Ostra japonesa
Crassostrea gigas  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Font de | carn d'ostra del Pacífic |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Ostreida |
| Família | Ostreidae |
| Gènere | Magallana |
| Espècie | Crassostrea gigas Thunberg, 1793 |
.svg){kind=icon}
L'ostra japonesa (ex Crassostrea gigas, ara Magallana gigas)[1] coneguda popularment com a ostró, ostrot, ostra fonda o ostra del Pacífic, és un mol·lusc marí estretament emparentat amb l'ostra europea, originari del Pacífic i proveït de dues valves irregulars i desiguals. És una espècie endèmica de les costes japoneses i coreanes que amb el temps s'ha anat expandint a molts països pel seu enorme potencial reproductor i les seves característiques fisiològiques, que la fan molt adequada per al cultiu.[2][3] Es diferencia de l'ostra plana europea (Ostrea edulis) per la seva forma corbada i estreta, amb marges irregulars, arrissats de vegades (a Galícia l'anomenen ostra rizada)[4] i sobretot per tenir un sabor més fort. L'Organització de Productors Ostrícoles de Galícia (OPOGA) va registrar el nom ostra rizada per distingir aquesta espècie de l'ostra plana europea.[4]
Estudis filogenètics i biogeogràfics han demostrat que hi ha prou diferències entre les espècies de Cassostrea de les costes asiàtiques del Pacífic i les que viuen a les costes americanes de l'Atlàntic. Així, mentre s'ha mantingut el gènere Cassostrea per a les espècies de l'Atlàntic, s'ha anomenat Magallana el gènere de les espècies que creixen a les costes asiàtiques del Pacífic.[5][6]
Són animals filtradors i es nodreixen de partícules orgàniques microscòpiques, d'organismes planctònics com bacteris, protozous, diatomees i larves d'altres invertebrats marins, que es troben en suspensió a l'aigua.[7] La temperatura i salinitat òptimes per al seu creixement són 15-20 °C i 25-35 psu (unitats pràctiques de salinitat), però s'ha registrat la seva presència en medis amb valors de temperatura de 1 a 34 °C i amb salinitat d'11 a 48 psu.[2] El tipus d'hàbitat on millor creixen aquests ostrons són els estuaris o badies en zones intermareals o d'aigües poc profundes, on es troben adherits a superfícies dures, normalment roques, però en fons de fang o d'arena les larves poden fixar-se damunt d'individus adults de la seva espècie o d'algun altre mol·lusc.[7]
Per les seves característiques ha esdevingut una espècie de gran importància en aqüicultura a tot el món i en molts llocs ha substituït espècies autòctones A Europa es troba, de nord a sud, des d'Escandinàvia (però amb el límit de 60ºN) fins a Portugal i al sud, per la costa Mediterrània i també en el mar Negre. Únicament les regions equatorials i polars no semblen adequades per al seu creixement. A la península Ibèrica es troben a Galícia i Portugal, la costa occidental Andalusa i a la costa mediterrània.[7] La seva zona de cria a Catalunya es redueix exclusivament a dos indrets enclavats a la província de Tarragona, la badia del Fangar a l'Ampolla i la dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita, ambdós situats al Parc Natural del Delta de l'Ebre, a la desembocadura del riu Ebre.[8]
Fa part de la llista de les cent espècies invasores més dolentes d'Europa[9] i del Catálogo español de especies exóticas invasoras.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «MolluscaBase taxon details: Magallana gigas (Thunberg, 1793)» (en anglès). MolluscaBase. [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Iglesias Estepa, David; Gómez Gesteira, José Luis. «Problemática asociada a la introducción de Crassostrea gigas y análisis de la situación en Galicia». A: Elvira Abollo, Antonio Villalba, Pilar Sieiro, Julio Maroto. El cultivo de la ostra rizada en Galicia. Pasado, presente y futuro (en castellà). Vigo: Xunta de Galicia. Consellería del Mar. Centro Tecnológico del Mar-Fundación CETMAR, 2017, p. 8-38. ISBN 978-84-697-3753-8 [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Magallana gigas (Pacific oyster)» (en anglès). CABI - Invasive Species Compendium. [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Gómez Gesteira, José Luis; Rodríguez González, Luis Manuel; Montes Pérez, Jaime; Iglesias Estepa, David. «Cultivo y explotación de la ostra rizada Crassostrea gigas en Galicia». A: El cultivo de la ostra rizada en Galicia. Pasado, presente y futuro (en castellà). Vigo: Xunta de Galicia - Centro Tecnológico del Mar-Fundación CETMAR, 2017, p. 41-67. ISBN 978-84-697-3753-8.
- ↑ Salvi, Daniele; Macali, Armando; Mariottini, Paolo «Molecular Phylogenetics and Systematics of the Bivalve Family Ostreidae Based on rRNA Sequence-Structure Models and Multilocus Species Tree». PLoS One, 9, 9, 24-09-2014, pàg. e108696. DOI: 10.1371/journal.pone.0108696.
- ↑ Salvi, Daniele; Mariottini, Paolo «Molecular taxonomy in 2D: a novel ITS2 rRNA sequence-structure approach guides the description of the oysters' subfamily Saccostreinae and the genus Magallana (Bivalvia: Ostreidae)». Zoological Journal of the Linnean Society, 179, 2, 01-02-2017, pàg. 263–276. DOI: 10.1111/zoj.12455. ISSN: 0024-4082.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Nehring, S. «NOBANIS - Invasive Alien Species Fact Sheet. Crassostrea gigas» (pdf). Online Database of the European Network on Invasive Alien Species - NOBANIS, 2011.
- ↑ López Soriano, Joaquín; Quiñonero Salgado, Sergio «Primeras citas de diversos moluscos marinos alóctonos en el Delta del Ebro (Cataluña, España)». Spira, 5, 2014, pàg. 149-151 [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 108.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Sociedad Española de Malacología Arxivat 2007-10-02 a Wayback Machine.