Corts de Montsó (1435-1436)
| ||||
Tipus | Corts forals valencianes Corts Catalanes Corts Generals de la Corona d'Aragó Corts del Regne d'Aragó | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 15 desembre 1435 - 31 març 1436 | |||
Localització | Montsó (província d'Osca) | |||
Estat | Corona d'Aragó | |||
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.[1][2]
Aquestes corts foren convocades per la reina per a fer front al rescat demanat pels genovesos per alliberar al rei Alfons el Magnànim, que en el setge a Gaeta fou vençut i fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoraragonesa a la batalla de Ponça, el 5 d'agost, contra una flota conjunta del ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols.[3][4]
Quan comencen les corts, el rei ja està alliberat, després de signar amb Felip Maria Visconti, duc de Milà, a l'octubre de 1435, un tractat, en el qual es repartien l'hegemonia a Itàlia.[3] De tota manera, la reina segueix amb les corts, i el 15 de desembre presenta la proposició reial, davant les corts generals de la Corona d'Aragó.[1][2][5]
« | (castellà) Y la reina a 15 de deciembre, en la iglesia de San Juan [de Monzón], estando en su solio real en presencia del justicia de Aragón que estaba asentado a los pies de la reina, junto con el regente de la cancellería, estando los aragoneses y valencianos a la parte derecha y los catalanes y mallorquines a la otra parte, propuso las causas de haberlos llamado a cortes generales, estando las cosas destos reinos en tanto conflicto y turbación y opuestas a tan gran peligro.
|
(català) I la reina a 15 de desembre, en l'església de Sant Joan [de Montsó], estant en el seu soli reial en presència del justícia d'Aragó, assegut als peus de la reina, juntament amb el regent de la cancelleria, estant els aragonesos i valencians en la part dreta i els catalans i mallorquins en l'altra part; proposà les causes d'haver-los convocat a corts generals, estant els assumptes d'aquests regnes amb molt de conflicte i torbació, i exposats a un gran perill. | » |
— Jerónimo Zurita. Anales de la Corona de Aragón, Llibre 14, cap. 29.[6] |
Posteriorment, el rei envia el seu germà Joan, com a lloctinent general d'Aragó, València i Mallorca, deixant a la reina Maria, la Lloctinència General de Catalunya.[7] L'infant Joan, presidint les corts, aconsegueix una ajuda de 100.000 florins de la representació catalana, destinada a armar naus i galeres per a prosseguir amb l'esforç bèl·lic a Itàlia, i 10.000 lliures de la representació valenciana.[8] El 31 de març de 1436 dissol les corts, i anuncia la convocatòria de corts particulars en cada un dels territoris peninsulars.[2][9][10]
Referències i notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Muñoz Pomer 2008: p. 46.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dánvila y Collado: p. 350.
- ↑ 3,0 3,1 Salrach 1981: p. 832.
- ↑ Romeu Alfaro 1989: p. 29.
- ↑ Montesa 1863: VII, p. 86.
- ↑ Zurita 2003.
- ↑ Montesa 1863: VII, p. 87.
- ↑ Muñoz Pomer 2005: p. 227.
- ↑ Sánchez de Movellán 2004: p. 87.
- ↑ Montesa 1862: V, pp. 296-297.
Bibliografia
[modifica]- Danvila y Collado, Manuel. Estudios críticos acerca de los orígenes y vicisitudes de la legislación escrita del antiguo Reino de Valencia; Estudios e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del Antiguo Reino de Valencia (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1905 [Consulta: 20 novembre 2014].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. V. Madrid: Imprenta Nacional, 1862 [Consulta: 20 novembre 2014].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 20 novembre 2014].
- Muñoz Pomer, Maria Rosa. «La ciudad de Valencia en las Cortes: posiciones y resultados (1400-1418)». A: J. Sobrequés, J. Agirreazkuenaga, M. Morales, M. Urquijo i M. Cisneros (coords.). Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries (en castellà). vol. I. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2005, pp. 223-256. ISBN 84-393-6798-8 (o.c.) [Consulta: 20 novembre 2014].
- Muñoz Pomer, Maria Rosa «Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires» (en francès). Parliaments, Estates and Representation, núm. 28, 2008, pp. 27-53. DOI: 10.1080/02606755.2008.9522273. ISSN: 1947-248X [Consulta: 20 novembre 2014].
- Romeu Alfaro, Sylvia; Aguiló Lúcia, Lluís. Les Corts valencianes. València: Corts Valencianes. Presidència, 1989. ISBN 84-7579-776-8.
- Salrach, Josep M.; Duran, Eulàlia; Balcells i González, Albert (coord). Història dels Països Catalans : Dels orígens a 1714. vol. 1/2. Barcelona: EDHASA, 1981. ISBN 84-350-0334-5 (v. 1/2).
- Sánchez de Movellán Torent, Isabel. La Diputación del General de Catalunya (1413-1479). Barcelona: Generalitat de Catalunya : Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 84-393-6548-9 [Consulta: 20 novembre 2014].
- Zurita, Jerónimo. Anales de Aragón (en castellà). [edició electrònica]. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2003 [Consulta: 20 novembre 2014].
Anterior: Corts de Barcelona (1431) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: Corts de Barcelona (1436) |