Cottolengo
Un cottolengo és un asil on s'acullen malalts i necessitats, mantinguts per la caritat pública, segons el model de la Petita Casa de la Divina Providència, fundada a Torí per Giuseppe Benedetto Cottolengo el 1832.[1][2]
El primer cottolengo de la península Ibèrica, inspirat en el de Torí,[3] fou el de Barcelona, creat el 1932 en memòria de l'actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals, i es coneix com el Cottolengo del Pare Alegre. La congregació que se'n fa càrrec s'anomena Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre i el van fundar Dolors Permanyer i Joan Guim el 1939. Està situat a la zona de La Salut del districte de Gràcia de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Cottolengo». L'Enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Rosal, Álex «Sólo acogen a los incurables...». Religión en Libertad, 01-08-2011 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Cottolengo del P. Alegre en Algete». buenanueva.es. Buenanueva. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Cottolengo del Padre Alegre». Guia.bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013. [Consulta: 1r novembre 2013].