Coronavirus humà OC43
Human coronavirus OC43 | |
---|---|
Taxonomia | |
Regne | Orthornavirae |
Fílum | Pisuviricota |
Classe | Pisoniviricetes |
Ordre | Nidovirales |
Família | Coronaviridae |
Gènere | Coronavirus |
Espècie | Human coronavirus OC43 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El coronavirus humà OC43 (HCoV-OC43) és una subespècie del Betacoronavirus 1 que infecta humans i bestiar.[1] El coronavirus infectant és un virus d'ARN monocatenari envoltat de sentit positiu, que entra a la cèl·lula hoste en unir-se al receptor d'àcid N-acetil-9-O-acetilneuraminic. Juntament amb el coronavirus humà 229E, és un dels virus responsables del refredat comú.[2] Té, com altres coronavirus del gènere Betacoronavirus, el subgènere Embecovirus, una proteïna superficial addicional més curta anomenada hemagglutinina esterasa (HE).
Virologia
[modifica]S'han identificat quatre genotips de HCoV-OC43 (A a D), amb el genotip D probablement derivat de la recombinació. La seqüenciació completa del genoma de dues soques del genotip C i D i l'anàlisi bootscan mostren esdeveniments de recombinació entre els genotips B i C en la generació del genotip D. De les 29 soques identificades, cap pertany a l'genotip A més antic. Anàlisi de rellotge molecular usant espiga i nucleocàpside Els gens daten de l'ancestre comú més recent de tots els genotips fins a la dècada de 1950. Els genotips B i C daten de la dècada de 1980. Genotip B a la dècada de 1990 i genotip C a fins de la dècada de 1990 fins a principis de la dècada de 2000. Els ceps de genotip D recombinants es varen detectar ja el 2004.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lau, S. K. P.; Lee, P.; Tsang, A. K. L.; Yip, C. C. Y.; Tse, H. «Molecular Epidemiology of Human Coronavirus OC43 Reveals Evolution of Different Genotypes over Time and Recent Emergence of a Novel Genotype due to Natural Recombination» (en anglès). Journal of Virology, 85, 21, 01-11-2011, pàg. 11325–11337. DOI: 10.1128/JVI.05512-11. ISSN: 0022-538X. PMC: PMC3194943. PMID: 21849456.
- ↑ Wat, Dennis «The common cold: a review of the literature» (en anglès). European Journal of Internal Medicine, 15, 2, 4-2004, pàg. 79–88. DOI: 10.1016/j.ejim.2004.01.006.