Vés al contingut

Corona de murta de Vergina

Infotaula d'obra artísticaCorona de murta de Vergina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusaixovar funerari i corona Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentGran Túmul de Vergina Modifica el valor a Wikidata
Col·lecció
Map
 40° 29′ 14″ N, 22° 18′ 56″ E / 40.4872°N,22.3156°E / 40.4872; 22.3156

La Corona de murta de Vergina (llatí: corona Verginae, en grec: Χρυσό στεφάνι της Βεργίνας), feta d'or amb forma de fulles i flors de murta, és una de les troballes més valuoses de l'avantcambra de les tombes reials dels antics macedonis de Vergina, a Grècia.[1] Des del període hel·lenístic (300-30 abans de la nostra era), es creu que la corona d'or pertany a Meda d'Odessa, la princesa tràcia i cinquena esposa de Filip II de Macedònia,[2] segons el supòsit de l'arqueòleg grec Manolis Andronikos, que va excavar al 1977 la tomba de Filip II, pare d'Alexandre el Gran.[3]

Significat i simbolisme

[modifica]

Murta i abillament

[modifica]

Una planta sagrada per a la dea Afrodita, la murta era un símbol de l'amor. Els grecs en portaven corones per a fets especials i les rebien com a premis i honors esportius.[4] Les corones eren fetes de làmina d'or; les crearen per a ser soterrades amb els morts, però eren massa fràgils per a usar-les en l'abillament diari.[5] Les fulles i flors de murta de la corona es tallaren en fines làmines d'or, s'estamparen i després s'hi uniren a les tiges.[6]

La corona de murta

[modifica]

Després de la restauració, conté 80 fulles i 112 flors. La corona principal, de la qual brollen les branquetes, és una vareta cilíndrica estreta, i els seus dos extrems s'aplanen en girar-los entre si. El diàmetre intern del tub principal és de 0,18 a 0,16 m, i l'exterior en fa 0,26-0,23 m.[1] La corona de murta daurada s'exposà al Museu Arqueològic de Tessalònica fins al 1997, quan es va traslladar al Museu de Vergina.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Verginaː The Royal tombs and the ancient city». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 març 2024].
  2. «Heracles to Alexander the Great : Treasures from the Royal Capital of Macedon, a Hellenic Kingdom in the Age of Democracy». Arxivat de l'original el 2015-01-16. [Consulta: 27 març 2024].
  3. «Macedonia documents» (en anglés). [Consulta: 27 març 2024].
  4. «MFAH | Top 100 Highlights | #82 - Myrtle Wreath». Arxivat de l'original el 2014-12-02. [Consulta: 27 març 2024].
  5. Grašar, Jelena Anđelković; Nikolić, Emilija; Gavrilović, Dragana «WREATH: ITS USE AND MEANING IN ANCIENT VISUAL CULTURE» (en anglés). Academia [Consulta: 27 març 2024].
  6. «Myrtle Wreath Society | the Museum of Fine Arts, Houston». Arxivat de l'original el 2022-03-19. [Consulta: 27 març 2024].
  7. «Καθ' οδόν: Στη Βεργίνα». Rizopastis.gr, 16-02-2003. [Consulta: 27 març 2024].