Cortinariàcies
Cortinariaceae | |
---|---|
Dermocybe sp. | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Cortinariaceae (Gray)[1] |
Tipus taxonòmic | Cortinarius |
Gèneres | |
Vegeu el text |
Les cortinariàcies (Cortinariaceae) constitueixen una família de fongs de l'ordre de les agaricals, la qual conté més de 2.100 espècies.[2] Tenen les espores de color variable (entre l'ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc) i, sovint, verrucoses. El capell generalment és cobert d'un vel general i, sovint, formant una cortina. La cama és central. Les làmines mai són decurrents.[3][4][5]
Malgrat la gran quantitat d'espècies que hi ha en aquesta família, no són molt consumides car un gran nombre són tòxiques i molt poques realment apreciades a la cuina (com ara, Cortinarius caperatus i Cortinarius praestans). Així, per exemple, la toxines letals orellanina (la qual provoca Insuficiència renal aguda) i amanitina han estat trobades en 34 i 7 cortinariàcies, respectivament.[6][7]
Gèneres
[modifica]- Anamika K.A. Thomas, Peintner, M.M. Moser & Manim.
- Cortinarius (Pers.) Gray
- Cribbea A.H. Sm. & D.A. Reid
- Dermocybe (Fr.) Wünsche
- Descolea Singer
- Inoloma (Fr.) Wünsche
- Mackintoshia Pacioni & Sharp
- Myxacium (Fr.) P. Kumm.
- Nanstelocephala Oberw. & R.H. Petersen
- Phaeocollybia R. Heim
- Phlegmacium (Fr.) Wünsche
- Pyrrhoglossum Singer
- Rapacea E. Horak
- Rozites P. Karst.
- Stephanopus M.M. Moser & E. Horak
- Weinzettlia Velen.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Kirk P.M., Cannon P.F., Minter D.W., Stalpers J.A., 2008. Dictionary of the Fungi. (10a. edició). Wallingford: CABI. p. 173. ISBN 978-085199-826-8
- ↑ «Cortinariàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ hiddenforest.co.nz (anglès)
- ↑ www.allaboutmushrooms.com (anglès)
- ↑ «Cortinariaceae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2014. [Consulta: 28 setembre 2010].
- ↑ Novel methods for identification and quantification of the mushroom nephrotoxin orellanine. Thin-layer chromatography and electrophoresis screening of mushrooms with electron spin resonance determination of the toxin Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Arora, D., 1986. Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 959 pp.
- Kirk, P.M., Cannon, P.F., David, J.C. & Stalpers, J.A. (eds.), 2001, Ainsworth & Bisby's Dictionary of the Fungi. 9a. edició. CABI Publishing.
- Phillips, R., 1991. Mushrooms of North America. Boston, Little, Brown and Company. 319 pp.
- Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.