Corc de les flors de la perera
Anthonomus pyri | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Coleoptera |
Subordre | Polyphaga |
Família | Curculionidae |
Gènere | Anthonomus |
Espècie | Anthonomus pyri |
Nomenclatura | |
Sinònims | A. cinctus
|
El corc de les flors de la perera[1][2] (Anthonomus pyri) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. El corc destrueix els capolls de flors o de fulles de la perera.[3] També se l'ha senyalat en pomeres i albercoquers.[4] Una infecció menor pot ser positiva, ja que evita que hi hagi massa fruites petites. En cas d'infecció massiva pot reduir-se considerablement la collita.[5]
Descripció i cicle biològic
[modifica]L'adult mesura entre 2,8 i 4,5 mil·límeres sense el rostre, són de color marronós. El protòrax té una cinta estreta transversal de pells blancs, així amb una cinta més llarga recoberta de pèls blancs a la part posterior dels èlitres. Els adults s'assemblen molts als corcs de les flors de la pomera i de visu són molt difícils per diferenciar. Les larves, ans al contrari, es diferencien per la forma, pel seu hàbitat i pel cicle biològic.[5] Són blanques, amb cap marró. Els ous són blancs, ovals, sovint de forma més irregular degut a la forma de l'espai dins del capoll.
Fan una generació per any. Hiverna en estadi de larva, o d'ou a les zones més septentrionals dins dels capolls generatius de l'hoste. A la primavera, la larva devora l'interior del capoll, i la pupació es fa d'abril a maig. Després de la floració els adults mosseguen un forat i fan una diapausa estival a l'escorça o a baix de l'arbre. Surten a la tardor per a copular. La femella posa entre deu i vint-i-cinc ous.
Plaga i tractament
[modifica]Són sobretot les larves que són nocives. Tot i això, una infecció lleugera pot ser beneficiosa, ja que prové que l'arbre tingui un excedent de fruites, de qualitat menor.[5] A la primavera, els arbres molt infectats s'assemblen a arbres cremats pel gel. El control tradicional amb pesticides es fa després de la collita abans la posta.[6] Mitjons de quitrà al tronc poden impedir que les adultes pugin per anar a pondre. Emblanquinar els troncs de calc també ajudaria. També les larves es poden controlar manualment en posar veles sota les arbres i agitar els troncs, i després recollir i cremar-les.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Barberà, Claudi. «Corc de les flors de la perera». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 33. ISBN 9788472834231.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 21 març 2022].
- ↑ «Los defensors de nostras hortas» (en català antic). La Pagesia, Any 8 núm. 182, 1 juny 1895 , pàg. 83.
- ↑ Polesny, F; Rupf, O «Der Birnknospenstecher Anthonomus pyri - ein neuer Schädling auf Marille in Österreich (Anthonomus pyri: una nova pesta als albercoquers a Àustria)» (en alemany). Pflanzenschutzberichte, vol. 51 n°2, 1990, pàg. 99. ISSN: 0031-675X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vincenz, Kollar. «The Pear Weevil». A: redacció: John Obadiah Westwood. A Treatise on Insects Injurious to Gardeners, Foresters, & Farmers (llibre electrònic) (en anglès, traduït de l'alemany). W. Smith, 1840, p. 250-251.[Enllaç no actiu]
- ↑ «pear bud weevil (Anthonomus pyri)» (en anglès). Interactive Agricultural Ecological Atlas of Russia and Neighboring Countries. Economic Plants and their Diseases, Pests and Weeds. agroatlas.ru. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Gottwald, R «Biologie und Bekämpfung des Birnenknospenstechers (Anthonomus pyri Kollar)» (en alemany). Nachrichtenblatt fur den Deutschen Pflanzenschutzdienst, vol. 24n°2, 1970, pàg. 21-26.