Cova d'Utroba
| ||||
| Tipus | cova  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Kardzhali (Bulgària) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 704 m | |||
La cova d'Utroba, també coneguda com a cova de l'úter, és un santuari de coves prehistòriques a la província de Kardzhali, Bulgària. La cova s'assembla a una vulva humana i data del període traci. Els historiadors creuen que antigament es va utilitzar com a santuari de fertilitat.
Es coneix en búlgar com a Utrobata (Утробата, Bulgarian pronunciation: [oˈtrɔbɐtɐ], lit. 'L'úter') o Peshtera Utroba (Пещера Утроба, [pɛʃtɛˈra oˈtrɔbɐ], 'Cova de l'úter').
Història
[modifica]La cova es troba a 20 quilòmetres de la ciutat de Kardzhali prop del poble d'Ilinitsa i data del 480 aC. L'indret també s'anomena "El ventre de la cova" o "cova del ventre" perquè l'entrada té la forma de la vulva d'una dona. L'interior de la cova s'assembla a un úter.[1] La població local també l'anomena "La Roca Esclatant".[2] Els investigadors creuen que l'entrada a la cova era una escletxa, que després va ser ampliada pels humans. Té 3 metres d'alçada i 2,5 metres d'ample i dins de la cova hi ha uns 1,3 metres d'alçada amb un altar que ha estat tallat.[3]
L'arqueòleg Nikolay Ovcharov creu que la cova i l'altar van ser utilitzats pels tracis.[3] Hi ha diversos santuaris tracis trobats a Bulgària.[4] Ovcharov creu que es va usar com a santuari de fertilitat per aquests mateixos tracis.[2] Els llocs "de culte" dels tracis solen estar situats al cim de les muntanyes i tenen aigua corrent. També hi ha aigua constantment corrent a la cova d'Utroba, que flueix des de la cova fins als contraforts.[3]
Hi ha una obertura al sostre que permet que la llum entri a la cova.[3] La llum crea una forma de fal·lus cada dia al migdia, però només arriba a l'altar un dia de l'any.[2] A la meitat del dia, en una determinada època de l'any, la llum que té la forma d'un fal·lus penetra profundament a la cova fins a l'altar.[5] Al febrer o març, la llum pren forma de fal·lus i entra per un forat de l'altar: després la llum parpelleja durant 1-2 minuts. Es creu que la llum penetrant i parpellejant simbolitza la fecundació.[3]
Hi ha parelles sense fills que avui dia van a la cova amb l'esperança que els ajudi a concebre un fill.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Surnin, Vitaly. Hieroglyphs of the Phaistos Disc: History and Full Text Translation. Volume 1. Rostov-on-Don: Samizdat, 2013, p. 132 [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «The “Womb“ cave helps childless». Travel Bulgaria News. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «The womb – Cave». Nicodia. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Bulgarian Speleologists Discover Unique Thracian Sanctuary». Novinite Group, 01-07-2009 [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Land of the tomb raiders: Bulgaria is trying to claw back tens of thousands of ancient artefacts plundered from its historic sites in a £25m-a-year export racket». Independent, 11-09-2013 [Consulta: 17 febrer 2022].
Enllaços externs
[modifica]