Corona de Barbotin
La Corona de Barbotin és una peça de ferro colat, que s'utilitza en els molinets d'àncora per hissar la cadena de l'àncora.[1] Porta el nom del seu inventor (Capità Benoît Barbotin).[2][3][4][5][6][7]
Durant la maniobra de fondeig es desacobla de l'eix principal, permetent girar lliurement, després quan es desitja recollir l'àncora, s'engrana (vincula) a l'eix.
Descripció
[modifica]Inicialment, els grans vaixells de vela utilitzaven cables de cànem retorçats per a les seves àncores, que s'aixecaven embolicant-los en un argue[8] d'eix vertical operat amb els braços dels homes.
Les cadenes d'ancoratge tenien molts avantatges: resistència molt més gran, resistència a la putrefacció i pes de la cadena que, fent un arc entre la nau i l'àncora, ajuda a amortir els xocs de tracció i millorar la subjecció de l'àncora en el fons i la seguretat del vaixell.
Tanmateix, la cadena no es podia enrotllar correctament sobre el capçal de l'argue i per alçar l'àncora era necessari colpejar (arreglar) la cadena a nivell de l'aigua per incorporar-la i començar de nou tantes vegades com fos necessari fent lliscar l'àncora pel fons, una operació molt llarga i tediosa anomenada "fer Marguerite" pels mariners.[9][10] La invenció de la corona per Benoît Barbotin va simplificar en gran manera l'operació i el seu nom es va donar, per antonomàsia, a la part mecànica per ell inventada.[2]
Aquest nom comú va ser utilitzat per a l'engranatge característic utilitzat per arrossegar les cadenes en tancs, buldòzers i altres vehicles pesats tot terreny.
Diagrama
[modifica]
3. Baules de la cadena - 4. Cinta de fre
Galeria d'imatges
[modifica]-
Molinet d'un vaixell -
Cadenes des del molinet fins als arbres -
Entre el molinet (esquerra) i els taps (dreta) -
Barbotin del tanc AMX Leclerc (2006)
Referències
[modifica]- ↑ barbotin a Optimot
- ↑ 2,0 2,1 Centre de recherches TERMISTI Bruxelles
- ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1471–.
- ↑ Dictionnaire des arts et manufactures et de l'agriculture, des mines, etc: 1: A-G.. Librairie du Dictionnaire des Arts et Manufactures, 1873, p. 36–.
- ↑ Miguel Roldán. Cartilla de construccion y manejo de los buques para instruccion de los guardias marinas. Imprenta de la Revista Médica, 1864, p. 70–.
- ↑ Weltausstellung (1851, London). Reports by the Juries on the Subjects in the Thirty Classes Into which the Exhibition was Divided. Royal Commission, 1852, p. 210–.
- ↑ Russo (Enrico Maria). Elementi di fisica e meccanica applicata alla nautica: ad uso degli istituti nautici e delle scuole di costruzione navale e macchine a vapore. B. Pellerano, 1877, p. 583–.
- ↑ DCVB:Argue.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 975–.
- ↑ Miguel ROLDAN. Cartilla maritima para la instruccion de los guardias marinas. Segunda edicion, 1848, p. 87–.
Bibliografia
[modifica]- Arctander, Erik H. «Battery-powered winches». Popular Science, 5-1995, pàg. 103–105.
Vegeu també
[modifica]- Cabrestant
- Gigre (cabrestant d'eix vertical)
- Gigre d'àncora
Enllaços externs
[modifica]