Territ variant
Calidris alpina  | |
|---|---|
 Calidris alpina alpina | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,36 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693427 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Calidris |
| Espècie | Calidris alpina (Linnaeus, 1758) |
| Tipus taxonòmic | Calidris |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Tringa alpina |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.
Morfologia
[modifica]- A l'estiu presenta les parts inferiors clapejades i amb una taca inferior negra característica. El dors és de color castany. A l'hivern desapareixen aquests colors, i l'ocell adquireix un plomatge gris vionat en el dors, coll i pit, i presenta el ventre blanc. En vol presenta una estreta franja alar blanca.
- El bec és relativament llarg i robust, i lleument corbat cap a baix.
- Fa 18 cm.
Subespècies
[modifica]- Calidris alpina alpina
- Calidris alpina arctica
- Calidris alpina pacifica
- Calidris alpina schinzii
Hàbitat
[modifica]Als Països Catalans arriba al mes d'agost i ocupa els ambients costaners i marins, platges, salines i salobrars. Molt de tant en tant, es veu a les planes interiors.
Distribució geogràfica
[modifica]A l'estiu viu a la meitat nord d'Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Al Delta de l'Ebre és molt abundant durant l'hivern, i és més rar i, fins i tot, escàs a la resta de les zones humides dels Països Catalans, entre les quals sobresurt l'albufera de El Fondo al País Valencià.[1]
Alimentació
[modifica]Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 110-111. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 53. ISBN 84-315-0434-X
