Cova de Cal Ferrer
Tipus | jaciment arqueològic ![]() | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Capellades (Anoia) ![]() | ||
El jaciment de la Cova del Cal Ferrer és una cova natural d'habitació sense estructures. Les seves dimensions són petites i s'obre en una paret de travertins. Està situada al cingle del Capelló, sota l'Abric Romaní a uns 15 metres de distància d'aquest, una mica més al nord, a la vora del veïnat de la Font de la Reina. Es tracta d'una zona amb horts i amb molta vegetació. L'Any 1991 es va determinar que aquest espai arqueològic la Cova de Cal Ferrer esdevenia un espai arqueològic no visitable.
Descobriment i historiografia del jaciment
[modifica]La Cova de Cal Ferrer fou explorada per Amador Romaní l'any 1912, el qual va comentar al seu diari inèdit que s'hi van trobar restes de sílex tallat, sense especificar-hi res més. L'Any 1984 s'actualitzà la carta arqueològica de l'Anoia, documentant-se una descripció de l'espai, tot anotant l'absència de restes arqueològiques en superfície. Així i com a excepció de les restes de sílex documentades per Amador Romaní, no s'hi han detectat més restes, doncs quan es va procedir a fer la revisió de la Carta Arqueológica l'any 1991, els arqueòlegs Eudald Carbonell i Raül Bartolí no van poder accedir a la cova, ja que aquell mateix any la mateixa fou declarada com a espai privat a l'accés.[1] Per aquestes raons tan sols es pot connotar l'existència d'aquest espai, sent impossible cap mena de lectura social o econòmica, en aquest sentit, tampoc és possible datar l'espai.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Generalitat de Catalunya «Cova de Cal Ferrer». Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic [Consulta: 12 juny 2015].
Bibliografia
[modifica]- ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) “Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona”. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas.
- VIDAL, L. M. (1912) "Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats". A: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, Vol. 4.