Vés al contingut

Corona Schröter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCorona Schröter
Imatge
Retrat de Corona Schröter pintant
Biografia
NaixementCorona Elisabeth Wilhelmine Schröter
14 gener 1751 Modifica el valor a Wikidata
Guben (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1802 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Ilmenau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIlmenau Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
Lloc de treball Leipzig
Weimar Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantant, compositora
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Adam Hiller Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChristiane Becker-Neumann Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohann Friedrich Schröter Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Samuel Schroeter
Johann Heinrich Schröter
Marie Henriette Schröter Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: f8ef7722-aba1-4e51-8baa-06a4adecd4ab Lieder.net: 5673 IMSLP: Category:Schröter,_Corona Find a Grave: 125083638 Modifica el valor a Wikidata

Corona Schröter (Guben, Brandenburg, 14 de gener de 1751 - Ilmenau, Turíngia, 23 d'agost de 1802) fou una cantant alemanya.

Tomba de Corona Schröter a Ilmenau

Filla d'un músic, (Johann Friedrich Schröter), acompanyà el seu pare a Varsòvia i després a Leipzig, on el director d'orquestra Hiller li ensenyà música i cant, i ja el 1765, és a dir, als catorze anys, debutà en el Gran Concert de Leipzig.

Després que aquesta artista, notable també per la seva rara i sobirana bellesa, actuà en aquesta ciutat en concerts i en el teatre fins al 1777, l'any següent, per recomanació de Goethe, fou a Weimar amb la feina de cantant de cambra i cort de la duquessa Anna Amàlia. En les representacions disposades per Goethe en el teatre d'afeccionats de la duquessa feu papers principals (fou la primera actriu d'Ifigènia i la primera tiple de l'Erlkkönig). En cessar el teatre d'afeccionats, deixà l'art que havia exercit i la cort, i es dedicà a professora de cant i dibuix, a la composició i a la pintura.

Un quadern de 25 composicions seves aparegué a Weimar el 1786 (nova edició, Leipzig, 1907). A Guben se li erigí el 1905 un monument fet per Donndorf.

Bibliografia

[modifica]