Cosmos 421
Tipus de missió | DSZ–P1–Ju (en) | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Núm. SATCAT | 05232 | ||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||
Fabricant | Pivdenne Design Office | ||||||||||
Massa | |||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
Vehicle de llançament | Kosmos-2I | ||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||
Reentrada | 8 novembre 1971 | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
Cosmos 421 (en ciríl·lic, Космос 421) va ser un satèl·lit artificial militar soviètic pertanyent a la classe de satèl·lits DS (de tipus DS-P1-Yu) i llançat el 19 de maig de 1971[1][2] mitjançant un coet Kosmos-2I des del cosmòdrom de Plesetsk.[3]
Objectius
[modifica]Cosmos 421 va ser part d'un sistema de satèl·lits utilitzats com a objectius de prova per al sistema de radars antibalístics soviètics. Els satèl·lits del tipus DS-P1-Yu van ser desenvolupats per V. M. Kovtunenko en la OKB-586 i van ser utilitzats fins a 1978, amb un total de 78 llançaments.[3]
El propòsit declarat per la Unió Soviètica davant l'Organització de les Nacions Unides al moment del llançament era realitzar "recerques de l'atmosfera superior i l'espai exterior".
Característiques
[modifica]El satèl·lit tenia una massa de 400 kg (encara que altres fonts indiquen 325 kg) i va ser injectat inicialment en una òrbita amb un perigeu de 283 km i un apogeu de 492 km, amb una inclinació orbital de 71 graus i un període de 91,99 minuts.[1][3][2]
Cosmos 421 reentrà en l'atmosfera el 8 de novembre de 1971.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Cosmos 421». [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 «SPACECRAFT SCOREBOARD 1971 PART ONE». flightglobal. p. 147.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «DS-P1-Yu». [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ «COSMOS 421». [Consulta: 16 novembre 2009].