Vés al contingut

Cova d'Ilitia

Plantilla:Infotaula indretCova d'Ilitia
Imatge
Tipuscova turística
cova
Santuari grec Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCreta Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMunicipi de Khersónissos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAmnissos Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 19′ 28″ N, 25° 12′ 20″ E / 35.324553°N,25.205426°E / 35.324553; 25.205426
Característiques
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

La cova d'Ilitia és una cova natural de 64,5 metres de llarg situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta; era dedicada al culte a la dea Ilitia, filla de Zeus i d'Hera. Aquesta cova va ser esmentada per Homer a l'Odissea.[1]

La cova té uns seixanta metres de llargada, denou a dotze metres d’amplada i de dos a tres metres d’alçada. Cap al mig de la cova hi ha una estalagmita d’uns quatre peus de circumferència i quatre peus d’alçada. Aquesta estalagmita està delimitada per una paret quadrangular de dos metres per tres metres i d’uns quaranta-cinc centímetres d’alçada, feta amb pedres irregulars. Marinatos esmenta dues estalagmites, una de gran i una de més petita, i remunta la paret fins a l'època minoica.[2]

Al seu interior, té una cambra rectangular i uns períbols també rectangulars rodejant estalagmites cilíndriques; a l'exterior, hi ha l'altar on es feien les cerimònies i on van existir alguns edificis dels segles XIV i XIII aC, dels quals queden unes restes i són considerades les cases dels sacerdots[3]

Les troballes testimonien un ús continuat des del neolític fins a l'època romana i, fins i tot, fins al començament de l'època cristiana, al segle v.

Sembla que la cova d’Ilithyia va recuperar un renovat interès per l’adoració a Creta en època romana, ja que s’hi van descobrir diverses làmpades del període romà i cristià.[2]

La cova fou investigada el 1885 per Joseph Hatzidakis i sistemàticament excavada per Spirídon Marinatos (1929-1938). Hazzidakis va descobrir a la cova molts fragments, principalment prop de la paret, i cap ceràmica sencera. Va resseguir aquests fragments des de "els primers temps fins a l'època romana". Marinatos també va trobar ceràmica, del neolític i de tots els períodes minoic i grec.

Fonts

[modifica]
  • (anglès) Martin P. Nilsson, The Minoan-Mycenian religion and its survival in Greek religion, Biblo and Tannen, 1971

Referències

[modifica]
  1. Homero, Odisea XIX,188.
  2. 2,0 2,1 M. Nilsson, p.58
  3. Ministeri de Cultura de Grècia: la cova d'Ilitía (en grec)