exemple el barrinador de l'escorça, el corc del suro, el corc dels brots de l'avellaner i molts altres.

Espècies

[modifica]

Les espècies nocives més freqüents són:

Tractaments i remeis pels corcs de la fusta

[modifica]

El corc és una plaga comuna en construccions, fusteria i mobiliari. Les fustes exòtiques i dures rarament són infestades, excepte la part d'albeca que s'hauria deixat, la majoria dels corcs prefereixen varietats més toves com el pi, excepte l'escarabat del rellotge de la mort, gran aficionat a la fusta de roure. El seu efecte pot ser molt perjudicial a les obres d'art, no només a talles i retaules sinó també a pintures sobre tela en atacar-ne els marcs i bastidors. La seva presència es reconeix fàcilment pels orificis visibles a la superfície i per les serradures que en surten. De vegades, la plaga sembla latent perquè no es veuen forats nous, però en realitat les larves segueixen rosegant l'interior, de manera que qualsevol tractament d'erradicació no es pot donar per definitiu al primer any.

Per a l'eliminació del corc comú hi ha diversos tractaments i remeis, tant professionals (mitjançant químics i gasos) com casolans.

  • Congelació i gas: El corc no resisteix el fred extrem, de manera que la congelació és un remei efectiu i que normalment no danya els objectes tractats. Els mobles i altres elements manejables es dipositen en cambres frigorífiques durant diversos dies. Les peces petites (com les escultures) es poden introduir en baguls congeladors d'ús domèstic, prenent la precaució d'embolicar-les en bosses de plàstic. Una altra opció és el gas; alguns restauradors professionals compten amb càmeres especials, hermètiques, on s'agrupen mobles, tapissos i altres objectes fràgils i els sotmeten a un gas o a privació d'oxigen, que erradica qualsevol insecte.
  • Substàncies a brotxa o injecció: hi ha al mercat múltiples preparats líquids, per ser aplicats a brotxa o pistola a les zones afectades. No impliquen la mort immediata del corc, però amaren la fusta d'un tòxic que matarà les larves quan la masteguin. L'època més propícia per al tractament és el final de l'hivern, abans que les larves es transformin en escarabat i surtin. En coberts, quadres i altres construccions de l'àmbit rural és habitual emprar gasoil, oli usat i altres substàncies petrolíferes assequibles per ruixar bigues i taulons a manera preventiva. Fins fa pocs anys totes les substàncies anticorc s'obtenien del petroli pel que desprenien una olor forta, actualment hi ha preparats aquosos que són inodors i incolors. De tota manera, les peces més valuoses (mobles amb incrustacions, escultures) s'han de tractar amb cautela. S'ha de provar primer en una petita zona invisible, per comprovar si causa alteracions. En molts mobles antics, el corc ataca l'estructura (de fusta tova) i tot just toca els fronts o zones més decorades, elaborades en fustes millors. Per redoblar el tractament i si l'extensió és raonable, el líquid ha d'introduir-se també en tots els orificis amb una xeringa per accedir millor a l'interior.
  • Microones: una tècnica recent, que fan servir per a bigues, parquets i arrimadors.[7]
  • Prevenció: per als corcs necessiten la col·laboració de fongs per poder digerir la fusta, en eliminar els fongs o les condicions que afavoreixen el seu desenvolupament com la humitat, es fa desaparèixer el corc.

La Generalitat de Catalunya ha creat el 1980 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) amb unes instal·lacions capdavanters per a la preservació i la restauració d'objectes patrimonials. És obert també als particulars que necessiten consell o tractament d'una obra en mal estat.[8]

Referències

[modifica]
  1. «Corc de la fusta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Intervencions en edificis particulars en mal estat. Diputació de Girona, 2010, p. 37 [Consulta: 13 març 2013].  Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine.
  3. El Martes, Ivan «Anobium punctatum, carcoma para los amigos» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2015].
  4. «Escarabajo del Reloj de la Muerte» (en castellà). Animales Salvajes, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-02-04. [Consulta: 4 febrer 2015].
  5. Per a una gravació vegeu: Death watch beetle (Xestobium rufovillosum) Arxivat 2010-09-30 a Wayback Machine.
  6. Srt/Apc «broma». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 7 febrer 2015]. «Excava galeries a les fustes submergides i als bucs de les embarcacions de fusta embromada utilitzant la petita closca com a barrina. Per això també se l'anomena corc marí.» Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
  7. Creus Tuèbols, Àngels «Fitxa 8: Peus de gall». Jornades d'estudi del moble. Associació per a l'estudi del moble.
  8. Orovio, Ignacio «El Govern crea una agència per treure suc al patrimoni català». La Vanguardia, 24-07-2013. «Vostè té al seu menjador, posem per cas, una talla d'una verge gòtica. Un dia descobreix que té uns foradets dels quals surt pols. Ha estat víctima d'algun dels depredadors de la fusta gran reserva: els escarabats Anobium punctatum, Hylotrupes bajulus o Lyctus brunneus o els vulgars tèrmits. On pot portar la peça? Descobreix que a Catalunya disposa del Centre de Restauració de Béns Mobles.»

Bibliografia

[modifica]
  • Zahradník, J. Guía de los Coleópteros de España y de Europa (en castellà). Barcelona: Omega, 1990, p. 570. ISBN 84-282-0781-X.