Corneli Àtic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | segle III Pol·lèntia (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | pancratista |
| Període | Imperi Romà |
Corneli Àtic (llatí: Cornelius Atticus) fou un atleta pancratista d'època romana del qual només se sap allò que diu la lauda funerària trobada a Pol·lèntia arran de les excavacions realitzades l'any 1933. El seu nom suggereix que seria d'origen grec i que la seva mort hauria causat consternació a la ciutat, com ho provaria el fet que no hi hagi altre exemple de poesia epigràfica trobat a les Illes Balears.[1] Hom ha conjecturat que pogués ser un esclau o un llibert; en qualsevol cas, feia part de les capes més baixes de la població.[2]
Es tracta del primer registre documentat sobre la pràctica de l'esport i d'un esportista a les Balears, per la qual cosa el Govern va crear la Distinció Cornelius Atticus en reconeixement dels esportistes més rellevant de les Illes.[3]
Text de la làpida
[modifica]Es tracta d'una làpida quadrangular, d'escriptura monumental clara, amb lletres de grans dimensions en capital quadrada i petites decoracions en forma de fulles d'heura i de palmera.[3] Per les característiques epigràfiques de la inscripció es tendeix a datar-la del segle iii. Fou trobada el 1933 durant les excavacions de Pol·lèntia a la zona de Can Tous, dirigides per Isasi i Llabrés. Es tracta d'un poema en hexàmetres dactílics amb inspiració en els models d'Ovidi i Virgili i amb certs desajustaments i faltes a la mètrica clàssica.[4] De 1987 ençà es conserva al Museu de Pol·lèntia.[3]
| « | D(is) M(anibus) Cor(nelii) Attici e firmo signo / pancrati. Hic iacet infelix fato / deceptus iniquo. Solitus / assiduis durare membra / palaestris, arte quoque si/gni sui populo placuitque / frequenter. Qui terra fruge creatus et igne ac fumo / crematus, iam nihil existis / nisi quod superfuit igni. / Ossa atque cinis / iacent sub te/gmine saxi. |
Als déus manes de Corneli Àtic, ben conegut com el pancracista. Aquí jeu el malaurat, enganyat pel fat injust. Avesat a endurir els seus membres en contínues palestres, complagué el poble moltes vegades amb l'art del seu sobrenom. Tu que fores creat de la terra com a fruit i cremat com a foc i fum, ara ja no ets res més que allò que el foc no consumí: ossos i cendres que jeuen sota un dosser de pedra. |
» |
| — CIBAL 30[3][5] | |||
Referències
[modifica]- ↑ Janer Torrens, Antoni. «Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca». Batecs Clàssics, 02-04-2014. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2021. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Marín Bonachera, Josefina «Lápida romana de un atleta mallorquín». Saitabi, 5, 25-26, 1947, pàg. 163-166.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Decret 22/1996 pel qual es crea la distinció Cornelius Atticus». BOCAIB, 27, 29-02-1996 [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Gómez Pallarès, Joan. Poesia epigràfica llatina als Països Catalans (Tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 1995-1997, p. 64-70.
- ↑ «Epitafio de Cornelius Atticus». Hispania Epigraphica. [Consulta: 9 febrer 2022].