Costas Lapavitsas
| |||
| Nom original | (el) Kώστας Λαπαβίτσας  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (el) Konstantinos Lapavitsas 20 gener 1961 (63 anys)Tessalònica (Grècia) | ||
 Diputat al Parlament Hel·lènic | |||
| 20 gener 2015 – 28 agost 2015 Legislatura: setzena legislatura del Parlament Hel·lènic Circumscripció electoral: Imathia | |||
| Dades personals | |||
| Formació | London School of Economics Birkbeck College | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Economia, financial policy (en)  i Finances internacionals | ||
| Ocupació | economista, polític, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Escola d'Estudis Orientals i Africans (1999–) | ||
| Partit | Coalició de l'Esquerra Radical (–2015) Unitat Popular (2015–) | ||
| Moviment | Marxisme | ||
| Participà en | |||
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle | ||
| març 2019 | Manifest per un nou internacionalisme a Europa |
||
| Lloc web | costaslapavitsas.blogspot.gr | ||
| |||
.jpg)
Konstantinos Lapavitsas, més conegut com a Costas Lapavitsas (grec: Kώστας Λαπαβίτσας), (Tessalònica, 20 de gener de 1961) és un economista, polític i professor universitari grec. Imparteix classes d'economia a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres i exercí de diputat del Parlament Hel·lènic entre el gener i el setembre de 2015, primer per la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza)[1] i, a partir d'agost, per Unitat Popular.[2]
Trajectòria
[modifica]L'any 1982 va obtenir un màster a la London School of Economics, seguit per un doctorat l'any 1986 al Birkbeck College de la Universitat de Londres. Des del 1999 imparteix classes d'economia a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans, primer com a conferenciant i des del 2008 com a professor.
Lapavitsas és conegut per les seves crítiques al sistema financer occidental modern,[3] particularment a la crisi del deute governamental grec, la crisi del deute europea i la Unió Europea.[4] També és columnista del diari britànic The Guardian. El 2007 va fundar Research on Money and Finance (RMF), una xarxa internacional d'economistes polítics centrada en el diner, les finances i l'evolució del capitalisme contemporani.
Des del 2011, Lapavitsas, així com alguns altres economistes grecs, defensaren postures altament euroescèptiques, mostrant-se partidari que Grècia abandonés l'euro i tornés al dracma, la seva antiga moneda nacional, com a resposta a la crisi del deute del govern grec.[5] El 2 de març de 2015 va escriure a The Guardian que alliberar els grecs de l'austeritat i evitar, alhora, una caiguda important amb la zona euro és una tasca impossible per al nou govern grec.[6]
A les eleccions generals de gener de 2015 va ser elegit diputat del Parlament Hel·lènic per la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza).[1] Posteriorment va passar al partit Unitat Popular l'agost de 2015[2] i a les eleccions generals de setembre de 2015 el partit no va treure cap càrrec electe.
El juliol de 2015 va donar suport a la campanya de Jeremy Corbyn a les eleccions al lideratge del Partit Laborista, dient: «Si triomfa - i espero que ho faci - és exactament amb qui ho podria fer Gran Bretanya, amb qui ho podria fer el Partit Laborista. Crec que seria una actuació molt important per a la resta d'Europa i per a Grècia. Donaria un impuls al tipus de pensament que seria necessari a la resta d'Europa que ara mateix tan tristament falta. Seria la millor cosa que sortiria de la Gran Bretanya per a Europa en molt de temps».[7]
Obres
[modifica]Llibres
[modifica]- L'esquerra contra la Unió Europea (Tigre de paper, 2020) ISBN 978-84-16855-58-2[8]
- Λέξη προς λέξη: Κείμενα για την ελληνική κρίση, 2010-2013 ("Lexē pros lexē: keimena gia tēn ellēnikē krisē, 2010-2013") (Topos Press, 2014). ISBN 978-96-04990-96-2[9]
- Profiting Without Producing: How Finance Exploits Us All (Verso, 2013) ISBN 978-17-81681-41-1[10]
- Financialisation in Crisis (com a editor) (Brill, 2012) ISBN 978-90-04-20107-1[11]
- Crisis in the Eurozone (Verso, 2012) ISBN 978-18-44679-69-0[12]
- El capitalismo financiarizado: Expansión y crisis (Maia, 2009) ISBN 978-84-93664-18-3[13]
- Beyond Market-Driven Development (Routledge, 2004) ISBN 978-04-15646-06-2[14]
- Social Foundations of Markets, Money and Credit (Routledge, 2003) ISBN 978-11-38810-80-8[15]
- Political Economy of Money and Finance (amb Makoto Ito) (Macmillan, 1998) ISBN 978-03-33665-22-0[16]
Col·laboracions
[modifica]- «La sobirania popular i nacional a Catalunya i a Europa» a El mon ens mira: Veus desobedients sobre l'autodeterminació i l'emancipació de Catalunya (Pol·len, 2019) ISBN 978-84-16828-60-9[17]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Smith, Helena. «Greek PM Samaras forced into U-turn as Syriza closes in on election victory» (en anglès). The Guardian, 10-01-2015. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Terms of office» (en anglès). HellenicParliament.gr. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «LIBOR Scandal More Than Fraud - Whole Game is Rigged» (en anglès). TheRealNews.com, 03-10-2014. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2015. [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ «The left needs a progressive Euroscepticism to counter the EU's ills» (en anglès). The Guardian, 07-05-2014 [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ Thomas Jr., Landon. «Whispers of Return to Drachma Grow Louder in Greek Crisis» (en anglès). CNBC.com, 02-11-2011. [Consulta: 31 desembre 2014].
- ↑ Lapavitsas, Costas «To beat austerity, Greece must break free from the euro» (en anglès). The Guardian, 02-03-2015 [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ Chan, Szu Ping. «Jeremy Corbyn 'is the best thing to come out of Britain' says Greece's hard left Syriza party» (en anglès). The Daily Telegraph, 24-07-2015. [Consulta: 15 juliol 2017].
- ↑ «L'esquerra contra la Unió Europea». TigreDePaper.cat, 01-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Λέξη προς λέξη» (en grec). Biblionet.gr. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Profiting Without Producing. How Finance Exploits Us All» (en anglès). VersoBooks.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Financialisation in Crisis» (en anglès). Brill.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Crisis in the Eurozone» (en anglès). VersoBooks.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «El capitalismo financiarizado. Expansión y crisis» (en castellà). MaiaEdiciones.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Beyond Market-Driven Development» (en anglès). Routledge.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Social Foundations of Markets, Money and Credit» (en anglès). Routledge.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Political Economy of Money and Finance» (en anglès). Palgrave.com. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «El mon ens mira». Pol-len.cat. [Consulta: 18 gener 2020].
Enllaços externs
[modifica]