Vés al contingut

Corts de Traiguera-Sant Mateu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre. El 5 de desembre es traslladen a Sant Mateu, on finalitzen el 19 de desembre del mateix any.[1][2]

A aquestes corts foren convocats, pel braç reial, les ciutats de València i Xàtiva, i les viles i llocs de Morella, Alzira, Oriola, Castelló, Borriana, Vila-real, Alacant Castellfabib, Cullera, Alpont, Llíria, Penàguila, Peníscola, Ontinyent, Biar, Corbera i Cabdet, on les últimes quatre localitats no assistiren; pel braç eclesiàstic, els bisbes de València i de Tortosa, els mestres de Montesa, Calatrava i Sant Jaume, el general de la Mercè, els abats de Valldigna, Benifassà, Poblet i Sant Bernat de Rascanya, els priors de Valdecrist i Porta Coeli, els comanadors de Montalban i Torrent, de Sant Joan de Jerusalem, i els de Begís i Castell de Castells, de Calatrava; i pel braç militar, 3 grans barons (la reina vídua Violant, Frederic, comte de Luna, i el comte Joan de Prades), 42 nobles, 65 cavallers i 16 donzells, dels quals assistiren cent tres.[3]

En la proposició reial de l'11 de novembre, Alfons V demana ajuda per a sostenir la guerra amb Castella. Pocs dies després les corts ofereixen 750 homes armats a cavall i 250 patges, per 4 mesos de durada,[2] finançat mitjançant un sistema de contribució directa, la tatxa (repartiment entre les cases).[4][5]

El darrer dia de les corts, el 19 de desembre, queden resolts els greuges presentats pels braços (37 l'eclesiàstic, 10 el militar i 2 el reial) i es nomenen els oficials de la Diputació del General, però no s'aprova cap fur.[6][7]

Referències i notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]