Vés al contingut

Costillares (torero)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCostillares
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
20 juliol 1743 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1800 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsCostillares Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatador, torero Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
alternativa
confirmació d'alternativa Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Rodríguez «Costillares», (Sevilla, 20 de juliol de 1743 - Madrid, 27 de gener de 1800), va ser un torero i matador espanyol. És considerat el pare de la corrida moderna, com a innovador i organitzador del toreig.

Biografia

[modifica]

«Costillares» segueix els passos del seu pare, el matador sevillà Luis Rodríguez. Va començar la seva carrera com a banderillero a la quadrilla de Pedro Palomo, després va prendre l'alternativa a Madrid cap al 1763 i va guanyar molts triomfs a la seva ciutat natal. El 1767 va anar a Madrid. A partir de 1775 va començar la seva rivalitat amb Pedro Romero. Aquest darrer era el matador preferit del poble, «Costillares» ràpidament es va convertir en el favorit de l'aristocràcia. A partir de 1790, només apareix a la plaça de toros amb esporàdicament.

Innovació

[modifica]

Generalment es considera «Costillares» el creador del pase de capote anomenat «verònica», així com com l'inventor de l'estocada al volapié i la tècnica de la seqüència de pases sense perdre el control de l'animal.[1] Va ser un dels primers a organitzar les cuadrillas de toreros de manera rigorosa. Fins llavors, els toreros (matadors, banderilleros, picadors) eren independents i contractats separadament per l'organitzador de la corida de toros; a partir de «Costillares», els banderilleros i picadors es converteixen en els empleats del matador. També va ser el primer a organitzar la lidia amb rigor, separant-lo en tres tercios. Finalment, va fer un esbós del traje de luces (vestit de torero).[2]

Referències

[modifica]
  1. Lafront, Auguste; Tolosa, Paco. Encyclopédie de la corrida (en francès). Prisma, 1950, p. 74. 
  2. Casanova, Paul; Dupuy, Pierre. Toreros pour l'histoire (en francès). Besançon: La Manufacture, 1991. ISBN 2737702690.