Corrado Giaquinto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1703  Molfetta (Itàlia) | ||
| Mort | 18 abril 1766 (63 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Nàpols (1761–1765) Madrid (1753–1761) Roma (1734–1753) Roma (1723–1730) Nàpols (1719–1723) Torí | ||
| Ocupació | pintor | ||
| Professors | Francesco Solimena i Sebastiano Conca | ||
| Alumnes | José del Castillo i Antonio González Velázquez | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
.jpg)
Corrado Giaquinto (Molfetta, Itàlia, 18 de febrer de 1703 - Nàpols, 1765) va ser un pintor italià d'estil rococó.
Nascut al nord de Bari, a Molfetta, Giaquinto va ser alumne Nicola Maria Rossi, de Francesco Solimena i de Sebastiano Conca, amb qui aprèn la tradició del classicisme barroc.
Va conèixer una carrera internacional molt brillant, viatjant molt: va ser així cridat a la cort d'Espanya entre 1753 i 1762 per a realitzar treballs en els palaus reals de Madrid, de l'Escorial i d'Aranjuez).
Va realitzar un fresc destinat a la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem de Roma, representant a Moisès trencant la roca. Aquesta composició, pintada pel jubileu de 1750 i avui en dia perduda, ens és coneguda per un projecte conservat a la National Gallery de Londres.
El seu retrat del castrato Farinelli, conservat al conservatori de Bolonya, és igualment una de les seves obres mestres.
El seu treball a Espanya va ser, igual que el de Giambattista Tiepolo, fou una influència decisiva per Goya. Actualment a Catalunya es poden trobar obres d'aquest artistes al Museu Nacional d'Art de Catalunya o a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Bibliografia
[modifica]- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
