Arsenogoyazita
Arsenogoyazita | |
---|---|
Arsenogoyazita de les mines de Kamariza, a Grècia. Foto de Henk Smeets. | |
Fórmula química | SrAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆ |
Epònim | goyazita i arsènic |
Localitat tipus | mina Clara, vall de Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
Dana | 42.7.4.3 |
Heys | 20.4.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 7.10Å, c = 17.16Å |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral |
Color | blanca a incolora, groc clar, verd clar, verd grisós |
Exfoliació | probablement perfecta en {0001} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,355 g/cm³ (mesurada), 3,33 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.643 nβ = 1.643 nω = 1.698 nε = 1.688 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1983-043 |
Any d'aprovació | 1984 |
Símbol | Agoy |
Referències | [1][2] |
L'arsenogoyazita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de la dussertita. Va ser anomenada així per Kurt Walenta i J. Dunn l'any 1987 en al·lusió a la seva composició química, sent l'arsenat anàleg de la goyazita.
Característiques
[modifica]L'arsenogoyazita és un arsenat d'alumini i estronci, de fórmula química SrAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆. Pertany al grup de la dussertita, el qual pertany a la vegada al supergrup de l'alunita. És l'anàleg d'estronci de la philipsbornita i l'arsenocrandal·lita, i l'arsenat anàleg de la goyazita. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'arsenogorceixita.[3] Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls indistintament romboèdrics agregats en crostes reniformes amb una estructura radial. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenogoyazita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari en dipòsits polimetàl·lics hidrotermals de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, olivenita, malaquita, cualstibita, cornwallita, brochantita, barita i arsenogorceixita. Va ser descoberta l'any 1984 a la mina Clara, a la vall de Rankach, a Oberwolfach (Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Arsenohauchecornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Arsenohauchecornite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Arsenogorceixite-Arsenogoyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Galeria d'imatges (anglès)