Vés al contingut

Territ variant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corriol variant)
Infotaula d'ésser viuTerrit variant
Calidris alpina Modifica el valor a Wikidata

Calidris alpina alpina Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,36 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693427 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereCalidris
EspècieCalidris alpina Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Tipus taxonòmicCalidris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimTringa alpina Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Estol de territs variants fotografiats a Alemanya.
Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre.
Territ variant alimentant-se.

El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Morfologia

[modifica]
  • A l'estiu presenta les parts inferiors clapejades i amb una taca inferior negra característica. El dors és de color castany. A l'hivern desapareixen aquests colors, i l'ocell adquireix un plomatge gris vionat en el dors, coll i pit, i presenta el ventre blanc. En vol presenta una estreta franja alar blanca.
  • El bec és relativament llarg i robust, i lleument corbat cap a baix.
  • Fa 18 cm.

Subespècies

[modifica]
  • Calidris alpina alpina
  • Calidris alpina arctica
  • Calidris alpina pacifica
  • Calidris alpina schinzii

Hàbitat

[modifica]

Als Països Catalans arriba al mes d'agost i ocupa els ambients costaners i marins, platges, salines i salobrars. Molt de tant en tant, es veu a les planes interiors.

Distribució geogràfica

[modifica]

A l'estiu viu a la meitat nord d'Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Al Delta de l'Ebre és molt abundant durant l'hivern, i és més rar i, fins i tot, escàs a la resta de les zones humides dels Països Catalans, entre les quals sobresurt l'albufera de El Fondo al País Valencià.[1]

Alimentació

[modifica]

Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.[2]

Referències

[modifica]
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 110-111. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 53. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]