Cotinga de Weber
Lipaugus weberi | |
---|---|
Estat de conservació | |
En perill crític | |
UICN | 22729457 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Cotingidae |
Gènere | Lipaugus |
Espècie | Lipaugus weberi Andrés M. Cuervo, Thomas M. Donegan, José M. Ochoa i Paul Salaman et al., 2001 |
Distribució | |
La cotinga de Weber (Lipaugus weberi)[1] és una espècie d'au passeriforme pertanyent al gènere Lipaugus de la família Cotíngids. És endèmica de Colòmbia.
Distribució i hàbitat
[modifica]S'ha trobat únicament als boscos del nord i nord-est de la Serralada Central dels Andes (a l'est de Valle Nechí a Antioquia).[2] Inicialment coneguda en amb prou feines cinc zones de la regió, ara és registrada en 16 localitats, als municipis d'Anorí i Amalfi.
Aquesta espècie és considerada rara i molt local en el seu hàbitat natural, l'estrat mitjà i el cobricel arbori de boscos muntans entre els 1500 i 1800 m d'altitud.[3]
Descripció
[modifica]El cos del mascle mesura de mitjana 24,8 cm de longitud i el de la femella 23,9 cm; la cua del mascle 10,4 cm i la de la femella 10,7 cm; l'envergadura de les ales, 13,1 cm en el mascle i 12,5 cm en la femella, la qual cosa demostra un dimorfisme sexual, en el qual són una mica més grosses la cua de la femella i les ales i el cos del mascle. El plomatge és gris fosc uniforme, però presenta una corona amb plomes de color castany que en perllongar-se fins a sobre del clatell acaba en una capa marró òxid. El seu anell ocular és groc. Cap a cua al final de l'esquena es presenten tons de color marró olivaci. La cua és d'un color marró grisenc. El ventre llueix gris platejat i sota la cua les plomes són de color canyella. Les potes són grises i per sota grogues. Pesa al voltant de 72 g.
Estat de conservació
[modifica]Aquesta espècie ha estat qualificada críticament amenaçada d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) l'any 2015, a causa que la seva molt petita població total, no quantificada, però estimada amb precaució entre 50 i 250 individus, se sospita que està decaient moderadament. Està confinada en una àrea de selva de només 800 km² i aquest hàbitat està subjecte a una ràpida desforestació i fragmentació, la qual cosa faria declinar la població en 30 % en 10 anys.[4]
Comportament
[modifica]Prefereixen viure solitaris encara que de vegades se'ls troba en parella o buscant aliment en grups que inclouen individus d'altres espècies.
Alimentació
[modifica]S'alimenten principalment de baies, per exemple de Myrsine coriacea i ocasionalment també d'invertebrats.
Sistemàtica
[modifica]Descripció original
[modifica]L'espècie L. weberi va ser descrita per primera vegada pels ornitólogos Andrés M. Corb, Paul G.W. Salaman, Thomas M. Donegan & José M. Ochoa en 2001 sota el mateix nom científic; localitat tipus «Reserva La Forçosa, Sendera Roure A dalt, prop de 10 km sud-oest de la ciutat de Anorí, Departament de Antioquia, Colòmbia (6°59'58.3"N; 75°08'33.5"O; 1550 m)». L'holotip, un mascle adult, es troba dipositat en la col·lecció ornitològica de l'Institut de Ciències Naturals, Museu d'Història Natural (ICN-MHN) de la Universitat Nacional de Colòmbia, sota el número 33412.
Etimologia
[modifica]El nom genèric masculí «Lipaugus» deriva del grec «lipaugēs»: fosc, abandonat per la llum; i el nom de l'espècie «weberi», commemora al ornitòleg i conservacionista colombià Walter H. Weber.[5][6]
Taxonomia
[modifica]Probablement aquesta espècie sigui parenta proper del Lipaugus fuscocinereus. És monotípica.
Referències
[modifica]- ↑ cotinga de Weber, Lipaugus weber. TERMCAT
- ↑ Chestnut-capped Piha (Lipaugus weberi) a Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglès)
- ↑ Ridgely, Robert & Tudor, Guy. 2009. Lipaugus weberi, p. 510, làmina 70(8), a Field guide to the songbirds of South America: the passerines – 1a. edició – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0
- ↑ Cuervo, A.M. 2014. «Lipaugus weberi Arriero Antioqueño, Chestnut-capped Piha.» En: Renjifo, L.M., Gómez, M.F., Velásquez-Tibatá, J., Amaya-Villarreal, A.M., Kattan, G.H., Amaya-Espinel, J.D. and Burbano-Girón, J. (eds), Libro rojo de aves de Colombia, Volumen I: bosques húmedos de los Andes y la costa Pacífica, pp. 268-270. Pontificia Universidad Javeriana and Instituto Alexander von Humboldt, Bogotá D.C., Colombia.
- ↑ Jobling, J. A. (2017). Lipaugus Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 20 de agosto de 2018.
- ↑ Jobling, J.A. (2017) weberi Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 27 de septiembre de 2018.
Enllaços externs
[modifica]- Lipaugus weberi Arxivat 2009-01-03 a Wayback Machine. Fitxa de l'espècie a Birdlife International.