Cranc xinès
Eriocheir sinensis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Brachyura |
| Família | Varunidae |
| Gènere | Eriocheir |
| Espècie | Eriocheir sinensis H. Milne-Edwards, 1853 |
.svg){kind=icon}
El cranc xinès[1] (en xinès:|大|閘|蟹 'dà zhá xiè') (Eriocheir sinensis) és una espècie de crustaci decàpode de l'infraordre Brachyura.[2]
És natiu dels estuaris de l'est d'Àsia des de Corea a la província xinesa de Fujian. Ha estat introduït a Europa i Amèrica del Nord, probablement, en part, mitjançant l'aigua de llast de l'interior dels bucs. És una espècie invasora de mida mitjana que fa galeries a la terra.[3][4][5]
Descripció i ecologia
[modifica]La seva característica principal distintiva és el fet de tenir taques denses de pèls en les seves pinces. El cos del cranc fa més o menys un pam d'ample. És comestible i considerat una delícia en la gastronomia xinesa de Shanghai.
Aquest cranc passa la major part de la seva vida en aigües dolces, però torna al mar per a criar. Als quatre o cinc anys migra aigües avall dels rius i arriba a la seva maduresa sexual als estuaris. Pon els ous en aigües salobroses i els crancs joves es desplacen riu amunt per completar el seu cicle vital.[5]
Espècie invasora
[modifica]Ha estat introduït a Europa i Amèrica del Nord, probablement, en part, mitjançant l'aigua de llast de l'interior dels bucs. És una espècie invasora de mida mitjana que fa galeries a la terra.[3][4][5]
Fa la competència a les espècies de cranc autòctones d'Europa i Amèrica del Nord i els forats que fan danyen les infraestructures, com per exemple, embussant les canonades, destruint les canals de regadiu, etc.[6][7] És a la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.[8]
Els crancs d'aquest gènere actuen com vector del paràsit pulmonar Paragonimus westermani. A Alemanya l'impacte econòmic d'aquest cranc s'ha avaluat en uns 80 milions d'euros. A Espanya ja s'ha trobat a Vigo, prop del Parc Nacional de Doñana i, especialment, al port de Sevilla. Segons l'Institut Cavanilles encara no s'ha detectat als rius del País Valencià.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Eriocheir sinensis H. Milne Edwards, 1853» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 UV «Científicos españoles estudian las rutas migratorias del cangrejo invasor chino» (en castellà). Notícies CSIC, 09-01-2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Chinese mitten crab». The Washington Sea Grant Program, 29-03-2000. Arxivat de l'original el 2007-05-26. [Consulta: 11 gener 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Stephen Gollasch. «Ecology of Eriocheir sinensis», 03-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 11 gener 2012].
- ↑ «Exotic crabs in waterway invasion». BBC News, 08-02-2006.
- ↑ Elizabeth Williamson & David A. Fahrenthold «Discovery of second invasive mitten crab raises worries». Washington Post, 08-08-2006.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
Enllaços externs
[modifica]
- Species Profile – Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis) Arxivat 2016-12-23 a Wayback Machine., National Invasive Species Information Center, United States National Agricultural Library