Vés al contingut

Cosmoclor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCosmoclor

Cosmoclor, Kachin-Staat
Fórmula químicaNaCrSi₂O₆
Epònimmón i verd Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusToluca meteorite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriainosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.01c Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3c.4 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics i agregats fibrosos
Estructura cristal·linaa = 9.57 Å, b = 8.71 Å, c = 5.26 Å; β = 107.49°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica prismàtica (2/m) C 2/c
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Colorverd maragda
Maclessimple i lamel·lar a {100} i {001}
Exfoliacióbona a {110}, regular a {001}
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllaverd clar
Diafanitatsemitransparent
Gravetat específica3,51 a 3,60
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.766 nγ = 1.781
Birefringènciaδ = 0.015
PleocroismeX = verd groguenc; Y = blau-verd, verd gespa; Z = verd maragda
Dispersió òpticar > v
Fluorescènciano
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolKos Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

El cosmoclor és un mineral del subgrup dels clinopiroxens. El nom prové de l'alemany komisch per la seva presència en meteorits, i del grec clor pel seu color verd.[3] Es va descriure l'any 1897 d'una mostra provinent del meteorit de Toluca localitzat a Juiquipilco, Mèxic.[1]

Característiques

[modifica]

És un clinopiroxè de crom i sodi amb fórmula química NaCrSi₂O₆.

Formació i jaciments

[modifica]

Es pot trobar com a constituent principal d'algunes jadeitites i com a mineral accessori d'alguns meteorits de ferro. Es pot trobar associat amb diferents minerals: cliftonita (un tipus de grafit); diòpsid cròmic; troilita; daubreelita; krinovita; rodderita; albita d'alta temperatura; richterita; cromita i jadeïta.

Referències

[modifica]