Crandal·lita
 Crandal·lita | |
|---|---|
 Cristalls de crandal·lita de la pedrera Moculta, Angaston, Vall de Barossa, Austràlia del Sud, Austràlia  | |
| Fórmula química | CaAl₃(PO₄)₂(OH)₅·H₂O |
| Epònim | Milan Lucian Crandall |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.15 |
| Dana | 42.7.3.1 |
| Heys | 19.8.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.005Å, c = 16.192Å |
| Color | groc, blanc, gris |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | subvítria, nacrada, resinosa, terrossa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 2,78 a 3,04 g/cm³ (mesurada); 3,0 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.613 - 1.618 nε = 1.622 - 1.632 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Impureses comunes | Sr, Ba, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1999 s.p. |
| Símbol | Cdl |
| Referències | [1] |
La crandal·lita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la plumbogummita. Va ser descoberta l'any 1917 a la mina Brooklyn, Silver City, Tintic District, Utah, Estats Units, sent anomenada així per Gerald Francis Loughlin i Waldemar T. Schaller en honor de l'enginyer de mines nord-americà Milan Lucian Crandall Jr. (1880-1959).
Característiques
[modifica]La crandal·lita és un fosfat de calci i alumini amb fórmula CaAl₃(PO₄)₂(OH)₅·H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5. El color del mineral hauria de ser teòricament blanc, però el ferro pot fer que el color es trobi entre el groc i el marró, sovint també amb taques. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se habitualment en hàbit massiu, o en agregats nodulars. També s'hi pot trobar de manera microcristal·lina com l'àgata o la calcedònia, així com de nombroses altres formes. És l'anàleg de calci de la plumbogummita i el fosfat anàleg de l'arsenocrandal·lita.[2] Forma un sèrie de solució sòlida amb la goyazita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crandal·lita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot trobar en l'última etapa de mineralitzacions de fosfats en pegmatites tipus granit, en nòduls fosfats sedimentàris; en fractures de roques amb un alt contingut de fosfats o en capes sedimentàries. També en cavitats amb agregats de quars-barita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, brasilianita, fluellita, limonita, magnesita, microclina, montebrasita, quars, senegalita, siderita, topazi, variscita, wardita o wavel·lita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Crandallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].
- ↑ «Arsenocrandallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].
- ↑ «Crandallite-Goyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2015].